Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Dalmases i Jordana, Càndid de

2 Respostes

(Barcelona, 25 maig 1906 – Roma, Itàlia, 25 agost 1986)

Historiador. Fill de Faust de Dalmases i de Massot. Jesuïta (1921) i sacerdot (1936), es doctorà en història a Madrid el 1944.

Fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma (1947-54 i 1957-64), rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès (1954-57) i director (1947-54 i 1957-64) de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on ha publicat Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola (1943-65) i l’edició crítica dels Exercitia en col·laboració amb J. Calveras (1969).

És autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja (1964).

Dalmases i de Massot, Faust de

2 Respostes

(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)

Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.

Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.

Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).

Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).

Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.

Cuyàs i Tolosa, Josep Maria

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 16 desembre 1904 – 19 agost 1992)

Historiador. Fou l’impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona (1954).

Ha publicat treballs sobre historiografia badalonina: La Badalona del segle XVIII (1936), Notas históricas de Badalona (1941), etc. Publicà també el dietari del baró de Maldà en les seves estades a Badalona. Entre el 1975 i el 1982 publicà en set volums una documentadíssima Història de Badalona.

Realitzà prop de 300 prospeccions arqueològiques, de les quals publicà nombrosíssims articles majoritàriament a la premsa local.

Cutchet i Font, Lluís

2 Respostes

(Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 27 febrer 1892)

(o Cuchet)  Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del segle XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868).

Amb Víctor Balaguer fundà “El Conceller”, i fou un proteccionista aferrissat.

Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d’altres.

Curiel Gutiérrez, Fausto

Deixa un comentari

(Villegas, Castella, 1871 – Montserrat, Bages, 1917)

Historiador. Monjo de Montserrat (1899).

Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil. Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia (Austràlia), i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari.

Publicà treballs històrics a la “Revista Montserratina”, i edicions de mestres d’espiritualitat, com García Jiménez de Cisneros.

Curet i Payrot, Francesc de Paula

3 Respostes

(Barcelona, 14 desembre 1886 – Tiana, Maresme, 27 novembre 1972)

Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935).

Fou un dels fundadors de la revista “El Teatre Català” (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l’estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l’escena catalana en fascicles (El teatre català, 1967).

Cúndaro, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – Girona, segle XIX)

Historiador. Era lector de teologia de l’orde franciscà.

Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada.

Féu l’elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica-militar de la plaza de Gerona (1887), obra que només fou publicada en part.

Culla i Clarà, Joan Baptista

1 Resposta

(Barcelona, 5 setembre 1952 – 29 novembre 2023)

“J. B. Culla”  Historiador. Professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, col·labora en diverses revistes especialitzades i en d’altres mitjans de comunicació.

Ha escrit, entre altres obres, El catalanisme d’esquerra, 1928-1936 (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1986) i, en col·laboració amb Borja de Riquer, El franquisme i la transició democràtica 1939-1988 (1989), volum VII de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.

Cubas i Oliver, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juliol 1886 – 10 abril 1966)

Polígraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI.

Durant la guerra de 1936-39 col·laborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona.

Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i Epistolari d’Àngel Guimerà (1930).

Cruells i Pifarré, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juliol 1910 – 12 juliol 1988)

Polític i historiador. Dedicat inicialment a la investigació de la Catalunya medieval, el 1935 publicà El príncep de Viana.

Milità a Estat Català, i durant la guerra civil dirigí el “Diari de Catalunya”. Exiliat a França el 1939, fundà i dirigí el Front Nacional de Catalunya.

Tornà a Catalunya el 1940, on dirigí l’activitat clandestina, que li valgué l’empresonament (1943-45) i l’exili (1947-50). Després de deixar el FNC (1970), passà a Estat Català (1973-78) i després a ERC, de la qual fou director del seu portaveu “La Humanitat”.

Entre la seva abundant producció cal destacar: El catalanisme és una revolució (1937), Per la continuïtat de la Renaixença (1964), Els silencis de Catalunya (1966), Els fets de maig: Barcelona 1937 (1970), El 6 d’Octubre a Catalunya (1970), Francesc Macià (1971), L’expedició a Mallorca l’any 1936 (1972), De les milícies a exèrcit popular a Catalunya (1974), Salvador Seguí: el Noi del Sucre (1974), El separatisme català durant la guerra civil (1975), La revolta del 1936 a Barcelona (1976), Escrits a la presó de Barcelona, 1944-45 (1977) i Rafael de Casanovas i el General Moragas (1979).