Arxiu d'etiquetes: documents

Estatut d’Autonomia de Catalunya (1918)

6 Respostes

(Catalunya, 25 gener 1918)

Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S’hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat.

Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans.

La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de Marcel·lí Domingo, la redacció de l’Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries.

Preveia el govern autònom de Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l’estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies,

Malgrat que no arribà al congrés a causa de l’oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de Núria, sobre el qual influí.

Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació

4 Respostes

(Barcelona, desembre 1982 – )

Escola. Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries.

Ha viscut diverses etapes, fins que el 1982 va rebre el nom actual, en record del qui en va ésser impulsor.

A partir del 1997 fou adscrita a la Universitat de Barcelona, des del 1999 és la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i des del 2019 passà a denominar-se Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Enllaç web: Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals

Diplomatari de l’Orient Català

1 Resposta

(Catalunya, 1914 – 1946)

Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.

Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català.

Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans. Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare.

És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia.

Cortes de los antiguos reinos de Aragón, de Valencia y Principado de Cataluña

Deixa un comentari

(Madrid, 1896 – 1922)

Edició de documents relatius a les corts dels tres regnes i a les generals de tots tres estats, acordada per l’Academia de la Historia.

Només n’han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà–Barcelona de 1473-79.

Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible.

llibre del Consolat de Mar

Consolat de Mar, llibre del

12 Respostes

(Barcelona, segle XIV – )

Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, d’autor anònim i privat, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d’un procés jurídic que s’havia obert amb els Usatges (1056-68).

Entre els textos inclosos, n’hi ha de caràcter substantiu i de caràcter processal, i entre els primers, excel·leixen els Costumes de la mar (segle XIII).

Redactada en català, esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi, essent traduït, ja en el segle XVI, a la majoria de llengües europees.

Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón

1 Resposta

(Catalunya, 1847 – 1910)

(CODOIN-ACA)  Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.

El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà.

És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte Jaume II d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II.

Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Dídac Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell.

Centre d’Història Contemporània de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1984 – )

(CHCC)  Institució. Creada amb l’objectiu de promoure la recollida de documentació escrita i fomentar la investigació històrica, especialment de Catalunya.

En fou nomenat director l’advocat i historiador Josep Benet i Morell, el qual fou rellevat en el càrrec per Albert Manent el 2000.

Té també com a objectius formar una biblioteca hemeroteca especialitzada, sobretot en història del catalanisme, i donar suport a la publicació d’obres referides a la història de Catalunya, que fins al desembre de 2000 han estat 212.

Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de les Cases, fins que al novembre de 1997 s’instal·là, compartint-hi edifici i serveis, al Museu d’Història de Catalunya.

Catalunya-ciutat

Deixa un comentari

(Catalunya, febrer 1926)

Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d’inspiració noucentista.

La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a “El Poble Català”, i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intel·lectuals no barcelonins, que inicià la “Revista de Catalunya”.

Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – )

(CCUC)  Base de dades multidisciplinària. Conté més d’un milió de notícies bibliogràfiques dels documents que integren les biblioteques de les entitats que composen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.

Es format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques catalanes.

La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres.

Cançoner Vega-Aguiló

8 Respostes

(Catalunya, 1420 – 1430)

Recull poètic, avui fraccionat en dos còdexs, ambdós existents a la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 7 i 8).

Conté unes 200 peces i en certa manera constitueix una antologia que s’estén des dels trobadors clàssics als poetes catalans del final del segle XIV i primers anys del regnat d’Alfons IV el Magnànim.

Hi foren copiades obres de Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Gabriel Ferrús, Joan Basset, Lluís Icard, Arnau Marc, Francesc de la Via i d’altres.