Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Ferrer i Calbetó, Felip

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 6 juliol 1893 – Barcelona, 1981)

Industrial i economista. Col·laborà en la creació de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar (1929), del patronat del qual fou president (1936-56).

Sobre qüestions d’economia va publicar Tabla de precios de venta (1929), Los factores económicos y el momento político catalán (1933), Nacionalismo económico español (1934), Armas de los imperialismos plutocráticos (1938) i Política nacionalista (1939). També va traduir de l’italià diverses obres.

Fou membre del patronat de l’Arxiu Històric i del Museu Fidel Fita d’ençà del 1935.

Fabra i Fontanills, Camil

8 Respostes

(Barcelona, 9 febrer 1833 – 24 juny 1902)

Industrial i polític. Pertanyé a diverses societats mercantils i industrials.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts (entre el 1876 i el 1889) i posteriorment senador (1891). Rebé el títol de marquès d’Alella (1889) i fou alcalde de Barcelona (1893), però dimití uns quants mesos després.

Com a soci protector de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, féu una donació per a la construcció (1902) a la muntanya del Tibidabo de l’observatori que duu el seu nom (Observatori Fabra).

És autor d’un Código o deberes de buena sociedad.

Estadella i Solé, Gaietà

Deixa un comentari

(Barcelona, 1877 – 1944)

Constructor d’orgues. Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom.

Féu orgues excel·lents per tot Catalunya, com els de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de les Puel·les, santuari del Cor de Maria (Barcelona), Santa Maria de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, l’església parroquial de Tàrrega, així com a Extremadura, Andalusia i Navarra.

Esparó i Giralt, Valentí

1 Resposta

(Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 – 9 febrer 1859)

Industrial. Intervingué en la fundació de la fàbrica El Vapor (1832), associat amb Josep Bonaplata i altres industrials, i n’exercí la gerència. Comprà els tallers de Bonaplata després d’ésser destruïts el 1835, i hi establí la seva foneria (1839). Fou un dels elements principals de la burgesia catalana.

Formà part de la Comissió de Fàbriques i en fou president durant el període 1838-40. Es distingí com a progressista i defensor del proteccionisme. Promogué la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya (1848), entitat derivada de la Junta de Fàbriques, i fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855).

Escuder i Castellà, Miquel

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 9 abril 1835 – Barcelona, 21 novembre 1908)

Industrial. Constructor de màquines de cosir, que exportà a l’Amèrica Llatina, i de motors a gas.

A les festes celebrades a Barcelona en el període 1871-80 va donar mostra del seu enginy muntant diversos espectacles que el feren molt popular.

Escorsa i Sòria, Alexandre

2 Respostes

(Barcelona, 1878 – 1947)

Industrial. Fill de Dionís Escorsa i Cruells.

Se separà de la societat familiar i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses.

Escorsa i Cruells, Dionís

1 Resposta

(Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 12 octubre 1840 – Barcelona, 7 juliol 1900)

Industrial. El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebó, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’estat espanyol, i es transformà el 1920 en les importants Foneries Escorsa SA, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat.

L’empresa, que ocupà fins 200 obres, fallí i tancà el 1966.

Fou el pare d’Alexandre Escorsa i Sòria.

Escola Industrial de Barcelona

32 Respostes

(Barcelona, 30 març 1904 – 1913)

Institució nascuda com a Universitat Industrial. Dedicada a l’ensenyament tècnic a diferents nivells, tingué ajut econòmic oficial i es va instal·lar als terrenys de l’antiga fàbrica de Can Batlló.

El 1913 en sorgí l’Escola del Treball, de dilatada trajectòria i reconeguda el 1958 com a centre oficial de formació professional.

Escofet i Milà, Jaume

Deixa un comentari

(el Pont d’Armentera, Alt Camp, 19 juliol 1862 – Barcelona, 1904)

Industrial. Fundà l’empresa Escofet i Fortuny, especialitzada en paviments hidràulics (1886), per a la qual arquitectes com Antoni Gaudí feien dissenys (la reedició d’un d’aquest, del 1903, fou premiada amb Delta d’Or el 1962).

Continuà la casa el seu gendre Emili Farré i Escofet.

Ensesa i Pujadas, Josep

2 Respostes

(Sarrià de Ter, Gironès, 12 octubre 1865 – 28 febrer 1940)

Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.

Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial.

Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró.

Fou pare de Josep Ensesa i Gubert  (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 – Castell d’Aro, Baix Empordà, 1981)  Mecenes i industrial. Ha continuat les obres del centre residencial de s’Agaró i hi ha creat un festival de música anual.