Arxiu d'etiquetes: Paterna

Zapater i Esteve, Josep Maria

(València, 1889 – Paterna, Horta, 1936)

Polític i poeta. Llicenciat en dret (1913), publicà diversos poemes en català i castellà, en periòdics valencians. Fundà a València la Joventut Maurista; durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo.

Col·laborà en la fundació de la Unión Monárquica (1930). Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936.

Terramelar

(Paterna, Horta)

Barri, situat al nord del terme, entre el nucli urbà i l’autovia de València a Llíria.

Soriano i Fort, Josep

(València, 1873 – Paterna, Horta, 1937)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Obtingué premis importants a Madrid (1897), París (1899) i Munic (1900).

Excel·lí en el retrat i en la pintura de gènere. Té una obra al Museu d’Art Modern de Madrid.

Paterna, ceràmica de

(Paterna, Horta)

Tipus de ceràmica. Als segles XIV i XV es formà a la localitat un centre important de producció ceràmica. Un dels gèneres més típics d’aquests forns fou la decoració en verd i morat; la seva àrea d’expansió comprengué tot l’àmbit mediterrani i durà menys d’un segle.

Les seves formes més freqüents foren els plats, les escudelles, les palanganes i els pots d’apotecari; la seva decoració pintada, d’una gran varietat, rebé diverses influències (egípcies, italianes, àrabs); hi alternen les figuracions humanes, animalístiques, vegetals i heràldiques. Cal remarcar també la ceràmica decorada en blau sobre fons blanc, generalment de temàtica musulmana.

Un dels productes característics de Paterna foren els socarrats (segle XV), peces de fang cuit, de forma rectangular, que s’empraven per decorar volades i sostres de les mansions; els colors usuals eren, principalment, el vermelló, el blau plom, el negre i el groc; els temes figurats estan constituïts per fulles i flors, figures humanes i, també, per motius zoomòrfics.

Miguel i Carceller, Vicent

(València, 28 març 1890 – Paterna, Horta, 28 juny 1940)

Escriptor i editor. Col·laborà de ben jove en les revistes satíriques de València, i el 1912 es féu càrrec del setmanari “La Traca”, de caràcter marcadament anticlerical i eròtic, al qual aconseguí de donar una gran popularitat.

Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes d’elles en llenguatge dialectal i amb ortografia castellana (“El Cuento del Dumenche”, 1914-21; “La Sombra”, 1924-26; “La Chala”, 1926- 38; “El Fallero”, 1921-36; “Nostre Teatro”, 1921-22 i 1930-32, etc.), i algunes altres en castellà, com la taurina “El Clarín” i les eròtiques “Bésame” i “El Piropo”, i sobretot, novament, “La Traca” (a partir del 1930), d’enorme difusió a tota la península Ibèrica. També en castellà, edità nombrosos opuscles de propaganda antireligiosa i polèmica.

Ni en l’aspecte literari ni en el gràfic, les seves edicions no es distingiren per llur qualitat, però tenien, en canvi, una enèrgica vivesa d’enginy, una mica groller i primari, que els proporcionava una clientela de masses.

Durant la guerra civil de 1936-39 les seves revistes continuaren en la mateixa línia popularista i republicana; en acabar el conflicte armat fou detingut, torturat, condemnat a mort i afusellat.

Garrigós i Mascarell, Ferran

(Potries, Safor, 2 febrer 1869 – Paterna, Horta, 5 agost 1936)

Pedagog. Religiós escolapi, director i especial col·laborador de la Biblioteca Escolar Calassància i soci de l’Ateneu Pedagògic Valencià.

Publicà (1903-32) diverses obres didàctiques i de problemàtica educativa.

Morí assassinat a l’inici de la guerra civil.

Garcia i Romero, Anna Maria

(Paterna, Horta, 16 febrer 1931 – )

Cantant. Usà el nom artístic d’Anna Maria Olària.

Ha obtingut èxits importants. El Cercle de Belles Arts de Madrid li concedí medalla d’or el 1962.

Ha actuat també en el cinema.

Franch i Mira, Ricard

(València, 1839 – Paterna, Horta, 1888)

Gravador. Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat a Madrid. Obtingué diversos premis (València, Madrid, París i Londres).

El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fàbrica Nacional del Sello, i el 1873 fou catedràtic de gravat i de dibuix de model antic i més tard secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de València i membre de l’École de Gravure de París.

La seva producció fou abundant.

Font del Jarro

(Paterna, Horta)

Nucli d’estiueig; té baixador del ferrocarril de València a Llíria.

Ferrandis i Monrabal, Antoni

(Paterna, Horta, 28 febrer 1921 – València, 16 octubre 2000)

Actor de teatre i de cinema. Inicià la seva trajectòria com a actor de teatre amateur en diverses companyies a Paterna i a València.

L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, Maria Guerrero i Lope de Vega de Madrid. Creà la seva pròpia companyia el 1972.

El feren popular els seus treballs per a televisió (Verano Azul), així com el seu paper protagonista a la pel·lícula de J.L. Garci Volver a empezar (1982, Oscar a la millor pel·lícula estrangera). Actuà també, entre d’altres, a Mi querida señorita (1971) i Réquiem por un campesino español (1985).