(Madrid, 1923 – Catalunya, 1986)
Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar.
Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -“La Palabra”-, alguns d’ells directament en català.
El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana.
(Barcelona, 28 febrer 1909 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, segle XX)
Llibreter i editor.
S’establí a Mèxic en 1921. Hi fundà, el 1959, una editorial de gran importància, especialitzada en obres de caràcter pedagògic. També ha establert tres llibreries a la capital mexicana.
(Maó, Menorca, 17 desembre 1817 – 15 maig 1880)
Impressor i editor. S’establí a Barcelona el 1847.
Començà a treballar com a editor el 1854. La seva activitat editorial fou importantíssima per a la vida cultural del seu temps.
Fill seu era Lluís Tasso i Serra (Barcelona, segle XIX – 1906) Editor. Mantingué la intensa activitat de l’empresa editorial del seu pare.
(Barcelona, 12 setembre 1957 – Gelida, Alt Penedès, 27 juliol 2024)
Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla).
Important crític literari i traductor, ha estat director de l’editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.
(Barcelona, 1817 – 1862)
Llibreter, editor i impressor. Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador.
Més tard (1845) fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses.
Fou el pare de:
(Barcelona, 20 febrer 1843 – maig 1923)
Editor. Amb Ramon de Montaner i Vila fundà la empresa Editorial Montaner i Simon.
Presidí l’Institut Català de les Arts del Llibre. Hi impulsà l’escola de formació professional.
(Barcelona, 1858 – 1923)
Editor i gravador. Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie Los caprichos, de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888.
Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps.
La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novel·les populars, etc. Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947.
(Barcelona, 1928 – 3 maig 2020)
Periodista i editor. Fill de Manuel Sayrach i Carreras i germà de Miquel Àngel.
Junt amb el seu germà foren cofundadors, entre d’altres, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1935) i, posteriorment, ambdós, de la revista “L’Infantil” en la seva nova etapa (1963), que dirigiren, i que del 1968 al 2011 va dir-se “Tretzevents”.
El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 1803 – 28 desembre 1854)
Escriptor i editor. S’especialitzà en l’edició de guies de Catalunya i nomenclàtors comercials de Barcelona.
Amb Josep Mates, va publicar una Guía de forasteros de Barcelona (1843) i un Manual histórico-topográfico o Guía general de Barcelona (1849).
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1950 – )
Dissenyador gràfic i editor.
Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l’interès pel suprematisme de Malevic amb plantejaments propers al minimal art.
El 1976 creà, amb Ramon Torrente, un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample. Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís, pels quals han rebut diversos premis.
Dades dels Països Catalans 