(Catalunya, 1760 – 1824)
Industrial. Fundà, al principi del segle XIX, una foneria de campanes i canons a la Barceloneta (Barcelona), que traslladà (vers el 1822) a les Masies de Voltregà.
Fou el pare de Francesc Lacambra i Pont i el rebesavi de Francesc Lacambra i Lacambra.
(Catalunya, 1847 – 1861)
Organisme comercial i industrial. Nom adoptat per la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats del Cotó quan el camp de les seves activitats fou ampliat als sectors industrials de la llana, seda, metal·lúrgia, etc.
La Junta, presidida per Joan Güell, defensà la política proteccionista.
Fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç.
(Girona, 16 juny 1862 – 25 abril 1932)
Enginyer industrial. Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima (1881), on fou un dels tres directors el 1894, i el 1917 director general.
Impulsor i director d’Electrometal·lúrgica de l’Ebre (EMESA) (1904), concebé la central de Sástago, a l’Ebre.
Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1897-99) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.
Fou el pare de Manuel Junoy i Cornet.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Industrial. Nét de Jeroni Juncadella i Casanovas.
Es casà amb Àngela Burés i Regordosa, d’una família propietària de fàbriques tèxtils a Anglès -amb el salt del Pastoral, avui d’Hidroelèctrica de Catalunya SA– i a Castellbell i el Vilar, que heretà el fill, Josep Maria Juncadella i Burés.
(Barcelona, 1921 – 8 febrer 2017)
Militant catòlic. Fou un dels membres fundacionals de la Joventut Obrera Catòlica a Catalunya i promotor d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona.
Fou també un dels creadors d’Editorial Nova Terra i ha publicat Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).
(Igualada, Anoia, 1823 – Barcelona, 1879)
Industrial. Creador de la companyia naviliera Jover i Serra, fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio (1865) i del Banc de Barcelona (1873), posà capital per a la fundació del Banc Hispano-Colonial (1876), fou diputat a corts per Igualada i muntà la paperera La Gelidense a Gelida.
Fou el pare de Joaquim Jover i Costas, que el succeí.
(Barcelona, 30 maig 1854 – 4 octubre 1922)
Industrial. Fill de Joan Jover i Serra.
Durant la guerra de Cuba, posà a disposició del govern espanyol els vaixells de vapor de la companyia Jover i Serra, fundada pel seu pare.
A canvi li fou concedit el títol de marquès de Gelida (1896).
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Fabricant d’aiguardents. El 1801 començà a treballar en la realització d’un nou model d’alambí. La Junta de Comerç el subvencionà amb 5.000 rals anuals.
El 1814 instal·là el model, ja experimentat i perfeccionat, en una firma de Sant Sadurní d’Anoia, on l’alambí demostrà la seva gran capacitat de destil·lació. El model es difongué ràpidament amb excel·lents resultats.
No seria superat fins a un quart de segle més tard, quan Pau Boada assolí amb un nou alambí els 35 graus Bartier.
(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)
Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.
El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.
(Barcelona, 1824 – 1885)
Mestre fonedor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Aprengué al taller del seu pare, fundat en temps del seu avi.
Als vint anys emprengué una llarga sèrie de viatges per Europa, on estudià els procediments galvànics per argentar i daurar els metalls. El 1866 introduí a Catalunya el bronze dit aluminium, usat per a la confecció de vasos sagrats.
Gran expert en metal·lística, obtingué nombrosos premis internacionals i guanyà un alt prestigi entre els especialistes de tot el món.
Dades dels Països Catalans 