Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Expansió mediterrània de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)

Política d’eixamplament territorial i comercial a la conca mediterrània.

Catalunya va iniciar la seva expansió mediterrània amb la conquesta de Mallorca (1229), gairebé contemporània a la de València (1238), Sicília (1282) i Sardenya (1321), que feren de la Corona una indiscutida potència marítima, en competència amb les ciutat-república d’Itàlia.

L’expansió a l’est va arribar fins a Atenes (1310) amb la campanya dels almogàvers, a més de Tunis i Alexandria, on s’establiren consolats de mar.

Més endavant, Alfons IV el Magnànim va conquerir Nàpols (1442-43), moment en què la situació va començar a canviar amb la invasió turca de Constantinoble (1453), que, seguida pel descobriment del Nou Món (1492), va fer girar els interessos econòmics cap a l’Atlàntic.

Durfort, Guillem -ambaixador-

1 Resposta

(Barcelona, segle XIII)

Ambaixador. Conseller segon (1283 i 1285) i primer (1291) de Barcelona. Estigué amb Jaume I de Catalunya en la lluita contra la revolta nobiliària de l’any 1274.

Fou enviat a Londres, juntament amb Conrad Llança, per Alfons II de Catalunya per tal d’aconseguir l’ajut econòmic d’Eduard I d’Anglaterra per a la lluita catalana contra els angevins i el papa.

L’any 1290 fou ostatge del rei per tal de garantir l’entrada de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca als territoris del Principat. El 1291 va prendre part en la pau de Brignoles.

Participà també en un tractat amb Gènova, i preparà la pau d’Anagni (1295). L’any següent acompanyà el rei Jaume II el Just en la lluita contra els castellans a Múrcia.

Duran i Pujades, Jaume de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVIII – vers 1744)

Negociant i donzell. Fill de Josep de Duran i Móra.

Partidari de Felip V de Borbó, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia.

El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona que fou aprovat (1735) gràcies a la seva insistència. En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n’asseguressin la continuïtat.

El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell, operació que concebé com una empresa capitalista.

Diputació del Principat de Catalunya -1789-

Deixa un comentari

(Madrid, 1789)

Nom amb el qual la representació catalana es dirigí a les corts de Madrid per assistir al jurament de l’infant Ferran com a successor de Carles III de Borbó, actitud que indicava un rebuig de la situació creada pel decret de Nova Planta de 1716.

Diplomatari de l’Orient Català

1 Resposta

(Catalunya, 1914 – 1946)

Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.

Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català.

Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans. Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare.

És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia.

Despuig, Macià

Deixa un comentari

(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. Durant l’interregne fou, inicialment, partidari de Lluís d’Anjou.

Substituí, per pocs dies, (del 26 al 30 de desembre de 1411), Lluís de Requesens en la comissió dels Vint-i-quatre del Parlament català, i fou enviat com a ambaixador prop de Ferran I d’Antequera. Després de la proclamació d’aquest, prengué part en la campanya contra Jaume II d’Urgell.

Sota Alfons IV el Magnànim exercí diverses ambaixades, entre les quals la del concili de Constança (1417).

Desportes, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Diplomàtic. El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia.

A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals.

A Pèrsia, visità el khan dels tàtars, Gayhatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el marcat d’Alexandria als mercaders catalans.

Desllor, Guillem

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. El 1324 fou enviat per Jaume II el Just com a ambaixador a Tunis, amb la intenció de recuperar-hi les influències tributàries i de reconstituir a les seves ordres, llogada al nou rei Abu-Bekr, una milícia cristiana tan influent com la que hi havia hagut a Tunis en temps del destronat Ibn-al-Lihyani.

Desllor partí amb quatre galeres i, cregut que la intimidació prèvia seria el millor mitjà d’entrar en tractes amb Abu-Bekr, començà per atacar amb les seves naus el port de la capital tunisenca.

Aquesta violència frustrà la missió que li havia estat encomanada, sobretot perquè el poderós Bernat de Boixadors desautoritzà iradament una acció empresa sense consultar-lo, per naus que depenien d’ell.

Desllor, Artau

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Féu diversos serveis per a Pere II el Gran.

El 1308, sota el regnat de Jaume II el Just, fou nomenat amb Pere Deslledó ambaixador català al Marroc, per bé que finalment no hi anà cap dels dos. S’ocupà sovint d’atendre, per aquest temps, els fills del monarca.

El 1314 assistí a Lleida al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença, i signà a l’acta de concessió del comtat d’Urgell a favor dels contraents.

Desforn, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Fou delegat de Jaume II el Just a la cort de Xipre, per tal d’informar el monarca sobre el país i les persones reials, de cara al projecte de casar amb el monarca català una de les germanes d’Enric II.

Les llargues negociacions culminarien, temps després, amb la unió de Jaume amb Maria de Lausignan, la germana gran d’Enric. Més tard, tornà en ambaixada a Xipre per reclamar, en nom de Jaume II, la part encara no cobrada del dot de Maria.