Arxiu d'etiquetes: geògrafs/es

Girava, Jeroni

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVI – Itàlia, segle XVI)

Geògraf (conegut també per Jeroni Girau). Fou cosmògraf de Carles V i és autor de diverses obres geogràfiques i de cosmografia, entre les quals destaca una geografia universal, amb especial dedicació al Nou Món, titulada Dos libros de cosmografía, reeditada a Venècia el 1552 i el 1570, i a Milà el 1556.

Corregí i ordenà una versió castellana del tractat de geometria pràctica del matemàtic francès Oronie Fine Protomathesis, que precedí d’un llarg pròleg, dirigit al futur Felip II, amb un elogi de les ciències (1553).

Morí a Itàlia, on fou enviat en missió diplomàtica per Carles V.

Garcia i Ramon, Maria Dolors

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 7 novembre 1943 – )

Geògrafa. Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona (1975) i fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969.

Dirigí la revista “Quaderns d’anàlisi geogràfica” i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic.

Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural (1981) i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona (1986).

Fundació Bosch i Cardellach

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 1945 – )

(FBC)  Entitat. Patrocinada per la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el gremi de fabricants sabadellencs.

És dedicada a l’estudi dels problemes de la ciutat i dels comarcals. Entre les seves publicacions destaca els “Quaderns d’Arxiu” i monografies vàries.

El precedent de la fundació fou l’Institució Bosc i Cardellac, fundada el 1941.

Enllaç web: Fundació Bosch i Cardellach

Frígola i Xetmar, Vicenç de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar i geògraf. Probablement pare o oncle de Pasqual Frígola i Ahis. El 1824 era intendent de l’exèrcit de Catalunya.

Publicà una Relación de los pueblos de que consta el Principado de Catalunya (1824), que fou el primer nomenclàtor dels municipis del Principat.

Estasen i Cortada, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 gener 1855 – 12 desembre 1913)

Advocat, filòsof, economista i geògraf. Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya.

Capdavanter del positivisme, el difongué a través de conferències als ateneus de Barcelona i Madrid, i atacà el krausisme, que aleshores predominava a l’estat espanyol. Aquesta actitud polèmica provocà una escissió a l’Ateneu Barcelonès que donà lloc a l’aparició de l’Ateneu Lliure.

Fou director del “Diario del Comercio” i un dels fundadors de la revista “El Eco de la Producción”; col·laborà al setmanari “Catalunya” (en català, el 1908).

Obres seves són: El positivismo o sistema de las ciencias experimentales (1877), El problema de las nacionalidades (1882), La protección y el libre cambio (1880), Regionalismo econòmico (1887), Instituciones de Derecho Mercantil (1890-95, en vuit volums), Cataluña. Estudio acerca de las condiciones de su engrandecimiento y riqueza (1900, que té un interès molt rellevant), etc.

Com a geògraf col·laborà també al volum sobre Catalunya (1908) de la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Escudé i Bartolí, Manuel

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1 octubre 1856 – Barcelona, 29 novembre 1930)

Estadístic i demògraf. De jove exercí el periodisme.

Ingressà per oposició a l’Instituto Geográfico y Estadístico i fou el responsable dels treballs d’estadística a la comarca de Girona i a Barcelona. El 1898 fou nomenat vice-president d’una secció del Congrés Internacional d’Higiene, i el 1902 cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona.

Fundà l'”Anuario Estadístico” de la ciutat de Barcelona i el “Boletín Municipal”.

Entre altres obres, publicà Las maravillas del mar (1880), Historia física de la Tierra (1879) i Diccionario estadístico español (1881).

Divisió Territorial de Catalunya -1987-

3 Respostes

(Catalunya, abril 1987 – )

Decret de distribució comarcal realitzat per la Generalitat.

Serví de base per a l’estudi la Divisió Territorial aprovada el 23 de desembre de 1936, segons la qual restaurà les comarques i creà els consells comarcals com a organismes administratius.

El 1988 es passà de 38 a 41 comarques, amb la inclusió de tres de noves: l’Alta Ribagorça, el Pla d’Urgell i el Pla de l’Estany.

Divisió Territorial de Catalunya -1936-

11 Respostes

(Catalunya, 27 agost 1936 – 23 desembre 1936)

Disposicions de distribució comarcal. Realitzada per la ponència de la divisió territorial de la Conselleria d’Economia de la Generalitat i que entrà en vigor pel decret de 23 de desembre de 1936.

La ponència tingué la presidència honorària de Ventura Gassol, Pau Vila com a vicepresident i Josep Iglésies com a secretari.

La nova organització político-administrativa repartia el territori de les quatre províncies en nou regions dividides en 38 comarques; aquestes foren fixades tenint en compte l’àrea d’atracció i d’influència dels principals nuclis urbans i les característiques geogràfiques.

Aquesta divisió, encara que suprimida l’any 1939, subsistí en els treballs geogràfics i comarcals, i serví de base per a l’estudi de la nova Divisió Territorial de Catalunya i posterior llei del Parlament del 1987.

Diccionario Geográfico Universal

Deixa un comentari

(Barcelona, 1831 – 1834)

Compendi dels coneixements geogràfics de comerç del segle XIX. Redactat per una societat de literats a Barcelona.

Fou publicat en deu volums per l’impressor Josep (II) Torner.

Deffontaines, Pierre

Deixa un comentari

(Llemotges, França, 21 febrer 1894 – París, França, 25 novembre 1978)

Geògraf. Cap al final del 1939 fixà el domicili a Barcelona, i fou director de l’Institut Francès d’aquesta ciutat fins al 1964. Des del 1966 fou professor de la Universitat de Barcelona, càrrec que compaginà amb el de director del Departament de Geografia del Col·legi Universitari de Perpinyà fins al 1972.

Les seves obres més importants són: L’homme et la forêt (1934), L’homme et l’hiver au Canada (1957) i Atlas Aérien de la France (1955-64, en col·laboració).

A més, va escriure nombrosos treballs d’investigació sobre el Brasil, el Canadà, el Mediterrani i les terres catalanes (estudis sobre les Balears, els deltes del Llobregat i de l’Ebre, els regadius de Lleida, entre d’altres).

En aquest sentit, cal esmentar La Meditérranée catalane (1975), traduït amb el títol de Geografia dels Països Catalans, primera obra de conjunt sobre la geografia de les terres catalanes, des del Rosselló fins a Oriola.