(Barcelona ?, segle XI – vers 1062)
Vescomte i bisbe de Barcelona (vers 1034-62). Fill d’Udalard I i de Riquilda. Tot i que era casat fou elegit bisbe.
Participà en qüestions polítiques oposant-se a Ramon Berenguer I el Vell i posant-se a favor de la revolta de Mir Geribert. Més tard es reconcilià amb el comte i formà part del tribunal que va jutjar Mir Giribert.
Féu acabar la catedral romànica de Barcelona (1058).
(Catalunya, segle X – 978)
Bisbe d’Urgell (942-78). Era germà de Guadall II, vescomte d’Osona.
Portà a terme una forta activitat administrativa i religiosa, consagrant esglésies i monestirs (participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages). L’any 951 anà a Roma.
S’oposà a les temptatives del monjo Cesari de Montserrat per reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense, en 956.
Al segle anterior hi havia hagut un altre bisbe d’Urgell amb el mateix nom.
(Catalunya, segle IX – Urgell, vers 872)
Prelat. Era bisbe d’Urgell. N’hi ha notícia fins al 872.
L’any 854 protegí l’entrada al monestir d’Eixalada de Protasi i els seus monjos urgellencs.
Fou succeït per Galderic. Al segle següent hi hauria un altre bisbe del mateix nom a la diòcesi urgellenca.
(Ciutadilla, Urgell, segle XIV – Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 18 juliol 1396)
Gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital. Comanador de la batllia d’Amposta (1333), de la de Villel (1335), de Montsó (1337), d’Horta (1349), procurador dels frares de la castellania d’Amposta davant el mestre de Rodes (vers el 1351), comanador de Tortosa i de Granyena (1359-66), fins que el 1366 canvià la comanda de Tortosa per la de Barberà.
El 1376, per voluntat del papa Gregori XI, regí, a més la comanda d’Ulldecona. El 1372 fou elegit regent del gran priorat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la mort.
En la guerra entre Pere III de Catalunya i Jaume IV de Mallorca, fou procurador del primer al Rosselló; president de la generalitat (1376-77); el 1376 fou ambaixador del rei Pere davant Gregori XI, i acompanyà aquest en el retorn del papa a Roma.
Obtingué de Pere III l’encàrrec de supervisar la construcció de les muralles de Montblanc i de Poblet.
(Catalunya, segle XI)
Bisbe d’Urgell (1041-75). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.
El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d’Urgell (1041); malgrat això, el 1050 s’oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte Ramon I de Cerdanya, sobre Urgell i, més tard, secundà els processos d’excomunió contra el primer.
(Balsareny, Bages, vers 1010 – Ripoll, Ripollès, 11 agost 1076)
Bisbe de Vic (1046-74). Fill de Guifre de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora.
Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca. Quan morí el bisbe Oliba (1046), el succeí en el bisbat.
A més de les seves funcions religioses, tingué una certa importància en qüestions polítiques: heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny, fou un gran amic de la casa comtal i conseller i almoiner d’Ermesenda de Balsareny i formà part del tribunal que va jutjar Mir Geribert el 1052.
Anà a Roma, proclamà una pau i treva i va consagrar el monestir de Sant Pere de Casserres i altres esglésies del seu bisbat.
Per pressions de consciència, l’any 1074 féu testament i renuncià al bisbat i es retirà al monestir de Ripoll.
(Catalunya, segle XI – Síria ?, segle XII)
Bisbe electe de Vic (1100-01). Era canonge de Barcelona.
Fou elegit bisbe de Vic per una part del capítol, en morir l’arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà.
Anà a Roma per fer confirmar la seva elecció, però fou refusat i se n’anà a les croades; el 1112 vivia encara, a Antioquia (Síria).
(Catalunya, segle XII)
Prelat. Era bisbe de Girona.
El 1162 fou un dels signants de la convalidació del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, mort poc abans.
El 1174, assistí, a Saragossa, a la boda d’Alfons I el Cast amb Sança de Castella.
(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Barcelona, 14 abril 1926)
Prelat. Llicenciat en dret, fou vicari general i jutge metropolità de Tarragona, on excel·lí per la seva competència. Era catedràtic al seminari de Tarragona.
El 1909 fou nomenat bisbe de Lleó, el 1913 de Còrdova i el 1920 de Barcelona.
En aquesta diòcesi era successor d’Enric Reig i fou succeït, a la seva mort, per Josep Miralles.
(Catalunya ?, segle X – Barcelona ?, segle X)
Bisbe de Barcelona (937-959). Apareix documentat des del 937, però potser governava ja abans.
L’any 945 féu la consagració del monestir de Sant Pere de les Puel·les, que encara subsisteix avui com a temple parroquial, després de moltes vicissituds.
Sembla que el seu successor fou Pere.
Dades dels Països Catalans 