Arxiu d'etiquetes: 1406

Isabel de Mallorca i d’Aragó

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1337 – Montpeller, França, vers 1406)

(o Elisabet)  Filla primogènita de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó. Als cinc anys, la seva mare la dugué amb ella quan deixà el marit i restà a Barcelona. El 1345, sempre amb la seva mare, tornà al costat del seu pare, a Montpeller.

El 1349 fou duta a Mallorca, acompanyant la invasió realitzada pel seu pare a fi de recuperar l’illa, de la qual es trobava desposseït per Pere III el Cerimoniós. Però el seu pare morí a la batalla de Llucmajor (1349) i Isabel fou internada, amb Violant de Vilaragut, al convent de Santa Clara de València. Fou alliberada després que la seva madrastra. El 1358 es casà a València amb Miquel Paleòleg, marquès de Montferrat. El rei Pere III li assignà un dot de 40.000 florins, que mai no li foren satisfets.

Isabel restaria vídua el 1372 i dos anys després acompanyà a la invasió de Catalunya el seu germà Jaume IV de Mallorca, obstinat a fer la guerra al rei Pere. L’any 1375 morí Jaume IV, després de fer hereva Isabel dels seus drets, i sis mesos després els cedí al duc Lluís d’Anjou amb el requisit de reservar a Isabel i els seus descendents el Conflent i la Cerdanya.

Per aquest temps contragué segon matrimoni amb el cavaller alemany Conrad von Reischach i tingueren un fill anomenat Miquel. No volgué acompanyar el seu marit a Alemanya per tal de seguir de prop la reivindicació dels seus drets, dels quals el duc d’Anjou se’n desinteressà.

Mort Pere III, fou acceptada a la cort del successor Joan I el Caçador, encara que hi conspirà contínuament. Més tard s’instal·là a Provença, des d’on intentà, amb poca fortuna, trobar valedors entre els Armanyac i els Foix. Morí en data ignorada.

Joan, Jordi

(Messina, Grècia, segle XIV – Tarragona ?, després 1406)

Escultor. Venut com a esclau a Barcelona, fou comprat per l’escultor Jaume Cascalls, de qui fou deixeble i ajudant. En morir aquest, s’emancipà i canvià el seu nom primer, Jordi de Déu, pel de Jordi Joan.

El 1363 apareix treballant a Poblet amb el seu mestre i amo, el 1377 era a Cervera (sepulcre de Ramon Serra el Major, i un retrat a la capella de Sant Martí, a l’església de Santa Maria).

El 1385 fou nomenat escultor de Tarragona, on contractà pel seu compte el retaule de Vallfogona de Riucorb. Realitzà el retaule de Sant Llorenç a Santa Coloma de Queralt (1386-87) i, entre 1380 i 1391, les tombes del rei Joan I de Catalunya, de les seves mullers i fills i de la infanta Joana d’Empúries a Poblet.

Féu els capitells d’una ala del claustre de Ripoll (1390), les creus de terme de Montblanc i Santa Coloma de Queralt (1393 i 1402) i el 1400 cobrà la decoració de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Se li atribueix també la decoració de la tanca del cor i de l’escala del púlpit de la seu de Barcelona.

Estilísticament fou influenciat pel seu mestre, però el caracteritzà una estilització major, sempre decorativa i potser una menor intensitat psicològica en el retrat.

Deixà dos fills, també escultors, Antoni i Pere Joan.

Fort, Joan -cartoixà-

Deixa un comentari

(Albocàsser, Alt Maestrat, 5 setembre 1406 – Escaladei, Priorat, 14 maig 1464)

Cartoixà mort en fama de santedat.

Estudià teologia a l’estudi general de Lleida, i ingressà a la cartoixa d’Escaladei (1425), on exercí una gran influència com a conseller i a través dels seus escrits, alguns dels quals, com Liber Revelationum, es conserven manuscrits.

Casa-saja, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1406)

Mercader i conseller reial. S’especialitzà amb el comerç amb Llevant, i a ell acudiren els reis Joan I el Caçador i Martí I l’Humà, tant per proveir-se d’objectes orientals de luxe com per obtenir prèstecs.

Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment amb la seva nau. Fou recompensat amb el càrrec de tresorer del regne de Sicília (1392-96) i amb el feu de Solento (1393).

A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Miquel Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell (1396), i el rei Martí li empenyorà diverses joies.

Amb Francesc Foix, el 1400, s’encarregà de reunir tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere (VI) de Queralt la pau amb Tunis, i el 1403 s’encarregà de portar a Catalunya des de Sicília els dos fills bastards de Martí I el Jove, Frederic de Luna i Violant de Sicília. Fou, a més, procurador de la reina Elionor de Xipre.

Es casà, en primeres núpcies, amb Joana Massot i, en segones, amb Constança Llopard.

Alfonsello, Andreu

1 Resposta

(Elna, Rosselló, 1406 – Girona, 1488)

Eclesiàstic. Canonge ardiaca de la seu de Girona en la segona meitat del segle XV. Prengué part en les lluites del seu temps, com a partidari i conseller de Ferran II el Catòlic. Mantingué una actitud absolutament contrària a les reivindicacions dels remences.

Participà a Guadalupe en la promulgació de la famosa sentència arbitral (1486). Escriví les actes capitulars, de gran interès històric, que foren publicades l’any 1873.

Hospital de la Santa Creu

66 Respostes

(Barcelona, 1401/06)

Hospital general. Al principi del segle XV els quatre hospitals barcelonins es van fondre en un, que sota l’advocació de la Santa Creu, fou edificat en el terreny de l’antic hospital d’en Colom, situat entre els futurs carrers del Carme i de l’Hospital.

Les quatre primeres pedres foren col·locades el 17 d’abril de 1401, any en que s’inicià també la construcció de l’església. El 1406 es contractaren, a escarada, les obres del claustre a Guillem Abiell. El 1509 es començaren la font del claustre i els fonaments de la nau de Ponent, acabada al segle XVIII.

El nucli central consta de tres naus de doble planta amb teulada a dos vessants sobre arcs apuntats amb contraforts visibles a l’exterior. El claustre, cobert amb volta ogival, adossat als tres costats del gran pati central rectangular, acaba amb unes monumentals escales (1585), a partir de les quals s’hi afegí un nou claustre, tancat per tres cossos d’edifici. L’església, molt transformada posteriorment, s’acabà a mitjan segle XV. La farmàcia (segle XVII) tenia un gran interès pel conjunt d’instruments i el mobiliari.

Al primer terç del segle XX es fusionà amb l’Hospital de Sant Pau, i des de llavors rep el nom d’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.