Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Batlles i Alerm, Joan

2 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental, 23 juliol 1917 – Barcelona, 24 setembre 2017)

Eclesiàstic. Inicià els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona, que es veieren interromputs per la guerra civil, i els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià en teologia. Ordenat de prevere a Roma (1943), retornà a Barcelona, on ocupà diversos càrrecs parroquials fins que fou nomenat professor del seminari (1949).

El 1953 fou designat consiliari diocesà dels Joves d’Acció Catòlica, càrrec des del qual impulsà l’orientació cap als moviments especialitzats. El 1966 visqué intensament la crisi d’Acció Catòlica i el 1968 aconseguí la creació del Centre d’Estudis Pastorals, al servei de totes les diòcesis catalanes, institució que dirigí fins que fou destituït el 1993.

Fou vicari episcopal de Barcelona-sud (1970-81) i del Vallès Oriental i el Maresme (1981-90).

Partidari convençut de l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, ha dut a terme una activitat incessant com a conferenciant, predicador i animador de moviments apostòlics. Els seus mèrits foren reconeguts amb la concessió de la Creu de Sant Jordi (1994) i la publicació del llibre homenatge Església i país. Tres testimonis (1995).

Batlle i Huguet, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 gener 1907 – Tarragona, 14 juliol 1990)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art.

Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s’especialitzà en l’estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona.

Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona… (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979).

President de la Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del “Butlletí Arqueològic” que edita.

Batlle, Martí

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Eclesiàstic. Canonge de la seu de Tarragona.

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari; el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 (Bibliotecae graeca ms. latina ms.).

Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo, forma represa per Gregori Maians.

Barutell, Guillem de

2 Respostes

(Catalunya ?, segle XIV – 1432)

Eclesiàstic. Per nomenament del rei Alfons IV el Magnànim, fou tutor d’Isabel i d’Elionor d’Urgell, filles de l’empresonat comte Jaume II el Dissortat i de la seva parenta la infanta Isabel d’Aragó.

Era canonge de la seu de Lleida. Acollí a casa seva les pupil·les. Negocià el matrimoni d’Isabel amb el duc de Coïmbra (1428). Elionor, continuà amb ell fins que Barutell fou assassinat.

Bardés i Huguet, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 13 juny 1914 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 abril 1996)

Eclesiàstic i publicista. Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia.

Ha estat viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica (1950-60) i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat en la qual ha promogut intenses activitats.

Fundador i consiliari (des del 1961) del Centre d’Estudis Francesc Eiximenis. Del 1962 al 1965 dirigí la revista “Concili Avui”, de la qual aparegueren quinze números, i que constituí una informació excel·lent sobre la marxa i l’abast del Concili Vaticà II. Col·laborà a “Qüestions de Vida Cristiana”.

Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, ha fet cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya.

Barberà i Boada, Ramon

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 30 agost 1847 – Palència, Castella, 11 setembre 1924)

Prelat. Després d’haver ocupat alts càrrecs eclesiàstics a Lleó, Salamanca, Girona i Tarragona, fou nomenat bisbe titular d’Antedon i administrador apostòlic de la diòcesi de Ciudad Rodrigo (1908) i, finalment, bisbe de Palència (1914).

Publicà alguns llibres piadosos.

Baranera i Pasqués, Josep Maria

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1873 – Barcelona, 1920)

Eclesiàstic. Fou president de l’Associació d’Eclesiàstics de l’Apostolat Popular, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, famós predicador i director literari de diverses editorials.

Col·laborà a gairebé totes les revistes catòliques i socials de Catalunya, dirigí els setmanaris “Aurora Social” i “Revista Social” i prengué part activa en diverses assemblees culturals.

És autor de Balmes i la seva obra apologètica social (1904) i El clasicismo poético de Manuel de Cabanyes (1909).

Balasch i Recort, Manuel

Deixa un comentari

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 maig 1928 – 13 febrer 2009)

Hel·lenista i eclesiàstic. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en teologia, es va especialitzar en l’estudi dels clàssics grecs.

Catedràtic de grec, ha col·laborat en les traduccions de la Fundació Bernat Metge i ha publicat, entre altres obres, Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), Lírica grega arcaica (1963), Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991) i algunes gramàtiques de grec i de llatí.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Azara y de Perera, Eustaquio de

1 Resposta

(Barbuñales, Aragó, 19 setembre 1727 – Barcelona, 24 juny 1797)

Eclesiàstic. Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès.

Elegit bisbe d’Eivissa (1788-94), hi fomentà l’estudi amb la creació d’un seminari i de tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica (1794), l’establiment d’una indústria primària i la formació de petits nuclis de població aglomerada al voltant de les parròquies de Santa Eulària des Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear.

El 1794 passà a ocupar la seu de Barcelona (1794-97). Protector de les lletres i de les arts, féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la construcció de l’ala dreta del palau episcopal barceloní, amb les pintures del Vigatà.

Avellà i Navarro, Pere Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – Roma, Itàlia, vers 1852)

Eclesiàstic. Fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s’oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta el juicio y censura de la nación española (1811) que suscità escrits polèmics.

Governador de la mitra de Barcelona (1820), hagué d’exiliar-se durant el trienni liberal, i tornà amb l’exèrcit francès el 1823. Tingué una participació assenyalada en la repressió dels constitucionals.

Auditor de la Rota (1834), fou prelat domèstic de Gregori XVI. Evolucionà posteriorment cap al carlisme.

Deixà una important correspondència especialment sobre la vida religiosa i política de Barcelona el 1812-14.