Arxiu d'etiquetes: geòlegs/gues

Vidal i Carreras, Lluís Marià

4 Respostes

(Barcelona, 6 octubre 1842 – 10 gener 1922)

Enginyer de mines i geòleg. Exercí a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castella) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona; més tard (1883) dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses.

Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida (1875), Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera (1880), Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel (1883) -en col·laboració amb E. Moliné i Brasés-, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou membre destacat i president (1896-1900).

Solé i Sabarís, Lluís

4 Respostes

(Gavà, Baix Llobregat, 18 maig 1908 – Capellades, Anoia, 14 juliol 1985)

Geòleg i geògraf. Germà de Felip. Cursà els estudis universitaris a Barcelona (1925-29). Fou catedràtic de geografia física (des del 1943 al 1978) i director del departament de Geomorfologia i Geotectònica de la Universitat de Barcelona. Dirigí la secció Catalana de l’Instituto Lucas Mallado (geologia) del CSIC.

Col·laborà en nombroses revistes especialitzades i també en la confecció de diversos fulls del mapa geològic d’Espanya, a escala 1:50.000. Ha dirigit obres de geografia, entre les quals sobresurt la Geografia de Catalunya (1958-82). Entre les seves obres excel·leixen els estudis sobre les terrasses del Segre i Los Pirineos (1951), encara avui la millor geografia física i humana sobre el Pirineu.

Fou el sistematitzador de la geomorfologia peninsular (1r volum de la Geografía de España y Portugal, 1952), de les oscil·lacions de nivell al Mediterrani occidental i de la geografia física de Catalunya, on encunyà i definí molts termes orogràfics (Serres Interiors i Exteriors del Prepirineu, Zona de les Nogueres, Subpirineu, Serralada Transversal, Sistema Mediterrani, Altiplà Central, Depressió Central) i afins (relleu montserratí, muntanya oriental humida).

Santanach i Prat, Pere F.

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 27 desembre 1946 – )

Geòleg. Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972. Amplià estudis a la Universitat de Montpeller i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld (Alemanya).

Professor de la Universitat de Barcelona a partir del 1973, en fou catedràtic de geodinàmica. Fou degà de la facultat de Geologia (1985-89) i vicerector d’aquesta universitat (1981-85), com també secretari i gestor del Programa Nacional de Recursos Geológicos (1987-89). Formà el grup de geologia estructural de la Universitat de Barcelona.

El 1974 publicà la seva tesi doctoral, Estudi tectònic del Paleozoic inferior del Pirineu entre la Cerdanya i el riu Ter, i és l’autor responsable del volum Geologia I de la Història Natural dels Països Catalans (1986). Membre (des del 1990) de l’IEC.

Rosell i Sanuy, Joan

Deixa un comentari

(Àger, Noguera, 1936 – )

Geòleg. Catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’afecció a la geologia l’ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres. Aquesta quedà plasmada i sintetitzada en més d’un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d’una vintena de tesis de doctorat i en una quarentena de tesis de llicenciatura.

Ha estat introductor i promotor en les universitats catalanes de l’especialitat de sedimentologia a partir dels anys 1970. La seva activitat investigadora i de docència ha estat sempre dirigida a donar un sentit pràctic a la geologia, en el camp, a moltes generacions de geòlegs; sobretot en els seus estudis de la gènesi i evolució de la serra del Montsec i la vall d’Àger i de l’illa de Menorca.

Bona part del mapa geològic de Catalunya a escala 1:50 000 i el de l’illa de Menorca són fruit de les seves investigacions.

Entre 1981 i 1985 fou vicepresident de la International Association of Sedimentologists, i ha estat secretari de la Institució Catalana d’Història Natural.

L’any 2010 rebé la Creu de Sant Jordi.

Palet i Barba, Domènec

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 10 juny 1872 – Barcelona, 5 gener 1953)

Advocat, industrial, polític i geòleg. S’especialitzà en estudis de geologia i publicà diverses monografies relacionades amb el subsòl de les comarques vallesanes.

Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Terrassa, entitat que presidí durant uns quants anys, i realitzà diverses pràctiques de sondeig per a l’aflorament d’aigües en diferents indrets peninsulars, les quals foren seguides i encomiades pels medis científics geològics d’Espanya.

Políticament, representava les tendències catalanistes del seu temps i, amb aquest caràcter, fou elegit conseller municipal els anys 1899, 1904 i 1909.

En representació del districte electoral Sabadell-Terrassa, formà part de la diputació provincial de Barcelona, i l’any 1923 fou elegit diputat a corts per Terrassa. Membre d’ERC, fou també diputat per la circumscripció de Barcelona (1931, 1933 i 1936).

