Subpirineu, el

(Catalunya)

Unitat del relleu que ocupa el sector nord-oriental del Pirineu entre el Llobregat i l’Empordà (és a dir, les muntanyes del Ripollès, la Garrotxa i en contacte amb l’Alt Empordà-Vallespir) i que substitueix el Prepirineu típic en bona part del vessant de migjorn dels Pirineus orientals.

Es manté l’existència d’un relleu previ a la zona axial, per tal com les capes terciàries (damunt de l’antic llindar de la Garrotxa) han experimentat les pressions orogèniques produïdes per la proximitat del massís Català, i han resultat una sèrie d’ondulacions de plegament en lloc del veritable Prepirineu.

Es diferència netament d’aquest últim per la constitució litològica (gresos amb margues, en comptes de calcàries mesozoiques), així com per l’edat, posterior al prepirinenc.

Aquests materials eocènics constitueixen una capa superior als 3.000 m de gruix que, adossada gairebé a la zona axial, dibuixa uns plecs regulars i paral·lels d’estructura juràssica en direcció est-oest, que se suavitzen cap a la Depressió Central.

El Ter travessa la regió entre serres que superen els 1.000 m (Sant Amanç, 1.854 m), i ha invertit el relleu en alguns casos (anticlinals de Bellmunt i Vallfogona), a causa de l’erosió lateral.

El rocam, més tendre que el prepirinenc, determina un paisatge més acollidor, amb formes més suaus i boscos, i també més apropiat per a l’establiment humà i dels conreus.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s