Arxiu d'etiquetes: guerra Joan II

Enric “Fortuna”

14 Respostes

(Calataiud, Aragó, 25 juliol 1445 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 2 juliol 1522)

(Enric d’Aragó i Pimentel)  Fill d’Enric d’Aragó i de Caterina de Castella.

A les paus d’Agreda i d’Almazan (1454), on trobaven punt final les guerres entre Aragó i Castella, hom estipulava que aquesta es quedava el gran patrimoni de la branca aragonesa dels Trastàmara a canvi d’unes indemnitzacions en forma de pensió anual, 500.000 maravedisos l’any correspondrien a Enric.

Rebé el títol de comte d’Empúries. Es casà amb Guiomar de Portugal. Durant la guerra de Joan II contra el Principat fou partidari del primer. Les autoritats catalanes el declaraven enemic de la terra en 1462.

Tres anys després manava una ala de l’avantguarda joanista a la batalla de Calaf. En 1467 resultà ferit assetjant Roses, a les ordres de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, i la reina Joana Enríquez.

En 1472-73, emparat pel marquès de Villena, tractà de convenir el seu matrimoni amb Joana de Castella, dita “la Beltraneja”, però triomfà al país veí la tendència pro-aragonesa basada a l’enllaç entre Isabel i Ferran, aquest cosí germà d’Enric. Els dos cosins, després d’un distanciament, es reconciliaren.

Ja regnant Ferran i consumada la unió de les dues corones, Enric fou nomenat lloctinent general al Principat (1481). Tractà amb mà dura els remences, que s’acabaren rebel·lant en una veritable guerra. Tot i el triomf final de les armes reials, Ferran aconsellà severament Enric perquè prengués amb els remences una actitud més diplomàtica.

D’altres fets sobresortints de la seva lloctinència foren: l’entrada de l’Inquisició a Barcelona (1487), el nomenament de consellers de la capital per designació reial (1490-91) i l’expulsió dels jueus (1492). Fou substituït com a lloctinent per Joan d’Aragó, comte de Ribagorça.

En 1516 restà vidu. En 1522 morí ell, deixant hereu principal el seu fill Alfons. Fou enterrat, com la seva muller, al monestir de Poblet.

Tot i haver-se format a Castella, l’infant Enric es vinculà totalment a la vida catalana, fins al punt que en el seu testament disposà que els seus descendents visquessin a Catalunya i que el comtat no fos “regit ni governat per castellans”.

Destorrent i Casa-saja, Jaume

8 Respostes

(Barcelona, vers 1430 – 1499)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Pere. Durant la guerra contra Joan II (1462-72) lluità en el bàndol reialista. En acabar aquesta, aglutinà entorn seu un partit format per elements oligàrquics i reialistes.

Conseller en cap durant el període 1478-79 i, el 1484, sota Ferran II el Catòlic. Aquest darrer any finançà i dirigí la milícia ciutadana contra l’alçament dels remences de Pere Joan Sala.

De primer com a advocat de la Generalitat (des del 1487) i després com a conseller en cap de la reial ordre (1490) i regent de la cancelleria, col·laborà estretament amb Ferran II en la reforma de la Generalitat (des del 1488) i de l’organització municipal de Barcelona (1491-93), orientades a anul·lar el privilegi d’Alfons IV el Magnànim a favor del braç popular i a afavorir el poder de l’oligarquia al Consell de Cent i al Trentenari.

Dessoler, Mateu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà de Barcelona. Fou conseller cinquè (1438-39) i quart (1449-50) i membre del Consell de Cent (1461-62) de Barcelona i, durant el trienni 1446-49, batlle.

En esclatar la guerra contra Joan II, es posà al costat del Consell del Principat. Acomplí accions de caire militar i diplomàtic: participació en el setge de la força de Girona (1462) i en la defensa del Baix Llobregat (1464).

Fou un dels vuit membres de l’ambaixada enviada per Catalunya a Lluís XI de França (1463-64).

Cervelló i de Cardona, Guerau Alemany de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1489)

Noble. Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya, en nom de la qual exigí l’alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat (1461).

En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell. Participà en l’atac contra la força de Girona (juny 1462) i formà part del Consell del Principat.

Fou fet presoner a Vilafranca del Penedès, en ésser lliurada la ciutat a Joan II pel traïdor Joan de Beaumont. Alliberat en un bescanvi de presoners, fou nomenat governador de Catalunya per Pere de Portugal, el nou rei dels catalans, al costat del qual lluità en la batalla de Calaf (1465).

Arruïnat per la guerra, hagué de vendre diverses propietats al monestir de Santes Creus.

Fou el pare de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló   (Catalunya, segle XV)  Junt amb el seu fill, Felip de Cervelló i de Castre-Pinós, el 1480 vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut.

Castre-Pinós i d’Anglesola, Jofre de

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XV – Catalunya, 1463)

Castlà de Cervera i senyor de Lasquarri i Llaguarres. Fill de Felip (V) Galceran de Castre-Pinós.

Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444. Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana (1460).

La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II el Sense Fe, vells enemics dels Castre. Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya; en començar el conflicte lluità per la causa de la generalitat.

Caigué presoner a la batalla de Rubinat (1462), i fou mort a la presó.

Fou el pare de Joan de Castre-Pinós  (Ribagorça, vers 1445 – abans 1509)  Figurà, com el seu pare, en el bàndol de la generalitat en la guerra contra Joan II. Es casà vers el 1481 amb Joana Estefania de Pinós-Fenollet, vídua de Bertran d’Armendaris, hereva de la branca dels Pinós de Vallfogona-Milany. Fou una de les parts que reclamaren l’herència dels vescomtat d’Illa i de Canet, la possessió dels quals, en un primer moment, li havia estat reconeguda.

Castellbell, Vicenç de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Ripoll, Ripollès, novembre 1464)

Prior de Casserres. El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de compres de la generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan.

Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere IV el Conestable de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament.

Fou assassinat pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II el Sense Fe.

Cardona-Anglesola i de Centelles, Hug de

12 Respostes

(Catalunya, vers 1430 – 1463)

(dit també Hug III d’Anglesola)  Senyor de la baronia de Bellpuig. Fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós. Succeí el seu pare vers el 1460.

En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II el Sense Fe, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal. Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat (1462). Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després (1463).

La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove, Antoni. Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pladejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard.

Caramany, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Era senyor de Sant Pere Pescador i de Ventalló, a l’Alt Empordà.

Acudí amb homes propis al setge de la Força de Girona, en 1462, posant-se així al costat de la Generalitat i contra Joan II el Sense Fe.

L’any següent es comprometé per escrit a tenir per amics i per enemics els que ho fossin de Catalunya.

Calaf, batalla de -1465-

5 Respostes

(Calaf, Anoia, 28 febrer 1465)

Combat que tingué lloc durant la guerra civil catalana (1462-72).

L’exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l’assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II el Sense Fe comandades pel comte de Prades.

Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l’enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d’arribar fins a Cervera.

Cabrera, Climent de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Fill il·legítim de Bernat V de Cabrera. Durant la guerra contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya col·laborant amb Francesc de Verntallat.

Joan II el Sense Fe li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions (1463).

Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra.