(Reus, Baix Camp, 13 març 1860 – 16 setembre 1944)
Escriptor. Fou novel·lista, poeta i comediògraf.
És autor de les comèdies De vuit a nou i La cançó del matrimoni.
Déu i Francesch, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Destorrents -varis bio-
Bernat Destorrents (Vic ?, Osona, segle XIV) Pintor. Les seves obres són desconegudes. Apareix documentat, en canvi, l’inventari del seu taller, fet el 1396. Hom ignora la possible relació d’aquest artista amb els nombrosos del mateix cognom, segurament familiars, que treballaren a Barcelona per aquella època.
Celestí Destorrents (Catalunya, segle XIV) Copista. Estigué al servei del monestir de Poblet i probablement no era monjo. És autor de la còpia més antiga conservada del Llibre dels feits de Jaume I de Catalunya, que acabà el 17 de setembre de 1343, sobre pergamí, per ordre de l’abat Ponç de Copons.
Pere Destorrents (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Pintor. Treballà a Vic. Apareix documentat del 1314 al 1327. Les seves obres no han estat conservades. Si pertanyia a la mateixa línia familiar que probablement agrupa la majoria d’artistes d’aquest cognom, seria el més antic dels coneguts.
Ramon Destorrents (Barcelona, segle XIV) Pintor. Apareix documentat el 1391. És possible descendent del seu homònim de major fama i potser al pare del notable miniaturista Rafael.
Despuig -varis bio-
Arnau Despuig (Grècia, segle XIV) Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).
Bartomeu Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.
Berenguer Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.
Berenguer Despuig (Illes Balears, segle XIV) Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.
Bernat Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.
Bernat Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451) Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.
Francesc Despuig (Barcelona, s XIV) Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.
Galceran Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287) Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.
Guillem Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.
Guillem Despuig (País Valencià, segle XV) Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.
Joan Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780) Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.
Pere Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.
Pere Despuig (Catalunya, segle XV) Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.
Roger Despuig (Catalunya, segle XII) Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.
Despoal, Romeu
(Manresa, Bages, segle XIV)
Cal·lígraf. Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Mallorca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat.
En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori.
Desclot, Miquel *
Pseudònim de l’escriptor barceloní Miquel Muñoz i Creus (1952 – ).
Desbac -varis bio-
Hug Desbac (Catalunya, segle XIV – la Seu d’Urgell, 1361) Prelat i frare benedictí. El 1326 fou nomenat abat de Ripoll. Deixà l’abadiat en ésser elegit bisbe d’Urgell (1351), on fou successor de l’italià Nicolau Capoci. Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau de Patau.
Joan Desbac (Illes Balears, segle XV – 1522) Cavaller i escriptor. Autor de Curiosos records de coses d’Espanya. Fou mort pels agermanats a les revoltes de 1522.
Pere Desbac (Catalunya, segle XV) Castlà de Rocabruna. Lluità a favor de Joan II de Catalunya durant la guerra civil catalana. El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge. Pel seu matrimoni amb Margarida d’Avellaneda esdevingué senyor d’Orriols i del Vilar de Terradelles.
Daví i Güell, Domènec
(Granollers, Vallès Oriental, 1869 – 1935)
Escriptor. És autor del drama en tres actes Amor i art, publicat el 1913, i del recull poètic Cant del Vallès (1923).
Darder i Vidal, Pere
(Barcelona, 24 gener 1933 – 14 juliol 2022)
Escriptor i pedagog. Es dedicà a l’ensenyament.
Ha publicat l’opuscle La instrucción en la formación de la persona (1964) i el llibre El nen i l’altre (escrit en col·laboració amb Ramon Canals, premi Antoni Balmanya 1965).
Dachs, Xavier *
Pseudònim de l’escriptor i dibuixant català Gabriel Vinyas (1882-1918).
Cuspinera, Miquel M.
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1903 – 1985)
Escriptor i traductor. Del 1921 al 1940 visqué a Barcelona, i després anà a Tarragona.
És autor de traduccions diverses i de la novel·la Només ésser (1961), obra finalista del primer premi Sant Jordi (1960).
Dades dels Països Catalans 