Arxiu d'etiquetes: editors/es

Salvat i Espasa, Santiago

(Barcelona, 2 setembre 1891 – 16 desembre 1971)

Editor. Fill de Manuel Salvat i Xivixell i germà de Pau, al qual va succeir, a la seva mort (1923), al davant de l’editorial Salvat.

Fou president de la Unió Internacional d’Editors, de la Cambra del Llibre de Barcelona i del Gremi d’Editors de Barcelona.

Rivadeneyra i Reig, Manuel

(Barcelona, 9 octubre 1805 – Madrid, 1 abril 1872)

Editor i impressor.

Edità la “Biblioteca de Autores Españoles”, col·lecció de clàssics castellans dirigida per C. Aribau (1846-80).

Ripoll i Fortuño, Francesc d’Assís

(Benissanet, Ribera d’Ebre, 1873 – Barcelona, 1963)

Advocat i editor. Exercí amb encert l’advocacia fins a l’edat de 80 anys. Destacà com a civilista.

Presidí una poderosa societat anònima de productes químics, a la qual havia entrat en la seva jovenesa com a lletrat assessor. Promogué algunes iniciatives de caràcter cooperativista.

Difongué un ideari econòmic basat en la reagrupació industrial i en una revisió profunda de les pressions tributàries.

Als seus darrers anys impulsà mecenatges de caràcter cultural i especialment literari.

Puig i Soldevila, Eudald

(Ripoll, Ripollès, 1829 – 1891)

Llibreter i editor. Des de molt jove s’establí a Barcelona.

El 1845 fundà la revista “El Locomotor”, substituïda després per “El Áncora”.

El 1861 establí a la plaça Nova una llibreria que tindria bon prestigi. Edità bon nombre d’obres dels escriptors renaixentistes.

Era afiliat al partit liberal conservador. Fou regidor de l’ajuntament barceloní en diverses ocasions.

Pugès i Guitart (germans)

Manuel Pugès i Guitart  (Manresa, Bages, 1877 – Barcelona, 1935)  Escriptor. Havia estat redactor de “La Cataluña”, “La Veu de Catalunya” i “El Matí”. Exercí el càrrec de secretari del Foment del Treball Nacional. Publicà Como triunfó el proteccionismo en España (1931) i L’atur forçós.

Josep Pugès i Guitart  (Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1955)  Editor i tècnic econòmic. Amb Eudald Serra i Buixó, fundà l’Editorial Ibèrica —continuada pel seu germà Pau Pugès— i Tipografia Catalana. Per encàrrec de Cambó, féu un estudi sobre les publicacions de la Lliga: “La Veu de Catalunya”, “D’Ací i d’Allà”, “Economia i Finances”, “Enciclopèdia Catalana” i també de l’Editorial Catalana, de la qual fou director.

Prat i Ballester, Jordi

(Pineda, Maresme, 1917 – Barcelona, 1 maig 1987)

Editor i escriptor. Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics.

Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític.

Publicà La lucha por Europa (1952), La democracia como objetivo (1978), Unos granos de cordura (1982), etc.

Porter i Rovira, Josep

(Montblanc, Conca de Barberà, 21 gener 1901 – Barcelona, 30 juny 1999)

Llibreter, editor i bibliòfil. El 1923, a Barcelona, obrí una llibreria i, el 1930, l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica.

Conseller de la Cambra Oficial del Llibre, de Barcelona, i editor de la revista de bibliografia “Papyrus” fins al 1936, va treballar com a assessor bibliogràfic per a diverses universitats dels EUA i d’Hispanoamèrica.

Publicà diverses obres sobre bibliografia i més de 2.000 catàlegs de llibres.

Va dedicar bona part de la seva vida a documentar-se sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, tesi que va defensar.

Pla i Dalmau, Josep Maria

(Girona, 1904 – 1981)

Doctor en farmàcia i editor. Exercí com a metge a Girona i va ser membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Historia de Madrid.

Es dedicà extensament a l’estudi de la palinologia, especialment del pol·len de la flora catalana, especialitat sobre la qual va escriure diverses obres, com Polen (1961), i sobre farmacologia, com La farmacia de Llívia (1974), Comentarios sobre la influenza… (1972), i d’altres.

Pla i Cargol, Joaquim

(Girona, 5 novembre 1882 – 22 abril 1978)

Escriptor, professor i editor. Germà de Lluís Gonzaga. Cursà estudis de magisteri. S’especialitzà en treballs de pedagogia i art.

Col·laborà al diari gironí “L’Autonomista” i en altres publicacions catalanes, i és autor d’innombrables treballs.

De les seves activitats, cal assenyalar les tasques editorials, a les quals es dedicà després de la guerra.

Fou membre de diverses entitats i acadèmies culturals i científiques, i cronista oficial de la ciutat de Girona.

Pinyol i Balasch, Ramon

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 22 juliol 1950 – )

Poeta, traductor i editor.

Llicenciat en filologia clàssica, ha publicat Remor de rems (1972), Aigües d’enlloc (1973), Occit enyor (1975, premi Carles Riba 1974) i Senyera (1979). Amb el pintor J.P. Viladecans publicà Alicates (1978, Premi de la Crítica).

El 1973 fou un dels fundadors de la col·lecció “Llibres del Mall”, destinada a la promoció de la poesia jove, que el 1975 es convertí en editorial.