(Barcelona, 1873 – Arenys de Munt, Maresme, 1 agost 1936)
Industrial i polític. Membre del segon congrés de la Confederació Patronal celebrat a Barcelona. Presidí la Federació Patronal Catalana (1919-20), en plena línia amb els obrers.
Elements no identificats l’agrediren el 5 de febrer de 1920.
Morí assassinat.
(Igualada, Anoia, 1801 – 1865)
Industrial i polític. Alcalde d’Igualada. Fill d’Antoni Godó i Domingo, i germà de Leopold.
Fabricant d’indianes, amb el seu parent Oleguer Godó (Igualada, Anoia, segle XIX), participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó.
Fou el pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié.
(Igualada, Anoia, 20 juny 1834 – Teià, Maresme, 9 juliol 1897)
Industrial. Fill de Ramon Godó i Llucià i germà de Bartomeu, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc després es traslladaren a Bilbao, on establiren una casa de comissió.
Arran de la guerra civil carlina, tornaren a Barcelona i n’hi crearen una de similar. Després, amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898.
Membre del partit liberal de Sagasta, fou alcalde d’Igualada i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.
Fou el pare de Ramon Godó i Lallana.
(Igualada, Anoia, 21 febrer 1839 – Barcelona, 22 gener 1894)
Industrial. Germà de Carles, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on fundaren una fàbrica de filats de jute.
Membre del partit liberal, fou alcalde d’Igualada, regidor de Barcelona i diputat.
Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.
(Bilbao, País Basc, 11 maig 1864 – Barcelona, 20 setembre 1931)
Industrial i polític. Fou diputat per Igualada (1864-1905).
Fundà la Paperera Godó per a subministrar paper al diari “La Vanguardia”, creat pel seu pare, Carles Godó i Pié, el 1881. Donà un gran impuls empresarial al periòdic, que es convertí en el primer diari de Barcelona i en un dels primers de l’estat espanyol.
Fou nomenat comte de Godó el 1916.
Fou el pare de Carles de Godó i Valls.
(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )
Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.
El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX) Paraire. Fou el pare de:
Ramon Godó i Mas (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813) Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:
Antoni Godó i Domingo (Igualada, Anoia, 1777 – 1830) Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:
Leopold Godó i Llucià (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX) Diputat a les corts per Igualada.
(Barcelona, 1691 – 1762)
Fabricant d’indianes. Comerciant matriculat i ciutadà honrat (1748), fou introductor del cotó americà (1752). A la fàbrica, el 1745 treballaven 452 obrers.
El 1755 gestionà amb èxit, amb el seu sogre Ramon Picó i amb Bernat Marín, l’establiment d’una companyia de comerç amb Amèrica, de la qual fou un dels primers directors.
El seu fill fou Josep Glòria i Picó (Barcelona, 1723 – 1772) Ciutadà honrat. Fou també comerciant i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona.
(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Industrial. Membre de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (1820).
El 1829 era propietari d’una de les fàbriques d’estampats més actualitzades de Barcelona, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic.
Participà en la constitució de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia (1831), que instal·là la primera màquina de vapor (1832) aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans.
(Malgrat de Mar, Maresme, 1704 – segle XVIII)
Fabricant d’indianes. Fill de l’adroguer homònim.
Casat amb Antònia Alegre i Guix, pertangué a la Companyia Golorons, Alegre i Puget. El 1747 estava relacionat amb negocis de vaixells.
Participà en la creació de la Companyia de Comerç de Barcelona (1756), de la qual fou nomenat un dels tres directors, i també el 1765 i el 1768.
Comerciant matriculat (1758), fou fet ciutadà honrat per Ferran VI de Borbó.
(l’Arboç, Baix Penedès, 30 novembre 1831 – Barcelona, 7 maig 1900)
Industrial. Establert a l’illa de Cuba, on creà una plantació de tabac a la província de San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey. La seva figura és considerada una de les més representatives de l’indiano.
La producció dels seus tabacs s’acredità aviat amb la marca de la seva fàbrica, que anomenà La Escepción.
El 1873 publicà un Proyecto para resolver la grave cuestión económica de la isla de Cuba i n’envià un exemplar al ministeri d’Ultramar.
Dades dels Països Catalans 