Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)

Descatllar i de Descatllar, Margarida de

Deixa un comentari

(Clermont Pouyguilhès, Gascunya, 1906 – ? , Rosselló, 23 febrer 2000)

Mecenes. Propietària rural a Illa (Rosselló), s’ha dedicat a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.

Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana (1974) i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona.

Les dues institucions, fusionades, han publicat tres quaderns d’una Grammaire basique de langua catalane i edità “Rebrolls”, butlletí de la Biblioteca, i “Entre tots ho farem tot”, butlletí dels alumnes de l’Escola. També han convocat premis de narració i d’altres disciplines des del 1980.

Debeaux, Odon

Deixa un comentari

(Agen, França, 1826 – Tolosa, Llenguadoc, 1910)

Farmacèutic militar i botànic. Destinat a Perpinyà (1872-80), estudià la flora de la Catalunya Nord, en particular el gènere Rosa.

Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, col·laborà amb Carles Pau i Espanyol.

Croix, Charles-François de

Deixa un comentari

(Lille, França, 1699 – València, 28 octubre 1786)

Noble i militar. Marquès de Croix. L’any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia.

Carles III de Borbó el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant (1785).

Colvée i Roura, Pau

Deixa un comentari

(Elbeuf, França, 21 febrer 1849 – València, 19 juny 1903)

Metge. De mare catalana, s’establí d’infant a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina. Fou president de l’Institut Mèdic Valencià.

Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura.

El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València.

Cloostermans i Buiza, Josep

Deixa un comentari

(París, França, 1783 – l’Alcora, Alcalatén, 1836)

Escultor. Establert des de la infantessa al País Valencià, on el seu pare dirigí la fàbrica de ceràmica de l’Alcora. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou, posteriorment, director d’escultura.

L’any 1808 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles.

Cavaillé-Coll, Arístides

1 Resposta

(Montpeller, França, 4 febrer 1811 – París, França, 13 octubre 1899)

Orguener. Fill de Domènec Cavaillé i Coll. El 1833 féu un viatge a París, on hi construí diversos orgues.

El 1890 construí de nou la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà. Fabricà també orgues per a diferents països europeus i americans.

Inventà un instrument semblant a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue.

Brune, Pierre

2 Respostes

(Epinay-sur-Seine, França, 26 gener 1887 – Ceret, Vallespir, 1 juny 1956)

Pintor. Malalt, s’instal·là el 1916 a Ceret, al Castellàs. Conreà sobretot el paisatge.

Fundà el 1950 el Museu d’Art Modern de Ceret.

Bouin, Jean

1 Resposta

(Marsella, França, 1888 – el Marne, França, 1914)

Atleta especialitzat en curses de fons. Va morir al front del Marne durant la Primera Guerra Mundial.

A la seva memòria es disputa a Barcelona des del 1920 el gran premi de cursa de fons Jean Bouin.

Besombes-Singla, Pere de

Deixa un comentari

(Tolosa, Llenguadoc, 28 maig 1933 – Perpinyà, 28 març 2013)

Polític i notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà. Fou president de la Cambra de Notaris dels Pirineus Orientals i alcalde de l’Albera (1971-2013).

Autor d’una tesi doctoral, en part encara inèdita: Angelets et miquelets: Contribution à l’historie de la gabelle en Roussillon (1958). També publicà Miquelets et Angelets (2006) i Le Gouverneur Général Reste de Roca (1879-1976) (2008).

Bertran de Sant Geli

2 Respostes

(Tolosa, Llenguadoc, segle XI – Trípoli, Líbia, 1112)

Comte de Tolosa (1096-1105). Fill de Ramon IV de Tolosa, el qual, quan anà a la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat (1096). L’hagué de defensar, ajudat pel seu cosí Guillem Jordà de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers.

A la mort del seu pare (1105), el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa, i ell se n’anà al Líban per reclamar el comtat que havia creat el seu pare, que retenia Guillem Jordà, des del 1101. Els dos cosins pactaren el repartiment del comtat, acord que els permeté de conquerir Trípoli el 1109.

En una baralla entre llurs soldats Guillem Jordà fou mort, sembla, per instigació de Bertran, el qual es quedà amb Trípoli i fou succeït el 1112 per Alfons Jordà.

Així s’extingí el primer i efímer domini català al Pròxim Orient.