(Saverdun, País de Foix, segle XIV – França, 1350)
Cardenal. Era d’ascendència catalana. Representà el papa Benet XII en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339, on féu amistat amb el rei Pere III el Cerimoniós.
El 1343 fou enviat a la cort catalana, a fi d’evitar que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne, però només aconseguí que fos signada una curta treva.
(Occitània, vers 980 – 1038)
Comte de Carcassona i Coserans/Bigorra. Fill de Roger I de Carcassona-Coserans.
Compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I; era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona.
(París, França, 1883 – segle XX)
Arpista de família catalana. Estudià al Conservatori del Liceu.
Obtingué el seu diploma professional als dotze anys. Amplià els seus estudis d’arpa a París, on guanyà el seu títol en 1907.
Oferí, amb bon èxit, nombrosos concerts.
(França, segle VIII – segle IX)
Cronista anònim del regnat de Lluis el Piadós.
Escriví la Vita Ludovici que conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia.
(França, vers 1665 – 1743)
(Claude-François Bidal) Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.
Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.
(França, segle VIII – Narbona ?, França, 720 ?)
Rei visigot (713-720). Successor d’Àkhila en el govern de la Septimània i la Tarraconense.
Després de l’ocupació per al-Hurr de València, Aragó i gran part de Catalunya (717-718), hagué de retirar-se a la Septimània, però l’ocupació del Rosselló i de Narbona per al-Samh, successor d’al-Hurr (720), posà fi al seu regnat i, probablement, li ocasionà la mort en combat.
(França, segle IX – 1481)
Llinatge nobiliari. Lluís IX de França donà (1246) el comtat d’Anjou al seu germà Carles d’Anjou, futur rei de Nàpols i Sicília (1266), els descendents del qual regnaren a Nàpols.
Aquest reialme enfrontà els Anjou amb la Corona catalano-aragonesa durant molts anys, fins que fou conquerit (1442) per Alfons IV el Magnànim.
(Tolosa, França, 1103 – Palestina, 1148)
Comte de Tolosa (1112-48).
Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona (1123), però el 1125 hi pactà per repartir-se la Provença, i obtingué el marquesat de la Provença.
(Palise, França, 31 juliol 1754 – París, França, 20 abril 1842)
Militar. El 1808 durant la guerra del Francès, fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València sense èxit.
El 1823 Lluís XVIII l’envià a Catalunya com a part de l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals.
(França, vers 1145 – 1173)
Vescomtessa de Bearn i de Gabardà (vers 1170-73). Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí.
En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina. Restà vídua el 1172.
A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya i sempre més vinculada a la política catalana.
Dades dels Països Catalans 