(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)
Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.
Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).
Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).
(Paterna, Horta, 3 març 1911 – València, 12 octubre 1988)
Escriptor i editor. Autor de les novel·les I la pau (1953) i El salze a la sendera (1953) i el recull de contes A cor un (1956).
El 1944 fundà, amb Francesc Xavier Casp, l’Editorial Torre (més de 50 títols), que fou la plataforma de publicació de les noves promocions d’escriptors valencians en català.
(Ciutadella, Menorca, 10 octubre 1903 – Palma de Mallorca, 18 febrer 1991)
Lingüista i editor. Fou un dels estudiosos més importants de la llengua catalana, tasca a la qual es va dedicar tota la vida.
Col·laborà des de l’any 1920 amb Antoni Maria Alcover en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, de la direcció del qual es va fer càrrec el 1932, i l’acabà amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner. El 1953 va publicar una Gramàtica històrica catalana, la seva obra de més gran erudició.
La seva empresa ha estat important no solament com a lexicògraf i filòleg, sinó també com a col·laborador en el desenvolupament de la llengua com a fenomen cultural.
Com a editor, Editorial Moll, a part d’obres de text i de bibliòfil, publicà “Les Illes d’Or”, dedicada a escriptors balears, i des del 1955 “Raixa”, col·lecció que aplega els escriptors catalans en una època de publicació difícil.
Entre les obres posteriors destaquen Un home de combat (1962), Vocabulari mallorquí-castellà (1965), Gramàtica catalana (1968), L’home per la paraula (1974) i unes interessants memòries Els meus primers trenta anys (1970) i Els altres quaranta anys (1975).
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1971) i la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Fou el pare d’Aina Moll i Marquès.
(Barcelona, 8 març 1946 – 31 gener 2015)
Editor. Fill de Josep Manuel Lara i Hernández.
President de Planeta-DeAgostini, a la mort del seu germà Fernando assumí la responsabilitat de tot el grup.
(Barcelona, 27 maig 1957 – 18 agost 1995)
Editor. Fill de Josep Manuel Lara i Hernández i germà de Josep Manuel.
Fou conseller delegat de l’Editorial Planeta fins a la seva mort, d’accident de trànsit.
(Barcelona, 1899 – Figueres, Alt Empordà, 1943)
Editor i escriptor. Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, en 1934-38, 70 obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica seriosa.
(Barcelona, 19 abril 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1918)
Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà de l’arquitecte Lluís.
En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare.
(Llombai, Ribera Alta, 12 novembre 1940 – )
Editor i promotor cultural. Actiu impulsor i defensor de la cultura catalana al País Valencià, fou el fundador del Partit Socialista del País Valencià, de l’Editorial Tres i Quatre (1968) i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma (1971).
Promotor del setmanari “El Temps”, també fou un dels redactors de l’Estatut d’Elx (1975) i secretari general d’Acció Cultural del País Valencià des que es creà (1978). Principal impulsor dels premis Octubre de Literatura i impulsor d’iniciatives culturals i cíviques en favor de la cultura catalana.
El 1992 emprengué l’edició de l’Obra Completa de Miquel Batllori, i, el 1996, la de Josep M. de Sagarra.
(València, 1888 – Barcelona, 1967)
Editor i escriptor en castellà. Visqué a València i a Madrid, on posà en pràctica la política de Blasco i Ibáñez i dels grups republicans. Fundà l’editorial Cervantes i tendí cap al valencianisme polític.
El 1920 s’instal·là a Barcelona, on traslladà l’editorial. És considerat l’inspirador de la festa de la Diada del Llibre (1923).
Publicà Socialismo, sindicalismo y georgismo (1912), El fascismo (1922), etc.
Dades dels Països Catalans 