Arxiu d'etiquetes: juristes

Ponç -varis bio-

Ponç  (Catalunya Nord, segle X)  Abat de Cuixà (956-962). El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred II de Cerdanya.

Ponç  (Lleida, segle XII – Catalunya ?, segle XIII)  Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se’n conserven comentaris a l’Arbor actionum de Bassiano.

Ponç  (Catalunya, segle XIII)  Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3 de novembre de 1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l’església.

Joan Ponç  (País Valencià, segle XV)  Pintor. Assolí bona fama al seu temps.

Joan Ponç  (Palma de Mallorca, vers 1445 – Portugal, segle XV)  Trinitari. Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot. Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca. Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas (Portugal). El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província.

Josep Ponç  (Barcelona, 1681 – 1761)  Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44). Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.

Pere Ponç  Veure> Pere Pons  (eclesiàstic i escriptor català del segle XVI).

Pere Ponç  (Maó, Menorca, 1711 – 1792)  Metge. Estudià a València, on es doctorà. El 1781 era jurat major de Maó. Deixà inèdites unes Memorias para servir a la historia de Menorca.

Ramon Ponç  (Catalunya, segle XV)  Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l’illa l’Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d’aquesta illa.

Pinós, Bernat de -varis-

Bernat de Pinós  (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, 1464)  Doctor en ambdós drets. S’establí a Sicília des d’abans del 1441 i fou jutge de la Regia Gran Corte siciliana el 1444.

Bernat de Pinós  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fill natural d’un dels Pinós. Fou conegut molt generalment com el bord de Pinós. Assistí, el 1411, a les Corts aragoneses començades a Alcanyís i prosseguides a Saragossa.

Bernat de Pinós  (Catalunya, segle XVI – 1 juliol 1550)  Noble. Sobresortí entre els organitzadors de la defensa del Rosselló contra la invasió francesa del 1543. Fou fill seu Pere de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Vescomte de Canet. Actuà contra la invasió del Rosselló pels francesos el 1570.

Bernat de Pinós  (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1588 estatjà a casa seva l’ambaixada tramesa a la capital per la ciutat de Saragossa. Amb altres familiars destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.

Perecaula i Damians, Antoni

(Barcelona, segle XIX – 1885)

Jurista. Fou regidor de la seva ciutat. És autor de diverses obres jurídiques, com un Diccionario de derecho mercantil.

Pastor, Antoni

(Catalunya, segle XVIII)

Jurista. Assolí bona fama. A la darreria del segle XVIII era catedràtic de la Universitat de Cervera.

Papió, Bernat

(Falset, Priorat, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Doctor en lleis. És autor de l’obra Libellus de reformatione populi et de ornatu loquendi, que publicà a despeses pròpies de l’impressor Pere Montpesat (1534) i que dedicà al rei Ferran II el Catòlic.

Palou, Bernat de

(Catalunya, segle XIV)

Jurista. Fou assessor i diplomàtic al servei de Pere III el Cerimoniós.

Formà part de l’ambaixada que anà a Castella, el 1361, per convenir una nova pau amb el rei castellà Pere I el Cruel.

Padró i Serrals, Joan

(Igualada, Anoia, segle XVIII)

Doctor en drets. El 1736 publicà a Cervera Historia del Santo Cristo de Igualada y noticias de esta villa.

Orús

(Barcelona, segle X)

Jurista. Fou empresonat el 985 arran del saqueig de Barcelona per Almansor. Aconseguí deslliurar-se del captiveri de Còrdova deixant en lloc seu alguns ostatges.

El 991 era a Barcelona recollint diners per a alliberar-los.

Oliba, Bernat

(Perpinyà, segle XIV)

Jurista. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Mur, Arnau de

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Jurista i eclesiàstic. Amb Berenguer de Tagamanent i Jaume Albertí formà la delegació del regne de Mallorca que a les Corts catalanes de Tortosa volia fer intervenir al compromís de Casp.

Presentà a l’assemblea de Tortosa, amb caràcter particular, una bona memòria jurídica sobre els fets relatius a l’elecció del nou monarca (novembre 1411).

Exclosa de les deliberacions de Casp la delegació mallorquina, secundà Berenguer de Tagamanent en la seva digna i coratjosa actitud.