Arxiu d'etiquetes: Itàlia (bio)

Foixà -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Capità de Trepani vers el 1445.

Carles de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Senyor de Recattino, que recuperà el feu a mitjan segle XVI. Fou pare d’Hèrcules de Foixà.

Hèrcules de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fill de Carles de Foixà. Obtingué la donació de la senyoria de Recattino en casar-se (1586). Fou senador de Palerm i conseller de la noble Companyia dels Blancs.

Hug de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Castellà del castell del Mar de Palerm el 1486. Germà de Jeroni de Foixà.

Jeroni de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Senyor de Recattino, com a hereu de la seva mare, Eufèmia, i vengué el feu a Simó Ventimiglia. Era germà d’Hug.

Joan Antoni de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Castellà del castell del Mar (o Castellammare) de Palerm entre el 1451 i el 1473. Tingué també drets sobre el port d’Agrigent.

Miquel de Foixà  (Catalunya, segle XIX)  Agrònom. Fou un dels dos secretaris fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). És autor d’alguns treballs d’interès agronòmic, com el titulat Consejos a los hacendados y agricultores (1857).

Pere de Foixà  (Catalunya, segle XIV)  Noble que anà a Sardenya (1323) amb l’expedició comandada per l’infant Alfons.

Ponç de Foixà  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Pertanyia a la noble família del seu nom. El 1326 era vicari general de Barcelona.

Desideri, Miquel

Deixa un comentari

(Nàpols ?, Itàlia, segle XV – ?, segle XVI)

(Michele Desiderio?)  Diplomàtic. Fou enviat per Alfons IV de Catalunya, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i el negus Jacob d’Etiòpia (on es traslladà per la via del golf Pèrsic), per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca.

Datini, Francesco de Marco

1 Resposta

(Prato, Itàlia, 1335 – 1410)

Mercader. L’any 1393 creà la delegació de la seva companyia a Barcelona, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València (1393) i de Mallorca (1394).

La filial de València es dedicà a la compra de llana al Maestrat, Aragó i Castella, de grana, arròs, fruita seca, etc, i la de Mallorca, a la compra de llana menorquina, sal d’Eivissa, productes barbarescs dels que arribaven a Mallorca, etc. Barcelona era el centre financer.

Cervelló, Berenguer Arnau de -varis-

8 Respostes

Berenguer Arnau (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau i de Ramon, els quals moriren, juntament amb el seu pare, a Sardenya, on ell també havia estat sota la tutela d’un altre germà seu, Guillem, l’arquebisbe de Càller. Ambdós moriren aviat, i heretà el patrimoni el germà més petit, Guillem Ramon (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (III) de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Fill gran i hereu de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Es casà amb Joana de Castre-Pinós i de Mendoza i foren els pares de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

Berenguer Arnau (V) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1560)  Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós. Heretà les baronies i s’intitulà també vescomte d’Illa, feu que pledejà amb els Castre-Pinós, barons de Vallfogona, i que guanyà el seu fill Berenguer Arnau (VI) de Cervelló. Els seus germans Felip de Cervelló (Catalunya, segle XVI) i Joan de Cervelló (Catalunya, segle XVI) foren lloctinents de Mallorca (1538-47).

Berenguer Arnau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Berenguer Arnau (V) de Cervelló. Guanyà un plet amb els Castre-Pinós pel vescomtat d’Illa. Fou el pare d’Estefania de Cervelló-Castre, de Berenguer Arnau (VII) i de Felip (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (VII) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI – 1588)  Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI). Juntament amb el seu germà Felip (I) de Cervelló (Catalunya, segle XVI – 1590) foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d’Illa. Ambdós moriren sense successió i l’herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.

Caldora, Giacomo

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, vers 1370 – Circello, Campània, Itàlia, 1439)

Militar i duc de Bari. Lluità contra Alfons IV de Catalunya i a favor de la lliga pro-angevina (1424-28) encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols.

Morta aquesta (1436), lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç.

Sovint fingí, en veure’s amenaçat, que volia canviar de bàndol. El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona.

Fou el pare d’Antonio Caldora (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Militar. Duc de Bari i comte de Trivento. Lluità amb el seu pare contra Alfons IV el Magnànim al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols. El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fet presoner. Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura.

Bonifaci VIII

6 Respostes

(Anagni, Itàlia, 1220 – Roma, Itàlia, 11 octubre 1303)

(Benedetto Gaetani)  Papa (1294-1303). Procurà d’aïllar la branca catalano-siciliana en el tractat d’Anagni.

D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya la investidura de Còrsega i Sardenya (1297) i l’animà a la lluita contra Frederic II de Sicília.

La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs (butlla Redemptor mundi, del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la Santa Seu) fracassà quan aquest optà per no dur endavant la lluita armada contra el seu germà (1297).

August, Gai Juli Octavi

Deixa un comentari

(Roma, Itàlia, 63 aC – Nola, Itàlia, 14 dC)

Primer emperador romà.

Tarraco, que fou la seu d’August durant el temps que passà a Hispània, fou posteriorment la primera ciutat de l’imperi que li donà culte com a divinitat (25 dC).

Assereto, Biagio

Deixa un comentari

(Itàlia, segle XIV – 1456)

Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.

Antònia de Balzo

Deixa un comentari

(Itàlia, 1353 – Messina, Itàlia, 23 gener 1374)

Reina de Sicília. Segona muller de Frederic III el Feble, últim representant al tron de l’illa de la branca del Casal de Barcelona establerta a la darreria del segle XIII.

Antònia era filla del duc d’Andria i cosina segona de la reina Joana I de Nàpols. Es casà amb Frederic en 1373 i morí sense haver-li donat fills.

Agatuccia de Pesci

1 Resposta

(Catània, Itàlia, 1374 – 1409)

Segona amistançada de Martí I el Jove. Li donà una filla, anomenada Violant.

Aquest fou duta a Barcelona, en 1403, per ser educada a cura de Martí I l’Humà, avi de la criatura.