(Camarasa, Noguera, segle XVII – Malta, 1663)
Religiós. Pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Fou nomenat prior i bisbe de Malta en 1634.
Balaguer de Camarasa, Miquel Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Europa (morts a)
Arteaga i Pereira, Ferran
(Barcelona, 11 agost 1851 – Cruz Quebrada, Portugal, 17 febrer 1934)
Escriptor. Germà de Josep Maria. Era llicenciat en filosofia i lletres.
Fou un dels radactors de l’obra Celebridades musicales (Barcelona 1887).
Montanyà i Angelet, Lluís
(Barcelona, 23 març 1903 – Ginebra, Suïssa, 20 març 1985)
Escriptor. Redactor de “L’Amic de les Arts” i col·laborador de “La Publicitat”, “Mirador” i “Revista de Catalunya”, fou un dels promotors de l’avantguarda, i amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch signà el Manifest groc (1928).
S’exilià el 1939 i residí a Ginebra com a traductor de les Nacions Unides.
Publicà, el 1977, un recull de les seves obres fonamentals: Notes sobre el Superrealisme i altres escrits.
Monserrate, Miquel de
(Catalunya, segle XVII – Holanda ?, segle XVII)
Escriptor i filòsof eclèctic judeo-protestant. Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurament el judaisme.
Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe (Leiden, 1692), In Coena Domini (la Haia, 1692) i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana (la Haia, 1633), obres particularment dures contra la Inquisició castellana.
El 1645 tornà parcialment al judaisme, i féu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis, on procurà compaginar judaisme i cristianisme.
Fou impugnat pel protestant italià Marginetti.
Monjo i Corbera, Feliu Nicolau de
(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)
Militar. Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei-arxiduc Carles III.
Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714. En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena.
Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas….
Moix i Regàs, Josep
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1898 – Praga, Txèquia, 3 setembre 1973)
Dirigent obrer. Membre del sindicat tèxtil de Sabadell, adherit a la CNT, va unir-se al trentisme i, el 1932, va abandonar la CNT, i s’afilià posteriorment a la UGT.
Afiliat al PSUC des de la seva fundació, del qual fou secretari general (1949) i president (1956), després d’haver estat director general de Treball de la Generalitat de Catalunya i ministre de Treball del govern de Negrín (1938-39).
S’exilià en acabar la guerra civil.
Miró, Arnau
(Catalunya, segle XIII – Bulgària ?, després 1306)
Militar. Era adalil de la Companyia Catalana a Orient.
Destacà especialment a la batalla contra els alans, a Bulgària, pel juny de 1306.
Sostingué un combat singular amb un dels millors cavallers enemics, que aconseguí de matar amb l’ajut de Bernat de Ventallola. Sortí malferit d’aquesta lluita.
Mendoza y Sandoval, Diego Hurtado de
(Madrid, 13 octubre 1650 – Viena, Àustria, 14 juliol 1720)
Tercer comte de la Corzana. El 1697 fou nomenat capità general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del Consell de Cent barceloní, de reconèixer-lo.
Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V de Borbó, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns.
El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per a formar part, indistintament, dels nous consells de guerra i de govern i el nomenà, abans de partir, lloctinent general de València, càrrec que exercí fins després de la rendició de la capital a l’exèrcit borbònic, el 8 de maig de 1707.
El 1711 s’embarcà, amb la seva família, amb el rei-arxiduc vers Viena.
Mascaró i Cos, Anicet
(Lladó, Alt Empordà, 1842 – Lisboa, Portugal, 1906)
Metge. Fou oftalmòleg excel·lent. Es distingí per la seva abnegació durant l’epidèmia de còlera de 1865.
Residí per un temps a Amèrica. Passà després a Portugal, on fundà l’Institut de Cecs.
Aportà innovacions quirúrgiques a la seva especialitat.
Publicà un Metodo para la enseñanza de lectura y escritura para ciegos.
Mas i Duran, Eudald
(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 1732)
Militar. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de Santa Eulàlia. La seva muller era captiva dels borbònics, i Antoni de Villarroel procurà incloure-la en algun bescanvi.
Com un dels oficials més competents durant el setge de Barcelona fou ascendit a tinent coronel. El 30 de juliol de 1714 sobresortí a la defensa del camí cobert. El 12 d’agost manava el reforç tramés al baluard de Santa Clara.
Durant la batalla de l’11 de setembre lluità per la part del convent de Sant Agustí, on era un dels caps superiors que sostingueren els duríssims combats en aquest sector, fins que arribaren els reforços dels defensors, als quals s’hi sumà per participar al contraatac de la part de Sant Pere i del Portal Nou, després anà a combatré al pla de Palau, on caigué ferit a la defensa del Carnalatge.
Després de la capitulació fou detingut amb enganys i conduït al presidi d’Alacant i l’11 de gener de 1715 ingressà al castell de Sant Antoni de la Corunya. El 1719, juntament amb els seus companys, foren traslladats a l’alcàsser de Segòvia.
Fou posat en llibertat el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi, i es traslladà a Viena.
Dades dels Països Catalans 