(Barcelona, 1869 – 1902)
Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana del seu temps. També escriví per al teatre.
Escriu i Fortuny, Marià
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Escrig i González, Enric
(València, 1832 – Barcelona, 1875)
Escriptor. A més de poesies catalanes, publicades a “Lo Rat Penat”, escriví obres de teatre en castellà (Amor patrio, La judía en Argel) i el sainet Escenas del bombardeo.
Escolà i Argilaga, Antoni
(Barcelona, 1871 – Reus, Baix Camp, 1961)
Escriptor i dibuixant. Fou deixeble de Pere Borrell. Publicà en castellà dues novel·les.
Col·laborà com a poeta i il·lustrador a diverses publicacions, especialment catòliques.
Escofet i Vilamasana, Josep
(Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, desembre 1945)
Periodista i escriptor. Visqué a Amèrica i fou, amb Gaziel, codirector de “La Vanguardia”.
Amb el pseudònim de Juan Cabal escriví Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), entre altres obres.
Escarrà i Feliu -germans-
Benet Escarrà i Feliu (Girona, segle XVIII – segle XIX) Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).
Francesc Escarrà i Feliu (Girona, 1781 – 1866) Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.
Ramon Escarrà i Feliu (Girona, 1793 – 1865) Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.
Eiximeno, Joan
(Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)
Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí I el Jove. Col·laborà amb aquest a l’expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d’Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l’assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta.
El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume II d’Urgell, del qual també fou conseller. El 6 d’octubre de 1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l’incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta.
És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d’Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l’arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d’un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí I l’Humà.
Dot i Michans, Joan
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Era militar. Dedicà a Aribau una col·lecció de poesies que es conserva manuscrita a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
En col·laboració amb Narcís Serra estrenà a Madrid el drama María Estuardo (1850).
Dorca i Parra, Francesc Xavier
(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)
Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.
Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.
Domènec i Desbarri, Joan Ramon
(Vic, Osona, segle XVII)
Escriptor. Doctor en drets, fou canonge degà del capítol d’Urgell.
Escriví Variae juris super clericorum vita… (inèdit) i La adulación en la figura (1647).
Dimoni Gros, Lo *
Pseudònim de l’escriptor català Josep Llunas i Pujals (1852-1905).
Dades dels Països Catalans 