Arxiu d'etiquetes: Europa (nascuts a)

Michael Lochner

Lochner, Michael

(Alemanya, segle XV – Barcelona, 1490)

(o Miquel Lluch, o Loquer)  Escultor i tallista gòtic. Establert a Barcelona a partir del 1483.

Se li atribueix el retaule de Tots Sants i el relleu del timpà de la porta de la Pietat, a la seu de Barcelona.

Realitzà el retaule de Sant Pere de Premià de Dalt, malmès el 1936, i els pinacles de la carreuada alta del cor de la seu de Barcelona, que deixà inacabats; aquesta obra, com també el retaule de Sant Antoni de la confraria dels paraires del monestir de Sant Agustí, fou continuada per Joan Frederic de Cassel.

El seu estil, d’una tècnica excel·lent, manifesta en les obres figuratives un caràcter dramàtic i expressionista.

Lede, marquès de

(Brussel·les, Bèlgica, 6 desembre 1672 – Madrid, 11 gener 1725)

(Jan Frans van Bette)  Militar flamenc. Lluità al costat de Felip V de Borbó en la guerra de Successió, en la qual conquerí Tarragona (1713), d’on fou governador militar, càrrec que ocupà a Barcelona l’any següent, on aprovà la construcció de la Ciutadella de Barcelona.

Fou capità general de Mallorca (1715-17) i de Sardenya (1717-18), i conseller de Lluís I d’Espanya (1724).

Lawrence Davis, George

(Monmouth, Gal·les, 1831 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 10 gener 1894)

Missioner protestant. Residí a Espanya des del 1863. El 1868 inicià la propaganda bíblica a Barcelona, en un carro blindat que situava en llocs estratègics de la ciutat.

Obrí escoles per a infants a Gràcia i la Barceloneta, publicà dues edicions del Nou Testament i una de la Bíblia sencera, en castellà, i traduí i publicà en català l’opuscle en anglès Andrew Dunn. El 1870 edità la revista “La Aurora de Gracia”, i el 1875 “La Estrella de Gracia”, per als infants.

La seva Llibreria Evangèlica, a Gràcia, i els locals de predicació que fundà foren la base dels diversos grups evangèlics, que encara perduren, seguidors de les doctrines dels anomenats Germans de Plymouth.

Els seus descendents han tingut un cert relleu, tant a les comunitats protestants com a la vida industrial de Barcelona.

Kubala Stecz, László

2 Respostes

(Budapest, Hongria, 10 juny 1927 – Barcelona, 17 maig 2002)

Futbolista i tècnic. El 1950 va arribar a Espanya fitxat pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual, esdevingut una estrella, va guanyar quatre campionats de Lliga i quatre de Copa, entre altres títols.

Nacionalitzat espanyol el 1951, va formar part també de la selecció espanyola.

El 1963, poc abans de retirar-se, va jugar una breu temporada amb el Club Esportiu Espanyol.

Com a tècnic va ésser seleccionador espanyol del 1969 al 1980 i va entrenar, entre altres, el Futbol Club Barcelona entre el 1980 i el 1982.

Kaps, Arthur

2 Respostes

(Viena, Àustria, 29 febrer 1912 – Barcelona, 23 gener 1974)

Artista de varietats. Va arribar a Espanya el 1942 amb la companyia vienesa de revista i opereta dels Vienesos.

Arran de l’èxit aconseguit als teatres del Paral·lel de Barcelona amb espectacles com Luces de Viena o Carrusel vienés, en què intervenia com a compositor i lletrista, va decidir establir-se a Barcelona i el 1949, amb el seu company Franz Johann, es nacionalitzà espanyol.

Posteriorment, va treballar a TVE a Catalunya com a realitzador de programes i va dirigir la sala d’espectacles Scala de Barcelona.

Johann, Franz

2 Respostes

(Graz, Àustria, 31 juliol 1907 – Barcelona, 15 octubre 1991)

Artista de varietats. Arribat a Catalunya (1942) amb la companyia dels Vienesos, triomfà al Paral·lel barceloní i s’hi establí arran de la Segona Guerra Mundial, on muntà diversos espectacles al Teatre Còmic, com és ara Todo por el corazón (1942), Luces de Viena.

Nacionalitzat espanyol el 1949, s’introduí a la televisió, i hi realitzà diversos programes.

Posteriorment, des de la mort d’Arthur Kaps (1974), va dirigir el restaurant i la sala d’espectacles de l’Scala, de Barcelona.

Joan de Bíclarum

4 Respostes

(Santarem, Portugal, vers 540 – Girona, 621)

Eclesiàstic i historiador. Fundador del monestir de Bíclarum (586), fou elegit bisbe de Girona (vers 590) i participà en el concili de Toledo (589), en el provincial de Barcelona (599) i en l’Egarenc (614).

Va escriure (vers 590) la Crònica del Biclarense, interessant per al coneixement de la Hispània visigòtica (567-590).

Joan, Jordi

(Messina, Grècia, segle XIV – Tarragona ?, després 1406)

Escultor. Venut com a esclau a Barcelona, fou comprat per l’escultor Jaume Cascalls, de qui fou deixeble i ajudant. En morir aquest, s’emancipà i canvià el seu nom primer, Jordi de Déu, pel de Jordi Joan.

El 1363 apareix treballant a Poblet amb el seu mestre i amo, el 1377 era a Cervera (sepulcre de Ramon Serra el Major, i un retrat a la capella de Sant Martí, a l’església de Santa Maria).

El 1385 fou nomenat escultor de Tarragona, on contractà pel seu compte el retaule de Vallfogona de Riucorb. Realitzà el retaule de Sant Llorenç a Santa Coloma de Queralt (1386-87) i, entre 1380 i 1391, les tombes del rei Joan I de Catalunya, de les seves mullers i fills i de la infanta Joana d’Empúries a Poblet.

Féu els capitells d’una ala del claustre de Ripoll (1390), les creus de terme de Montblanc i Santa Coloma de Queralt (1393 i 1402) i el 1400 cobrà la decoració de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Se li atribueix també la decoració de la tanca del cor i de l’escala del púlpit de la seu de Barcelona.

Estilísticament fou influenciat pel seu mestre, però el caracteritzà una estilització major, sempre decorativa i potser una menor intensitat psicològica en el retrat.

Deixà dos fills, també escultors, Antoni i Pere Joan.

Hermes Vermey, Isaac

Deixa un comentari

(Ultrech, Holanda, vers 1540 – Tarragona, 1596)

Pintor. Resident a Barcelona, pintà el retaule major (1576) i els retaules (Pietat i Sant Sepulcre, 1582) de dues capelles de l’església de l’antic Palau Reial Menor de Barcelona.

Per a València realitzà el retaule de la capella funerària dels marquesos de Zenete, al convent dels Dominics.

Treballà també a Tarragona (vers 1588), on pintà la capella del Sagrament de la catedral i les taules destinades al retaule major de Palamós (1595).

Harnden, Peter Graham

Deixa un comentari

(Londres, Regne Unit, 9 abril 1913 – Cadaqués, Alt Empordà, 15 octubre 1971)

Arquitecte i dissenyador. Associat amb l’arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona.

Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d’altres punts de l’Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc.