Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Crusellas i Soler, Joan

(Barcelona, 1924 – segle XX)

Escriptor. Promogué diverses iniciatives editorials catalanes.

El 1958 publicà l’assaig filosòfico-polític titulat Els pobles joves.

Creus i Esther, Manuel

(Barcelona, 1856 – 1944)

Escriptor i advocat. Fill de Teodor Creus i Coromines.

Fou vocal vitalici de la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual dirigí un “Butlletí” durant deu anys. Publicà alguns treballs monogràfics en castellà.

Fou el pare de Lluís Creus i Vidal.

Costa i Pujol, Carles

(Figueres, Alt Empordà, 1865 – 1926)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Publicidad” de Barcelona.

Treballant en col·laboració amb Josep Maria Jordà, traduí al castellà un gran nombre d’obres de teatre.

Cortils, Esteve

(Mataró, Maresme, segle XVII – segle XVIII)

Escriptor. El 1717 escriví una extensa Descripción del mundo, amb mapes, en la qual recollí notícies i dades curioses.

Cortès i Buhigas, Josep

(Barcelona, 1899 – segle XX)

Escriptor. Ha publicat reculls poètics com els titulats Esparses (1928), Del cor als llavis (1931), Nadales (1949), i Ofrena de Nadales, els Mesos i altres poesies (1958).

També és autor de narracions com els Contes de vius i de morts (1935).

Cors -varis bio-

Arnau de Cors  (Illes Balears, segle XV)  Escriptor. Era ciutadà de Mallorca. Figura entre els concursants al certamen poètic celebrat a València, el 1486, a honor de la Concepció de Maria.

Francesc Cors  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic i escriptor. Examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios…. Convencè Jaume Aixelà perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo (Girona, 1767) en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació.

Guillem de Cors  (Catalunya, segle XIV)  Escultor i arquitecte. Dirigí les obres de l’absis de la catedral de Girona (1330). És un dels artistes als quals ha estat atribuïda l’estàtua anomenada popularment Sant Carlemany, avui al museu de la seu gironina.

Copons, Guillem de -varis-

Guillem de Copons  (Catalunya, segle XII)  Noble. Es féu remarcar en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona, sobretot a les actuacions polítiques al sud del Principat. Figurà en algunes ocasions al consell i seguici del comte. El 1149 fou un dels signants de la carta de població de Tortosa. El 1153 li fou atorgat el lloc de Godall perquè el poblés.

Guillem de Copons  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Escriptor i diplomàtic. És conegut per la seva versió de les Ètiques d’Aristòtil que féu a través de la versió francesa inclosa en el Livres dou trésor de Brunetto Latini.

Comas i Tàpies, Josep *

Nom real de l’escriptor català, més conegut per Josep Tàpies (1915-?).

Comalada -varis bio-

Honorat Comalada  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Escriptor. Autor de la traducció al català, partint de la versió castellana, de la novel·la cavalleresca, occitana o llatina, Pierres de Provença, impresa a Barcelona, probablement el 1616.

Miquel Comalada  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Religiós observant. Vivia al convent de la Vall d’Hebron. Li és atribuïda la novel·la Espill de la vida religiosa, impresa a Barcelona el 1515.

Coma i Soley, Vicenç

(Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 9 juliol 1979)

Escriptor i periodista. Deixeble de Joaquim Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes.

Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).