Veure> Pere Sans i Jordà (frare dominicà i sant català, 1680-1747).
Andreu, Josep Pere *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: dominics/ques
Albalat, Andreu d’ -dominic, s. XIV-
(País Valencià ?, segle XIII – segle XIV)
Frare dominicà. Es desconegut el seu probable parentiu amb un prelat homònim, que potser fou oncle seu.
Era confessor de la reina Blanca d’Anjou, primera muller de Jaume II el Just. Inclinà Blanca a seguir les doctrines espiritualistes concebudes pel famós metge i moralista Arnau de Vilanova.
Aquestes doctrines arribaren a exercir gran influència a la Cort, per bé que, absent Vilanova i morta Blanca, el rei se n’apartaria poc abans de que fossin declarades herètiques.
Ylla, Joan
(Molló, Ripollès, 23 gener 1877 – Manila, Filipines, 19 maig 1956)
Religiós dominicà i canonista. Professà al convent d’Ocaña (1893) i completà els estudis a Àvila, on fou ordenat de sacerdot el 1901. Se n’anà tot seguit a les Filipines, on es graduà en dret canònic i civil a la universitat de Santo Tomás de Manila.
Fou vice-rector i rector del col·legi de San Juan de Letrán de Manila, vice-rector de la universitat de Santo Tomás i finalment rector del seminari interdiocesà de Manila (1933-56). Exercí també el càrrec de vicari general de la província i altres càrrecs dins el seu orde.
És autor de moltes obres i articles sobre dret canònic, parroquial i qüestions religioses. Publicà articles a “Ciencia Tomista”, a “Angelicum”, a “Unitas” i sobretot al “Boletín Eclesiástico de Filipinas”. Escrivia de preferència en castellà i anglès.
Ximenes, Domènec
(Girona, vers 1565 – 1631)
Escriptor. Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina.
Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620. El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona.
És autor de treballs teològics i d’una vida d’Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1630).
Vives i Pexon, Pius
(Catalunya, segle XVII)
Frare dominicà. Fou provincial del seu orde.
El 1641 escriví un Discurs apologètic per la immunitat i llibertat eclesiàstica. que no pogué ser impresa fins al 1652, al final de la guerra.
Partidari de Felip IV, hagué de fugir de Catalunya durant la guerra de Separació.
Vinyes, Domènec
(Sant Quirze de Besora, Osona, 1737 – Barcelona, 1818)
Frare dominicà.
El 1809 publicà, a Cervera, l’opuscle titulat La voz de Dios que expone a los españoles para la guerra contra los franceses.
Li és atribuït un opuscle anònim aparegut a Vic, que excitava també a la lluita contra els napoleònics.
Verdú i de Sanç, Blai
(Catí, Baix Maestrat, 22 octubre 1565 – València, 22 març 1620)
Escriptor. Dominicà, catedràtic de la Universitat de València i de la de Tarragona; fou rector del col·legi de l’orde de Tortosa i lector de la seu de Tortosa.
Publicà diversos tractats filosòfics amb finalitat didàctica, com De rebus universalibus disputatio (1593), Opuscula philosophica (1598), Commentaria… super disputationem de Trinitate… Divi Thome (1602), Acromatica super universam Aristotelis logicam (1614) i Commentaria in logicam Aristotelis (1614), algunes obres pietoses, un Libro de las aguas potables y milagrosas de la fuente de Nuestra Señora de Avellá (1607) i Engaños y desengaños del tiempo con un discurso de la expulsión de los moriscos de España (1612).
Vallgornera, Tomàs de
(Girona o Olot ?, segle XVII – Saragossa, Aragó, 1675)
Frare dominicà. Sobresortí com a teòleg. El 1634 fou titulat mestre en teologia. Ensenyà la disciplina a la Universitat de Girona durant molts anys. Després seria lector de la Universitat de Perpinyà.
Exercí càrrecs dins l’orde, entre ells el de vicari general al Principat (1642) i el de provincial de Barcelona.
Publicà el tractat Mystica Theologia Divi Thomae, aparegut el 1662 i reeditat el 1665. N’hi ha dues reedicions modernes dirigides pel dominicà francès P. Berthier.
Tresserra, Domènec
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1810 – Manila, Filipines, 1877)
Missioner dominicà.
Ensenyà teologia a la universitat de Santo Tomás de Manila (1841) i en fou rector i canceller (1855-74). Intervingué en la campanya contra la laicització de l’ensenyament (1868).
Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila (1861) i traduí del català La iglesia de Cristo (1870), de Jaume Pontí.
Travesser, Bernat
(Llenguadoc ?, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1260)
Eclesiàstic dominicà a Tolosa, al Llenguadoc. Col·laborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme. Fou mort violentament pels càtars.
Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262.
Dades dels Països Catalans 