Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Bertran i Güell, Felip

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 setembre 1901 – 25 agost 1965)

Industrial i polític. Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes.

Prengué part en l’alçament militar del 1936 i, després de la guerra civil, presidí, entre d’altres societats, les companyies Asland i Maquitrans. Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir.

Autor d’Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya (1936), Preparación y desarrollo del Alzamiento Nacional (1938), Rutas de la Victoria (1939) i Poblet, deber de nuestra generación (1946).

Benessat i Bayés, Felip

Deixa un comentari

(Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1815 – Sabadell, Vallès Occidental, 1878)

Científic. Especialitzat en l’aplicació pràctica de les ciències fisicoquímiques, creà una fàbrica de gas a Sabadell, un laboratori químic a Vic, i fou un dels primers a obtenir la preparació industrial del cloroform.

L’any 1863 ingressà al seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot.

Batlló i Barrera -germans-

1 Resposta

Els tres germans Feliu, Jacint i Joan Batlló i Barrera fundaren l’any 1842 la indústria Batlló Germans al carrer d’Urgell de Barcelona, que, amb els seus 2.200 obrers, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època. Després de canviar el nom de l’empresa pel de Batlló i Batlló (1876-95), l’edifici fou venut (1906) per instal·lar-hi l’Escola o Universitat Industrial de Barcelona.

Jacint Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1803 – Barcelona, 27 agost 1866)  Industrial. Establí una fàbrica a Olot i posteriorment la indústria Batlló Germans.

Joan Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 7 novembre 1812 – Barcelona, 27 octubre 1892)  Industrial. Amb els seus germans fundà la gran fàbrica Batlló Germans.

Feliu Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1819 – Barcelona, 5 març 1878)  Industrial. Un dels impulsors de la indústria tèxtil a Catalunya. Fundà, amb els seus germans, l’empresa Batlló Germans.

Baró i Blanxart, Josep

2 Respostes

(Canet de Mar, Maresme, 1798 – l’Havana, Cuba, 1878)

Navilier, industrial i propietari. Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península i fou propietari de diversos ingenios sucrers.

Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia.

Fou regidor de Matanzas (1845) i comanador de l’orde de Carles III (1861).

El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar.

Banyeres i Cateura, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 novembre 1883 – Cauderan, França, 4 abril 1942)

Industrial i polític. Adscrit a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16 de febrer de 1936.

A mitjan gener de 1939 partí cap a l’exili.

Arañó i Arañó, Claudi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1827 – 7 juny 1884)

Industrial. Dins la línia pròpia del Foment del Treball Nacional, s’ocupà molt activament de qüestions relatives a la indústria tèxtil llanera.

Fou el pare de Josep Arañó i Arañó  (Barcelona, 2 gener 1864 – 15 novembre 1914)  Industrial. Fou un dels membres més actius de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.

Arañó, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1859)

Tècnic tèxtil. Primer catedràtic de teoria de teixits a l’escola industrial de la Junta de Comerç de Barcelona (1851).

Contribuí a l’organització de l’exposició de Barcelona del 1850 i fou jurat de les exposicions universals de Londres (1851) i de París (1855).

Escriví un Tratado para la fabricación de tejidos de seda y otras clases.

Aragonès i Puig, Daniel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1907 – 1996)

Industrial. Un dels primers del cinema català.

S’uní a Antoni Pujol per fundar els laboratoris Fotofilm de Barcelona i Madrid que el 1949 patentaren un procediment de cinema en color, el Cinefotocolor.

Amengual i Begovich, Esteve

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 29 agost 1829 – Barcelona, 1901)

Navilier i escriptor. Capità de vaixell, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona.

Publicà els seus records del setge de Sebastopol (1859) i alguns opuscles sobre la indústria naval (1879-80) i sobre el port de Barcelona (1880-99).

Alsina i Parellada, Ferran

1 Resposta

(Barcelona, 16 febrer 1861 – 3 febrer 1908)

Fabricant i economista. Féu les guerres carlines i treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec fins que es plantà pel seu compte.

Fou membre del Centre Català, però en sortí amb Àngel Guimerà, Domènech i Montaner, i Permanyer (1887), i participà en la fundació de la Lliga de Catalunya.

Ardent proteccionista, els seus discursos a les assemblees de Manresa (1892) i a Reus (1893) foren publicats amb el títol de Criteri econòmic general catalanista (1893).