(Castellterçol, Moianès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Paraire. Per haver excel·lit molt al seu ofici, fou un dels dos paraires triats per la Junta de Comerç de Barcelona per a trametre’ls en viatge d’estudis i de pràctiques a França, Holanda, Anglaterra i el nord d’Europa.
Visità gran nombre de fàbriques, segons el pla establert com a contribució al millorament tècnic de la indústria tèxtil de la llana.
(Barcelona, 14 juny 1920 – Palma de Mallorca, 22 agost 2006)
Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946. Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els EUA.
Ha estat president i vice-president de diverses importants empreses i entitats financeres.
(Valls, Alt Camp, 23 gener 1875 – Barcelona, 1 abril 1949)
Industrial, escriptor i excursionista.
Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935).
Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions.
(Barcelona, 1905 – 1963)
Industrial. Fill d’Eusebi Bertrand i Serra. Presidí la Caixa de Jubilacions i Subsidis dels Treballadors de la Indústria Tèxtil (1946-63) i formà part de la Comissió Especial del Pla de Reestructuració de la Indústria Tèxtil Cotonera (1959) i de SECEA.
Presidí també la Catalana de Gas i Electricitat i fou conseller del Banco de España i del Banco Hispano Americano.
(Barcelona, 25 setembre 1901 – 25 agost 1965)
Industrial i polític. Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes.
Prengué part en l’alçament militar del 1936 i, després de la guerra civil, presidí, entre d’altres societats, les companyies Asland i Maquitrans. Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir.
Autor d’Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya (1936), Preparación y desarrollo del Alzamiento Nacional (1938), Rutas de la Victoria (1939) i Poblet, deber de nuestra generación (1946).
(Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1815 – Sabadell, Vallès Occidental, 1878)
Científic. Especialitzat en l’aplicació pràctica de les ciències fisicoquímiques, creà una fàbrica de gas a Sabadell, un laboratori químic a Vic, i fou un dels primers a obtenir la preparació industrial del cloroform.
L’any 1863 ingressà al seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot.
Els tres germans Feliu, Jacint i Joan Batlló i Barrera fundaren l’any 1842 la indústria Batlló Germans al carrer d’Urgell de Barcelona, que, amb els seus 2.200 obrers, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època. Després de canviar el nom de l’empresa pel de Batlló i Batlló (1876-95), l’edifici fou venut (1906) per instal·lar-hi l’Escola o Universitat Industrial de Barcelona.
Jacint Batlló i Barrera (Olot, Garrotxa, 1803 – Barcelona, 27 agost 1866) Industrial. Establí una fàbrica a Olot i posteriorment la indústria Batlló Germans.
Joan Batlló i Barrera (Olot, Garrotxa, 7 novembre 1812 – Barcelona, 27 octubre 1892) Industrial. Amb els seus germans fundà la gran fàbrica Batlló Germans.
Feliu Batlló i Barrera (Olot, Garrotxa, 1819 – Barcelona, 5 març 1878) Industrial. Un dels impulsors de la indústria tèxtil a Catalunya. Fundà, amb els seus germans, l’empresa Batlló Germans.
(Canet de Mar, Maresme, 1798 – l’Havana, Cuba, 1878)
Navilier, industrial i propietari. Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península i fou propietari de diversos ingenios sucrers.
Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia.
Fou regidor de Matanzas (1845) i comanador de l’orde de Carles III (1861).
El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar.
(Barcelona, 24 novembre 1883 – Cauderan, França, 4 abril 1942)
Industrial i polític. Adscrit a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16 de febrer de 1936.
A mitjan gener de 1939 partí cap a l’exili.
(Barcelona, 1827 – 7 juny 1884)
Industrial. Dins la línia pròpia del Foment del Treball Nacional, s’ocupà molt activament de qüestions relatives a la indústria tèxtil llanera.
Fou el pare de Josep Arañó i Arañó (Barcelona, 2 gener 1864 – 15 novembre 1914) Industrial. Fou un dels membres més actius de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.
Dades dels Països Catalans 