Arxiu d'etiquetes: 1060

Mir Geribert

(Catalunya, segle XI – Tortosa, Baix Ebre, 1060)

Noble del comtat de Barcelona. Fill dels senyors de Besora.

Va casar-se en primeres núpcies amb l’hereva dels Santmartí i aconseguí d’ésser senyor d’una part de l’Alt Penedès, del castell d’Eramprunyà, des de Montjuïc i d’extensos alous al Vallès.

Durant el govern de Berenguer Ramon I el Corbat (1018-35) s’encarregà de la defensa de la Marca del Penedès i esdevingué el principal magnat del comtat de Barcelona.

A partir del 1041 aprofità la debilitat momentània dels fills del Corbat (Ramon Berenguer, Sanç i Guillem) per actuar amb sobirania sobre les regions meridionals (el Penedès o comtat d’Olèrdola) que havia heretat l’infant Sanç i àdhuc pertorbar les possessions del primogènit, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

L’any 1044 Ramon Berenguer I aconseguí de guanyar-se els addictes que Mir tenia a Barcelona (el bisbe Guislabert i el vescomte Udalard II) i, quan rebé del seu germà Sanç el comtat d’Olèrdola (1049), pogué exigir obediència a Mir com a vassall seu.

Entre el 1049 i el 1052 Mir es llançà a la rebel·lió oberta, va vendre les franqueses d’Olèrdola i del Vallès, pertorbà el terme d’Eramprunyà, s’alià amb els sarraïns de Tortosa, induí als de Lleida a no pagar les paries, usurpà el feu comtal de Carles de Montbui, etc.

L’any 1059, però, enfortida ja l’autoritat comtal, tornà a l’obediència i, per guanyar-se la confiança del comte, emprengué una expedició contra els sarraïns de Tortosa i hi morí.

Mafalda de Pulla-Calàbria

(Salern ?, Sicília, 1059/60 – Girona, 1108)

Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona. Filla de Robert Giscard, duc normand de Pulla i Calàbria.

Seguint, segons sembla, la política de pontificat, es casà (1078) amb Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes. Uns quants dies abans de morir aquest, el 1082, nasqué a Rodés llur fill Ramon Berenguer III.

L’any següent infeudà els comtats de Carcassona i Rasès a favor de Bernat Ató de Besiers, mentre que la tutela de l’infant hereu passava (1085) al comte Guillem I de Cerdanya, i després (1086) a Berenguer Ramon II de Barcelona.

Es tornà a casar (1085) amb Eimeric I, vescomte de Narbona i, un cop mort aquest, tornà (1106) a Catalunya, i fixà la seva residència a Girona.

Bernat -noble, s. XI-

(Catalunya, s XI – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1060)

Noble. Fill de Mir Geribert i de Guisla. Fou hereu del castell de Port.

Ajudà el seu pare vers la fi de la seva rebel·lió contra Ramon Berenguer I de Barcelona. Fetes les paus (1059), Mir Geribert aparellà una nau contra el castell de Móra d’Ebre, i Bernat l’acompanyà. L’expedició fou desfeta pels sarraïns, i pare i fill hi moriren.