Arxiu d'etiquetes: espectacles

Giravolt de Maig, El

1 Resposta

(Catalunya, 1928)

Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.

Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat.

Conta els amors que es viuen en un hostal del segle XVIII i que el seny fa fracassar.

Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.

Gelabert/Azzopardi

2 Respostes

(Catalunya, 1986 – )

Companyia de dansa i coreografia. Creada per Francesc Gelabert i Lydia Azzopardi, els quals començaren a treballar junts el 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques.

A partir de la seva creació, ha realitzat els espectacles Desfigurat (1986), Rèquiem (1987) i Belmonte (1986), que ha representat a l’estat espanyol i a l’estranger.

També ha realitzat coreografies per a òperes: La Vera Storia (París i Florència, 1986), Salomé (Zuric, 1986), Mefistòfeles (Madrid i Barcelona, 1987) i teatre: El público (Milà, 1986).

Enllaç web: Companyia Gelabert/Azzopardi

gegant -a

2 Respostes

(Catalunya)

FOLK Personatge tradicional. Ninot de fusta i cartó de grans proporcions, que duu una persona que hi va a l’interior. Ja apareix documentats a Catalunya des del segle XIV en la processó de Corpus de Barcelona. Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer. Fins al segle XVI no aparegué la geganta com a dama abillada a la moda.

Desfilen sobretot en les festes populars, com ara la festa major, celebracions, etc, dels pobles i viles.

Tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980 amb la construcció amb materials més lleugers i la proliferació de trobades de gegants. El 1984 es constituí l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. L’any 1997 hi havia a Catalunya més de 1.800 gegants.

Gata, La

8 Respostes

(Barcelona, 1864 – 1866)

Agrupació teatral. Dirigida a un públic obrer i menestral, la seva finalitat era fer una representació diària d’obres de caràcter popular.

L’acceptació que tingueren aquestes representacions afavorí el naixement del teatre català modern, principalment arran de l’èxit obtingut per L’esquella de la torratxa de Frederic Soler.

Va oferir les seves representacions al Teatre Odeon de Barcelona i després es traslladà al Teatre Romea, on prengué el nom de Teatre Català.

Fundada, entre altres, per l’empresari Joaquim Dimas, el dibuixant Tomàs Padró i el primer actor còmic Lleó Fontova, hi va tenir una significativa participació Frederic Soler (Pitarra), que hi va estrenar bona part de les seves primeres produccions.

Gàbia Teatre, La

1 Resposta

(Vic, Osona, 1961 – 1994)

Grup teatral. El seu primer espectacle fou Poemes (1973), de Miquel Bauçà. Des d’aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d’una quarantena d’obres de diversos autors.

Ha realitzat també dues coproduccions: El bagul (1994), amb Sitges Teatre Internacional, i L’art de la comèdia (1992), amb P i Q Teatre.

Fura dels Baus, La

2 Respostes

(Barcelona, 1979 – )

Grup de teatre. Dedicat a la creació d’espectacles basats sobretot en la improvisació i en la provocació de l’espectador mitjançant espectaculars efectes de gran plasticitat, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional.

Se’n destaquen Accions (1984), Suz/o/Suz (1984), Tier Mon (1988), Noun (1990), M.T.M. (1994), Manes (1996) i Ombra (1998), amb els quals han participat en festivals internacionals i aconseguit diversos premis.

També va participar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i el 1993 rebé el premi Nacional de Teatre, entre d’altres importants premis.

Han realitzat també alguns enregistraments musicals: Ajoe (1986), Suz (1987) i l’exposició Automàtics (1988).

Enllaç web: La Fura dels Baus

Focus, Serveis de l’Espectacle SA

Deixa un comentari

(Barcelonès, 1986 – )

Empresa teatral. Encarregada de la gestió del teatres Borràs i Condal a Barcelona i el Teatre Joventut de l’Hospitalet del Llobregat.

Des de la seva creació ha produït i exportat arreu de l’estat espanyol més de noranta espectacles de format i estil variats, entre els quals destaca La extraña pareja (1994), que superà els cinc anys en cartellera.

La seva consolidació com a empresa teatral li ha permès fer-se càrrec, des del 1997, del renovat Teatre Principal de Barcelona i, des de l’agost de 1998, del Teatre Romea, on sota la direcció artística de Calixto Bieito promogué una programació de qualitat.

Enllaç: Focus

Fira Festival de Circ Trapezi

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1997 – )

Mostra anual d’espectacles de circ contemporani. Creada per iniciativa d’Alfred Fort i Bienve Moya, que, sota la direcció artística de Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus), se celebra conjuntament a les dues ciutats i a partir del 2001 únicament a Reus.

Des de la primera edició fins a l’actualitat ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa. Hi han participat destacats artistes tant nacionals com estrangers.

Enllaç web: Fira del Circ Trapezi

Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

5 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 1981 – )

Certamen anual. Fundat pel grup Els Comediants.

Se celebra anualment la segona setmana de setembre, amb una mitjana de cent companyies i tres-centes representacions que comprenen tot el ventall d’especialitats escèniques: teatre visual, de text, de carrer, infantil, circ, titelles, dansa, etc.

La programació incideix particularment en les formes d’espectacle contemporànies i visuals, en un marc geogràfic sense fronteres idiomàtiques.

La Fira convoca programadors, agències i grups teatrals de tot Europa i facilita la seva difusió i els intercanvis artístics.

Enllaç: Fira Tàrrega

Festival Internacional de Titelles de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 1973 – )

Festival de teatre. Sorgí amb el nom provisional de Teatre de Titelles i fou organitzat pel departament de titelles i marionetes de l’Institut del Teatre.

En la tercera edició prengué el nom actual i d’aleshores ençà, ha anat consolidant-se com a certament específic a l’estat espanyol i a l’estranger. Mostra d’aixó és la gran diversitat de companyies que hi participen, amb espectacles provinents de fins a trenta països diferents.

L’oferta d’activitats no es només d’espectacles, sinó també exposicions, mostres de cinema o audiovisuals o accions teatrals. L’ampliació dels espais de representació és així mateix un fet destacat, ja que durant el festival programa espectacles a gran part de les sales barcelonines i en altres espais de fora d’aquesta ciutat.

N’han estat directors Joan Francesc Baixas, Jordi Coca, Josep Maria Carbonell i Alfred Casas en les diferents edicions.