Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Colomer -varis bio-

Antoni Colomer  (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902)  Bisbe missioner dominicà. Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial. El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor. Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica (1892). És autor, també, de diverses pastorals i de Carta… de la toma de Dan-Song por los franceses (1884).

Gaspar Colomer  (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900)  Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.

Jaume Colomer  (Grècia, segle XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.

Joan Pau Colomer  (Catalunya, segle XVII)  Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.

Llucià Colomer  (Perpinyà, segle XVII – Illes Balears, 1640)  Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l’estudi De Grammatica, en quatre volums.

Coll -varis bio-

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.

Català i de Montsonís, Gaspar

(Benassal, Alt Maestrat, 1612 – País Valencià, 1652)

Frare dominicà. Felip IV el nomenà bisbe de Lleida, però morí abans de ser consagrat.

Deixa diversos escrits, entre ells uns Sermons de tèmpora en dos volums, i una Explicació sobre l’oració del Parenostre, la qual seria objecte d’una edició pòstuma.

Català -varis bio-

Antoni Català  (Barcelona, segle XVI)  Mestre argenter. Treballà a Barcelona.

Domènec Català  (Catalunya, segle XIV)  Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics.

Joan Català  (Illes Balears, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l’any següent la vida de l’infant mallorquí.

Joan Català  (Catalunya, segle XV)  Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d’Albània, de Ramon d’Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país.

Vicent Català  (Alacant ?, 1913 – segle XX)  Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d’artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme.

Casafages, Gabriel

(Barcelona, segle XV)

(o Casalfages)  Teòleg dominicà. L’any 1463 anà a Roma per defensar la condemna de l’inquisidor de Catalunya, Nicolau Rossell, contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist.

És autor d’algunes obres religioses en llatí, quatre de les quals esmenta Torres Amat en les seves Memorias.

Caralps, Manuel

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Vic, Osona, després 1747)

Frare dominicà. El 1704 fou prior del convent de Vic, on vivia encara el 1747.

Publicà diverses obres de caràcter religiós i algunes disposicions relatives a l’orde.

Bernat, Ermengol

(Barcelona, 1330 – 1387)

Teòleg dominicà. Fou lector de teologia a Calataiud (1352), a Xàtiva (1353) i a París (1355), on rebé el grau de mestre (1358).

Fou inquisidor d’Aragó (1360) i provincial de Catalunya (1369).

Deixà escrits Quatuor libros super Sententias.

Bellvís -varis bio-

Arnau Bellvís  (Catalunya, segle XVI)  Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.

Bartomeu de Bellvís  (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV)  Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.

Jaume de Bellvís  (Catalunya, segle XIII)  Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.

Pere de Bellvís  (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.

Artimbau, Tomàs

(Catalunya, segle XVIII – Vic, Osona, segle XVIII)

Escriptor. Professà a l’orde dominicà.

L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria… (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845).

Armengol, Bernat

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)

Teòleg i inquisidor. Dominicà del convent de Barcelona. Mestre en teologia a la universitat de París (1358).

Inquisidor a Barcelona, ocupà també diversos càrrecs dins l’orde en els quals hagué d’afrontar la situació creada pel Cisma d’Occident.

És autor d’un comentari al Llibre de les Sentències.