(Marsella, França, 1880 – Alger, Algèria, 1959)
Geòleg. Autor de nombrosos estudis sobre la geologia dels Pirineus, com Étude géologique des Pyrénées catalans (1930).
Dalloni, Marius-Gustave
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)
Dalechamps, Jacques
(Caen ?, França, 1513 – Lió, França, 1588)
Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès.
Cornet, Ramon de
(Sant Antonín, Roergue, Occitània, vers 1300 – Pontaut, Gascunya, després 1340)
Poeta. És autor de l’obra didàctica Doctrinal de trobar (1324), preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya i comte de Ribagorça, i que fou comentada el 1341 per Joan de Castellnou.
Corcelles -escultors-
(França, segle XVIII – )
Llinatge d’escultors. D’origen francès, s’establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren:
Bonaventura Corcelles (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Escultor. Fou deixeble de Pere Costa i Cases, amb el qual treballà a la Manresana (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.
Felip Corcelles (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmia. Fou fill seu:
Ramon Corcelles (Lleida, 1789 – 1849) Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l’escultor Felip Saurí, n’heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). Fou el pare de:
Manuel Corcelles i Saurí (Lleida, segle XIX) Escultor. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel Corcelles i de Rossend Corcelles.
Altres membres del llinatge foren:
Francesc Corcelles (Catalunya, segle XIX – segle XX) Pessebrista. Actiu a Barcelona.
Manuel Corcelles (Catalunya, segle XIX – segle XX) Entallador. Actiu a Barcelona.
Casadesús -músics-
(França, segle XIX – segle XX)
Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).
Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.
Carsalade du Pont, Juli
(Simorra, França, 16 febrer 1847 – Perpinyà, 29 desembre 1932)
Bisbe de Perpinyà (1899-1932). Gascó d’origen, quan va ser elegit bisbe de Perpinyà aprengué el català i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en català.
Va organitzar els Jocs Florals del 1902, que no pogueren celebrar-se a Barcelona, i va presidir a Barcelona els del 1914. Col·laborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni M. Alcover. Animà el reclutament de catalans per a la guerra del 1914, a favor de França.
Va adquirir Sant Martí del Canigó i es va dedicar de ple a la restauració de l’antic monestir, on fou enterrat. Afavorí la restauració de la vida monàstica a Cuixà amb monjos cistercencs. Restaurà la capella de Nostra Dona dels Còrrecs, predecessora de la seu de Perpinyà, i l’antiga església dels caputxins; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i féu edificar l’església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari.
Per tal d’encoratjar les investigacions científiques del clericat creà “Revue historique et littèraire du diocése de Perpignan”.
Per la seva actuació ha estat justament qualificat de bisbe dels catalans.
Bueno y Bengoechea, Manuel
(Pau, Bearn, França, 2 gener 1874 – Barcelona, 11 agost 1936)
Escriptor i periodista en llengua castellana.
Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento (1952). Entre altres novel·les, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton (1934).
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
Brutails, Jean Auguste
(Viviers, Llenguadoc, 20 desembre 1859 – Bordeus, França, 1 gener 1926)
Arqueòleg i historiador. Arxiver (1889) de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans. Són remarcables l’Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon ay Moyen Âge (1891), L’art religieux du Roussillon, traduït al català per Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 1901), La coutume d’Andorre (1904), etc.
Baus, Ramon I dels
(Provença, França, segle XII – Barcelona, 1150)
Magnat. Cap de la família provençal dels Baus. Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca (1114)- i aquest li donà la senyoria de Berra.
Nomenat, però, Berenguer Ramon (1131) comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Forcalquier per reclamar una part de l’herència provençal. Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la confirmació directa, a títol de feu imperial, de tots els béns que podia tenir.
Per mort del comte Berenguer Ramon (1144), s’ocupava aleshores del comtat, en nom del seu nebot Ramon Berenguer IV de Barcelona. Les hostilitats tingueren per escenari la regió d’Arle, on les tropes catalanes s’apoderaren del castell de Trencatalha.
El 1147 Ramon I dels Baus hagué de signar una treva, i el 1150 hagué de desplaçar-se a Barcelona, on morí, mentre prosseguien les negociacions de pau finals.
La seva figura ha estat considerada modernament com la d’un heroi de la independència de Provença.
Baldoví, Peiri de
(França ?, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)
Diplomàtic. Al servei de Jaume II de Catalunya. Fou ambaixador d’aquest rei al Marroc.
Napolió, fill natural del monarca, que servia amb les armes el sobirà marroquí, confià a Baldoví un escrit en que sol·licitava a Jaume II la seva admissió a la cort catalana. La gestió no donà resultat.
Dades dels Països Catalans 