Llopis i Lladó, Noel

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 agost 1911 – Molins de Rei, Baix Llobregat, 15 febrer 1968)

Geòleg. Llicenciat en ciències naturals a la Universitat de Barcelona (1932), fou professor auxiliar d’aquesta universitat i catedràtic de geografia física a Oviedo (1948-59), estudià tectònica alpina a Grenoble (1949-53) i fou el primer catedràtic d’estratigrafia a Madrid.

Durant els anys 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 1:50.000, publicà nombrosos treballs sobre tectònica i morfologia del Prepirineu i del Pirineu català, i sobre la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani.

Creà el Servicio Geológico del Instituto de Estudios Asturianos i les revistes “Breviora Geologica Asturica” i “Speleon”. Fou un dels fundadors de l’Editorial Alpina, de Granollers (1949), i publicà a més diversos treballs de divulgació.

Fontboté i Mussolas, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juny 1921 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 23 setembre 1989)

Geòleg. Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1943, amplià estudis a les universitats de Lieja (1946-47) i Neuchâtel (1954). Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català. Per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari féu un treball sobre el Sistema Mediterrani Català. L’any 1954 fou nomenat catedràtic de la universitat de Granada, on impulsà l’escola geològica d’aquella ciutat.

Ha estudiat les serralades Bètiques, que li donà un gran prestigi entre els especialistes europeus. Dels seus treballs destaca el mapa tectònic de la península Ibèrica i les Balears a escala 1:1.000.000, fet en col·laboració (1972-74). Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

Font i Sagué, Norbert

2 Respostes

(Barcelona, 17 setembre 1874 – 19 abril 1910)

Geòleg, espeleòleg i escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1900, i obtingué un benifet a l’església de Santa Maria del Mar. El 1907 fou nomenat administrador de la Casa Municipal de Misericòrdia.

Doctor en ciències naturals el 1904, va ésser catedràtic de geologia als Estudis Universitaris Catalans i president de la Institució Catalana d’Història Natural. Conreà amb èxit les belles lletres i guanyà diversos premis als Jocs Florals de Barcelona (1894-97).

Fou l’introductor de l’espeleologia a Catalunya i establí, juntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, un catàleg espeleològic de Catalunya. Creà el Museu Petrogràfic del parc de la Ciutadella. Incansable excursionista, inventarià i explorà molts avencs i coves de Catalunya. Fou un col·laborador assidu del “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”.

Autor de l’Excursionisme científic, Curs de geologia, Botànics catalans anteriors a Linné (1901), Història de Catalunya, Llealtat catalana, Via fora als adormits! i Història de les ciències naturals a Catalunya del segle XV al XVIII (1909).

Faura i Sans, Marià

Deixa un comentari

(les Corts, Barcelona, 4 agost 1883 – Barcelona, 18 novembre 1941)

Sacerdot i geòleg. Cursà estudis a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid, on va doctorar-se (1912). Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Des del 1917, i fins a la seva dissolució (1924), fou director del Servei del Mapa Geològic de Catalunya, dependent de la Mancomunitat. Director de la secció de paleontologia del Museu Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1919-22). Fundà i dirigí l’Observatori de Viella (Vall d’Aran).

Foren notables les seves recerques espeleològiques, els treballs de repoblació piscícola dels llacs del Pirineu i els reculls de minerals, roques i fòssils de tot Catalunya. Realitzà importants descobriments paleontològics, com és el de les restes d’un elefant d’una espècie nova a Pedralbes (1922), que feren que Lambert li dediqués el gènere fauraster i que el seu nom figurés en catorze espècies i varietats paleontològiques.

Publicà un gran nombre de treballs sobre ciències naturals, entre els quals cal destacar Sota terra (1909), La espeleología de Cataluña (1926), Cuenca potásica de Cataluña (1926) i Expedició científica per la Fennoscàndia (1931).

Caus i Gracia, Esmeralda

Deixa un comentari

(Barcelona, 1947 – )

Geòloga. Es llicencià en ciències geològiques el 1970 per la Universitat de Barcelona. Obtingué el doctorat de tercer cicle per la universitat de Dijon (França) el 1972, i es doctorà en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973, de la qual fou professora de paleontologia des del 1972.

Ha treballat principalment en la morfologia, l’estructura i la repartició en l’espai i el temps de macroforaminífers del Cretaci i Terciari inferior, i la seva aplicació a la datació i caracterització paleoambiental dels sediments que els contenen.

Els seus treballs han estat fets majoritàriament en l’àmbit de Catalunya, però també a altres indrets d’Europa, l’Orient Mitjà i Amèrica. Coordinadora del programa de correlació geològica IGCP-393 sobre esdeveniments nerítics en el límit Eocè mitjà-Eocè superior.