(França, 1677 – 1754)
Militar való. Estigué al servei de Felip V de Borbó des del 1703. Prengué part en la guerra de Successió i arribà a tinent general el 1711.
Governador de Tortosa des del 1711, fou capità general de Castella (1727) i de Catalunya (1735 i 1738).
(Barcelona, juliol 1789 – París, França, 4 setembre 1855)
Periodista, escriptor i polític. Col·laborà a “El Propagador de la Libertad” i fou regidor i vocal de la Junta de Comerç de Barcelona.
Com a membre del partit liberal, presidí la Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya cap a l’any 1835. Morí a l’exili.
Publicà, dins un estil romàntic, obres de tots els gèneres literaris.
(Barcelona, 19 setembre 1768 – Banhèras de Bigòrra, França, 12 octubre 1834)
Metge i naturalista. Fill d’Antoni Gimbernat, germà d’Agustí. Pensionat per Carles IV de Borbó, féu estudis a l’estranger. El 1807 publicà, a Baviera, Manual del soldado español en Alemania i un Diccionario per a l’exèrcit que era allí i no entenia l’idioma.
Passà a Itàlia, on féu estudis sobre aigües medicinals, sobre els fums del Vesuvi i sobre els minerals constituents de la lava. Estudià la formació dels ossos, i donà a conèixer un mètode per tenyir tota mena de teixits amb aigües sulfuroses.
Va ser vice-director del Museu d’Història Natural de Madrid i llegà a Barcelona les seves col·leccions de minerals.
(Foix, Occitània, 1287 – Maubuisson, França, 13 desembre 1315)
Comte de Foix, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15), entre d’altres.
Fill del comte Roger Bernat III i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger.
A la seva mort deixà els seus dominis ultra pirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans al segon fill, Roger Bernat III de Castellbó.
(Catalunya, 1171 – França, 1215)
“el Bo” Vescomte de Bearn, Oloron i Gabardà, i baró de Montcada. Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn.
Es casà amb Peronella de Bigorra, i renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i de Bigorra a Alfons I de Catalunya.
Fou aliat de Pere I el Catòlic, al qual ajudà contra els croats de Simó de Montfort. Participà a la batalla de Muret (1213), on el rei trobà la mort. A conseqüència d’això s’hagué de sotmetre a l’església.
Morí sense fills i el seu germà Ramon III de Montcada heretà el vescomtat.
(Barcelona, 23 juny 1922 – Issy-les-Moulineaux, França, 27 març 2019)
Artista. Filla de Pau Gargallo i Catalán.
Exposà estatuetes de terra cuita molt personals i dibuixos acurats i sensibles.
Residí a París.
(Badalona, Barcelonès, 29 juliol 1928 – París, França, 30 juliol 2016)
Pintor. Seguí els seus pares a l’exili després de la guerra civil i es naturalitzà francès (1948). Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’acadèmia de la Grande-Chaumière, a París, on s’instal·là el 1949.
En pintura conreà el gènere figuratiu, en el qual es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors.
El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el Prix Féneon. Ha fet exposicions individuals a París, Canes, Chartres, Tolosa, Nova York, Tòquio, Perpinyà, Caracas i Barcelona, i ha participat en exposicions col·lectives.
Ha il·lustrat llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de Jordi Pere Cerdà.
(Reus, Baix Camp, 22 agost 1883 – Auish, Gascunya, França, 1970)
Periodista i polític. Col·laborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de “Lo Somatent” (1901-03) i després va fundar i dirigir “Pàtria Nova” (1905).
El 1906 anà a Barcelona i passà a treballar com a redactor d’“El Poble Català” (1906-13) i dirigí “El Gall” (1912-13). Posteriorment, però, s’uní al lerrouxisme i treballà a “El Progreso”.
Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona (1919-22). Durant la II República milità en el partit de Manuel Azaña. El 1936 col·laborà a “Fructidor”, òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya.
Publicà la novel·la Ànimes Primitives (1910).
(Catalunya, segle XII – França ?, segle XIII)
XVII abat perpetu del monestir de Poblet. Fou elegit el 1229 com a successor de Ramon de Cervera.
Pel novembre de 1230 rebé la visita de Jaume I el Conqueridor, que passà uns dies al monestir en visita religiosa per agrair la conquesta de Mallorca, durant el qual l’abat de Poblet i el de Santes Creus arbitraren sobre el nomenament del primer bisbe de la restaurada diòcesi de Mallorca, dirimint diferències entre el rei i el bisbat de Barcelona.
Deixà el càrrec el 1231 per tal d’ocupar la seu d’Agen (França). El substituí a l’abadiat Vidal d’Alguaire. Més tard fou arquebisbe d’Ais.
(Barcelona, 7 gener 1921 – París, França, 4 març 2012)
Pintora, gravadora de vidre i escriptora. Estudià a l’Escola Massana.
Ha publicat dos reculls poètics, el segon dels quals és el titulat Hores infinites (1950).
Dades dels Països Catalans 