(Santa Margarida de Vallors, Selva, 22 desembre 1877 – Lleida, 5 agost 1936)
Prelat. Nascut a la masia de Can Huix.
El 1927 fou nomenat bisbe titular de Selímbria i administrador apostòlic de la diòcesi d’Eivissa. El 1935 passà a ser bisbe de Lleida.
Hi morí víctima dels desordres de l’any següent, en ésser afusellat per un escamot incontrolat en començar la guerra civil.
(Catalunya, segle IV)
Arquebisbe de Tarragona. Preocupat per la disciplina eclesiàstica, el 384 escriví un memorial al papa Damas. Havent mort aquest, el seu successor, Cirici, fou qui li contestà amb la primera decretal pontifícia conservada.
L’autoritat que atorgà a Himeri ha estat l’origen del primat dels arquebisbes de Tarragona.
(Munébrega, Aragó, vers 1350 – Vic, Osona, 1410)
Eclesiàstic. Fou vicari general a Vic, al llarg de deu anys, des del 1377.
L’any 1387 fou elegit bisbe de Sogorb. Amic de Vicent Ferrer i del papa Luna, Benet XIII.
L’any 1400 fou traslladat a la seu de Vic (fins a la seva mort), des d’on, per pacificar la ciutat, dividida entre bàndols irreconciliables, cridà Vicent Ferrer.
(Cienpozuelos, Madrid, 1714 – Vic, Osona, 1782)
Bisbe de Vic (1777-82). Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde.
El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic; també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual féu fer unes pintures, ara desaparegudes.
(Gurb de la Plana, Osona, 1210 ? – Barcelona, 23 setembre 1284)
Bisbe de Barcelona (1252-84). Home actiu i d’una gran cultura, fou ambaixador i conseller de Jaume I el Conqueridor. L’acompanyà en els preparatius i en la conquesta de Múrcia (1265-66) i el dissuadí de la projectada croada a Terra Santa (1269).
Sostingué una controvèrsia teològica a Barcelona amb el rabí Bonastruc de Porta, a conseqüència de la qual es produïren nombroses conversions entre els jueus.
Féu construir la capella de Santa Llúcia i segurament inicià la del palau episcopal. Publicà un bon nombre de Constitucions.
(la Coromina, Cardona, Bages, 19 desembre 1927 – Vic, Osona, 28 juny 2009)
Eclesiàstic. Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968.
Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic.
Expert en doctrina social de l’església, fou catedràtic, degà i sotsdirector de l’Institut Social Lleó XIII de Madrid. Doctor en teologia per la universitat pontifícia de Comillas i en ciències socials per la universitat pontifícia de Salamanca.
Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum novarum a la Tarraconense (1991) i Santa Maria de les feines senzilles (1998). Col·laborà en les obres Cursos de doctrina social catòlica (1967) i Manual de doctrina social de la Iglesia (1993).
(Bolonya, França, 1313 – Lleida, 25 novembre 1373)
(dit d’Alvèrnia) Cardenal i arquebisbe de Lió (1340).
El 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella.
Més tard el papa l’envià de nou com a legat (1371) per evitar una guerra entre Pere III el Cerimoniós i Gènova.
(Septimània, França, segle IX – Catalunya, vers 936)
(o Guigó) Bisbe de Girona (907-vers 936).
Fou nomenat per manament del rei franc Carles el Ximple, i fou un element actiu en el manteniment de l’autoritat reial franca a Catalunya.
El 922 rebé un privilegi carolingi de confirmació de béns i noves donacions.
L’última notícia d’ell data del juny de 936.
(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 16 desembre 1939 – )
Eclesiàstic i teòleg. Sacerdot (1963), exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l’Institut de Teologia, des d’on portà a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics.
Doctor en teologia (1985), el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona.
Col·laborà habitualment a diverses publicacions religioses. Entre les seves nombroses obres teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules (1981), Des de la fe (1983), Evangelització (1985), Paraula del Senyor (1989), Sereu el meu poble (1991).
(Barcelona, 16 desembre 1875 – 30 gener 1940)
Eclesiàstic. Germà d’Ernest. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi.
L’any 1915 fou promogut bisbe d’Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia.
De nou a Espanya, s’establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi.
Dades dels Països Catalans 