Arxiu d'etiquetes: guerra Joan II

Destorrent i Casa-saja, Jaume

(Barcelona, vers 1430 – 1499)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Pere. Durant la guerra contra Joan II (1462-72) lluità en el bàndol reialista. En acabar aquesta, aglutinà entorn seu un partit format per elements oligàrquics i reialistes.

Conseller en cap durant el període 1478-79 i, el 1484, sota Ferran II el Catòlic. Aquest darrer any finançà i dirigí la milícia ciutadana contra l’alçament dels remences de Pere Joan Sala.

De primer com a advocat de la Generalitat (des del 1487) i després com a conseller en cap de la reial ordre (1490) i regent de la cancelleria, col·laborà estretament amb Ferran II en la reforma de la Generalitat (des del 1488) i de l’organització municipal de Barcelona (1491-93), orientades a anul·lar el privilegi d’Alfons IV el Magnànim a favor del braç popular i a afavorir el poder de l’oligarquia al Consell de Cent i al Trentenari.

Dessoler, Mateu

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà de Barcelona. Fou conseller cinquè (1438-39) i quart (1449-50) i membre del Consell de Cent (1461-62) de Barcelona i, durant el trienni 1446-49, batlle.

En esclatar la guerra contra Joan II, es posà al costat del Consell del Principat. Acomplí accions de caire militar i diplomàtic: participació en el setge de la força de Girona (1462) i en la defensa del Baix Llobregat (1464).

Fou un dels vuit membres de l’ambaixada enviada per Catalunya a Lluís XI de França (1463-64).

Cervelló i de Cardona, Guerau Alemany de

(Catalunya, segle XV – 1489)

Noble. Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya, en nom de la qual exigí l’alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat (1461).

En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell. Participà en l’atac contra la força de Girona (juny 1462) i formà part del Consell del Principat.

Fou fet presoner a Vilafranca del Penedès, en ésser lliurada la ciutat a Joan II pel traïdor Joan de Beaumont. Alliberat en un bescanvi de presoners, fou nomenat governador de Catalunya per Pere de Portugal, el nou rei dels catalans, al costat del qual lluità en la batalla de Calaf (1465).

Arruïnat per la guerra, hagué de vendre diverses propietats al monestir de Santes Creus.

Fou el pare de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló   (Catalunya, segle XV)  Junt amb el seu fill, Felip de Cervelló i de Castre-Pinós, el 1480 vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut.

Castre-Pinós i d’Anglesola, Jofre de

(Ribagorça, segle XV – Catalunya, 1463)

Castlà de Cervera i senyor de Lasquarri i Llaguarres. Fill de Felip (V) Galceran de Castre-Pinós.

Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444. Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana (1460).

La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II el Sense Fe, vells enemics dels Castre. Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya; en començar el conflicte lluità per la causa de la generalitat.

Caigué presoner a la batalla de Rubinat (1462), i fou mort a la presó.

Fou el pare de Joan de Castre-Pinós  (Ribagorça, vers 1445 – abans 1509)  Figurà, com el seu pare, en el bàndol de la generalitat en la guerra contra Joan II. Es casà vers el 1481 amb Joana Estefania de Pinós-Fenollet, vídua de Bertran d’Armendaris, hereva de la branca dels Pinós de Vallfogona-Milany. Fou una de les parts que reclamaren l’herència dels vescomtat d’Illa i de Canet, la possessió dels quals, en un primer moment, li havia estat reconeguda.

Castellbell, Vicenç de

(Catalunya, segle XV – Ripoll, Ripollès, novembre 1464)

Prior de Casserres. El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de compres de la generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan.

Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere IV el Conestable de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament.

Fou assassinat pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II el Sense Fe.

Cardona-Anglesola i de Centelles, Hug de

(Catalunya, vers 1430 – 1463)

(dit també Hug III d’AnglesolaSenyor de la baronia de Bellpuig. Fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós. Succeí el seu pare vers el 1460.

En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II el Sense Fe, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal. Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat (1462). Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després (1463).

La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove, Antoni. Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pladejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard.

Caramany, Joan de

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Era senyor de Sant Pere Pescador i de Ventalló, a l’Alt Empordà.

Acudí amb homes propis al setge de la Força de Girona, en 1462, posant-se així al costat de la Generalitat i contra Joan II el Sense Fe.

L’any següent es comprometé per escrit a tenir per amics i per enemics els que ho fossin de Catalunya.

Calaf, batalla de -1465-

(Calaf, Anoia, 28 febrer 1465)

Combat que tingué lloc durant la guerra civil catalana (1462-72).

L’exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l’assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II el Sense Fe comandades pel comte de Prades.

Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l’enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d’arribar fins a Cervera.

Cabrera, Climent de

(Catalunya, segle XV)

Fill il·legítim de Bernat V de Cabrera. Durant la guerra contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya col·laborant amb Francesc de Verntallat.

Joan II el Sense Fe li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions (1463).

Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra.

Biure, Joan Pere de

(Catalunya, segle XV – 1489)

Cavaller. Durant la guerra contra Joan II, fou partidari del rei, que també era ajudat pels remences, els quals, després de la llarga lluita, veieren incomplides les promeses rebudes i s’alçaren en armes.

Tot i la sentència de Guadalupe (1486), els incidents es perllongaren, un dels quals anà adreçat precisament contra Joan Pere de Biure, que fou mort pels remences en armes.