Barri de la vila, al nord del nucli urbà.
Vistalegre -Ribera Alta-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Llombai
Serrano, Felip
(el Puig de Santa Maria, Horta, segle XVII – Llombai, Ribera Alta, 1718)
Frare dominicà. Fou auxiliar de l’arquebisbe de València i de l’inquisidor general Joan Tomàs de Rocabertí.
Deixà manuscrit un Arte de fabricar reloxes de sol.
Sant Antoni de Llombai
Ermita i caseria, 3 km a l’oest de la vila.
Llombai, marquesat de
(País Valencià, segle XVI – )
Títol, concedit el 1530 a Francesc de Borja i d’Aragó, que fou duc de Gandia.
Passà als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna.
Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia.
Colaita, turó de la
Cim (827 m alt) culminant de la serra d’El Caballón, al límit entre la vall dels Alcalans (Ribera Alta), la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.
L’any 2010 fou declarat com a Paratge Natural Municipal.
Centelles i de Vilanova, Eimeric (II) de
(País Valencià, segle XIV – Llombai, Ribera Alta, 1404)
Noble. Fill de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà de Pere. Des de vers el 1360 apareix com un dels principals col·laboradors del futur Joan I el Caçador i es col·locà al seu costat en la pugna sostinguda amb Pere III el Cerimoniós (1383).
També prengué part en la campanya de l’infant contra el comte d’Empúries (1385). Després de l’entronització de Joan I, continuà essent un dels seus principals consellers. Prengué part en el rebuig de les tropes dels Armanyac (1389-90).
A la mort de Joan I (1396) fou inclòs en el procés contra els consellers reials, acusat d’oposar-se a la successió de Martí I l’Humà; el 1398 fou absolt. Es retirà a València, on participà en les lluites nobiliàries i trobà la mort a la batalla de Llombai.
La seva herència es dividí entre els seus fills: Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós, i Guillem Ramon i Eimeric de Centelles i de Cervelló.
Llombai (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 55,57 km2, 100 m alt, 2.787 hab (2014)
Situat a la vall mitjana i a la dreta del riu Magre, afluent del Xúquer, a la vall dels Alcalans. El terme s’estén a banda i banda del riu, el sector occidental és accidentat pels contraforts de la serra d’El Caballón. Bona part del terme és coberta de boscs.
L’agricultura de secà, ocupa la major part del terme (vinya, garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu, que millorà amb la regularització dels regatges, hi ha taronges i horta. Granges d’aviram. Activitats industrials lligades a l’agricultura i de la pell. Àrea comercial de València.
La vila (llombaïns), d’origen islàmic, és a la dreta del riu Magre, formant un continu urbà amb Catadau. L’església parroquial (1650), que és l’antiga capella del convent dominicà de la Santa Creu, és gòtica amb elements barrocs. Fou centre del marquesat de Llombai.
El municipi comprèn, a més, la caseria de Sant Antoni de Llombai, els despoblats d’Alcalà i d’Alèdua i el barri de Vistalegre.
Enllaç web: Ajuntament
Alèdua
Despoblat i antic castell, situat davant mateix d’aquesta vila, a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre.
Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, a l’època de llur expulsió. Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent.
Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de població, però aquest lloc acabà per desaparèixer.
Alcalà -Ribera Alta-
(Llombai / Real de Montroi, Ribera Alta)
Despoblat i antic castell. Les runes del castell són anomenades el castellet dels Alcalanets. Situat a la vall dels Alcalans, vora el riu Magre.
Segons la Crónica d’Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel regne de València, féu presoner el seu alcaid.
Aquest lloc donà nom a la vall d’Alcalà, coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans.
Climent i Corberà, Eliseu
(Llombai, Ribera Alta, 12 novembre 1940 – )
Editor i promotor cultural. Actiu impulsor i defensor de la cultura catalana al País Valencià, fou el fundador del Partit Socialista del País Valencià, de l’Editorial Tres i Quatre (1968) i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma (1971).
Promotor del setmanari “El Temps”, també fou un dels redactors de l’Estatut d’Elx (1975) i secretari general d’Acció Cultural del País Valencià des que es creà (1978). Principal impulsor dels premis Octubre de Literatura i impulsor d’iniciatives culturals i cíviques en favor de la cultura catalana.
El 1992 emprengué l’edició de l’Obra Completa de Miquel Batllori, i, el 1996, la de Josep M. de Sagarra.
Dades dels Països Catalans 