(Barcelona, 1734 – França, 1801)
Religiós jesuïta. En produir-se l’expulsió del seu orde visqué a Ferrara (Itàlia).
Traduí a l’italià les obres del metge Josep Masdevall, i publicà escrits que en divulgaren els mètodes.
Arxiu d'etiquetes: França (morts a)
Mirabent i Soler -germans-
Eren fills de Josep Mirabent i Gatell:
Antoni Mirabent i Soler (Barcelona, 1873 – segle XX) Pintor. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura.
Francesc de P. Mirabent i Soler (Barcelona, 1864 – 1942) Pintor i poeta. S’especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d’Or a l’Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia).
Joaquim Mirabent i Soler (Arbúcies, Selva, 1865 – París, França, segle XX) Pintor. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l’Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l’Exposició d’Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s’establí.
Mercader, Caritat
(Santiago de Cuba, Cuba, 29 març 1892 – París, França, 1975)
(de nom real Caritat del Río i Hernández) Activista comunista. Resident des dels 6 anys a Barcelona.
El 1925 se separà del marit i amb els 5 fills es traslladà a França, on s’afilià al partit socialista.
En esclatar la guerra civil tornà a Catalunya, ingressà al PSUC i participà activament en la contesa.
Exiliada el 1939, entrà en contacte amb el serveis secrets soviètics i intervingué en la preparació de l’assassinat de Trotski, que dugué a terme el seu fill Jaume Ramon Mercader.
Mentor, Blasco
(Barcelona, 13 novembre 1919 – Solliés-Toucas, França, 4 maig 2003)
Pintor. Nom popularitzat, a França, de Mentor Blasco i Martel.
Format a l’Escola de Llotja, participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc.
Des del 1939 residí a Occitània, i el 1945 s’establí a París, on féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt. Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de col·lectives. Obtingué el Prix de Dessin el 1953.
El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s’acull sovint en teles de grans dimensions.
És representat al Musée d’Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon.
Mateu i Cusidó, Pere
(Valls, Alt Camp, 23 abril 1897 – Cordare de Albigense, Occitània, 14 novembre 1980)
Anarquista. Obrer metal·lúrgic. Juntament amb Lluís Nicolau fou autor de l’atemptat que causa la mort al primer ministre espanyol Eduardo Dato (8 març 1921).
Condemnat a mort (16 octubre 1923), la pena li fou commutada per la de cadena perpètua (1924). En proclamar-se la II República fou alliberat.
Lluità contra l’aixecament militar a Barcelona (19 juliol 1936) i amb les forces de Durruti participà en la conquesta de Casp.
Després de la guerra civil emigrà a França.
Mataplana, Sibil·la de
(Ripollès, segle XII – Montpeller, França, segle XII)
Senyora de Montpeller. Es casà amb Guillem VI de Montpeller, que fou l’inici de l’acostament dels senyors de Montpeller al casal de Barcelona.
Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporalment a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença.
Mataplana, Hug (IV) de
(Catalunya, 1173 – Muret, França, 28 desembre 1213)
Senyor de Mataplana. Fill d’Hug III. Fou fidel a Alfons I el Cast.
Amb Pere I el Catòlic acudí a les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213), on morí a conseqüència de les ferides rebudes, encara que segons la Crónica de Jaume I el Conqueridor, fou un dels cavallers que abandonaren el rei.
Protector dels trobadors i poeta esporàdic en provençal, del qual es conserva un sirventès.
Era casat amb Guillema de Sales i el seu fill i successor fou Hug (V).
Massot i Tetas, Miquel
(Barcelona, 20 març 1883 – París, França, setembre 1968)
Pintor i decorador. Format a l’Escola de Llotja i a París.
És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració (1910), que palesa una personalitat decorativista independent però influïda pel classicisme noucentista.
Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primaveres del 1935 i el 1936.
Fou el millor col·laborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París.
Massana i Bancells, Marcel·lí
(Berga, Berguedà, 3 octubre 1918 – Mas Letallet, Occitània, 21 maig 1981)
“Panxo” Guerriller anarquista. Membre de la CNT (1933), participà en la guerra civil i fou empresonat (1939-42); s’exilià a França.
Del 1944 al 1951 fou un dels caps del maquis, de signe llibertari, que actuà especialment a la zona del Berguedà i del Solsonès.
Masot i Rodamilans, Joan
(Barcelona, 21 maig 1900 – L’Isle Adam, França, 11 novembre 1988)
(o Massot) Militant nacionalista. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista (1916), després d’haver residit set anys a l’Argentina.
Amic de Daniel Cardona i de Carrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català -decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris– i s’establí a París, de rellotger (1922).
Fidel a Francesc Macià, ha ajudat als emigrats. Finançà, a París, una trentena de números del butlletí “Estat Català” (1955) i col·laborà a “Foc Nou” (1960), revista catalana de París.
Es retirà de la política el 1963.
