Arxiu d'etiquetes: França (bio)

Marca, Pèire de

(Gant, França, 24 gener 1594 – París, França, 29 juny 1662)

Eclesiàstic, polític i historiador. Durant els anys 1644-51, per encàrrec del cardenal Mazzarino va estar a Catalunya com a representant del govern francès, en plena guerra dels Segadors. Durant aquesta estada reuní una gran quantitat de documents, que es troben conservats a la Biblioteca Nacional de París.

Essent bisbe de Tolosa de Llenguadoc, participà en les converses diplomàtiques entre França i Espanya (1652) referents al Rosselló, i per la seva encertada actuació a favor de França fou nomenat arquebisbe de París (1662).

La seva obra més sobresortint, Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus, editada l’any 1668, és fonamental per a la història de Catalunya.

MacDonald, Jacques-Étienne

(Sedan, Xampanya, França, 17 novembre 1765 – Courcelles, França, 25 setembre 1840)

Militar napoleònic. Governador general de Catalunya des del 1810, en substitució del mariscal Augereau. Reformà els tributs, féu incendiar la catedral de Solsona i les poblacions de Manresa i Maià i ocupà el castell de Figueres.

Cooperà amb Suchet en l’ocupació del País Valencià. Fou substituït pel general Decaen (1811).

Els seus Souvenirs foren publicats el 1892.

Lorena-Guisa, Enric de

(França, 20 març 1601 – Royaumont, Illa de França, 25 juliol 1666)

Militar i polític. Comte d’Harcourt. Durant la guerra dels Segadors substituí La Mothe en el virregnat de Catalunya (1645-47).

Aconseguí d’infondre nova vida a la causa francesa i conquerí Roses (1645), la més difícil fortalesa del Principat; això no obstant, fou derrotat en intentar assetjar Lleida.

Fou novament lloctinent de Catalunya el 1651.

Llonye, Antoni

(Savoia, França, segle XV – Tolosa ?, França, segle XV)

Pintor gòtic. El 1461 contractà una vidriera de la Coronació de la Verge per a Santa Maria del Mar de Barcelona.

El 1462 realitzà, per al convent dels agustins de Domus Dei a Miralles, un retaule dedicat a la Verge, obra influïda per Jaume Huguet.

Consta que era actiu a Tolosa el 1460 i el 1462.

Lleïr -sant-

(França ?, segle V – segle VI)

Eclesiàstic. Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida.

Algun martirologi modern, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311. És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516.

La seva festa tradicional és el 27 d’agost. Lleida la celebra encara el 4 de setembre.

Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora.

Lesseps, Ferdinand Marie

(Versalles, França, 1805 – castell de La Chênaie, França, 1894)

Diplomàtic i enginyer. Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.

Leidrat de Lió

(Nòric, Baviera, segle VIII – Saint-Médard de Soissons, França, 817)

Eclesiàstic. Fou bibliotecari a la cort de Carlemany i arquebisbe de Lió.

Dues vegades viatjà a Urgell, la primera per la postura adopcionista del bisbe Fèlix (799), la segona per integrar aquest bisbat d’Urgell a l’església franca, com ja havia fet amb l’església de la Septimània (800).

Lebon, Charles

(Dieppe, França, 21 setembre 1799 – Martigny, França, 14 desembre 1877)

Industrial. El 1841 obtingué la concessió durant quinze anys del forniment de gas públic a Barcelona.

El 1843 es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, a la qual Lebon transmeté la concessió (la societat fou popularment coneguda per Gas Lebon).

El 1883 l’empresa Eugène Lebon comprà una fàbrica a Gràcia i uns terrenys a Sant Martí de Provençals en previsió que l’ajuntament exercís el dret de rescat.

El 1923 fou absorbida per Catalana de Gas i Electricitat.

Joan I de Foix

Joan I de Foix

8 Respostes

(França, 1382 – Maseras, França, 4 maig 1436)

Comte de Foix. Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí I l’Humà, bé que obtingué que Ferran I d’Antequera li cedís, en compensació, Castelló de Farfanya, en l’extingit comtat d’Urgell (1415).

Ben relacionat amb Alfons IV el Magnànim, signà amb ell dos convenis d’amistat i d’ajuda mútua (1427 i 1432). Per compra als seus respectius senyors adquirí la vila de Gerri (1428), el castell de Bellestar (1430), la vall d’Àssua i la baronia de Rialb (1435), però la possessió efectiva d’aquestes darreres no tingué lloc fins al 1460.

Es casà, en terceres núpcies, amb Joana, filla del comte Jaume II d’Urgell.

Guiu I d’Albon

Deixa un comentari

(Albon, França, segle XI)

Comte d’Albon. Es casà amb Agnès de Barcelona, filla del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Tinguereun un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu’tamid de Sevilla (1077), i combaté amb el Cid; fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal (1081).