Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Lopes de Ayerbe, Sanço

(Galeriana, Aragó, segle XIV – Tarragona, 22 agost 1357)

(o López de Ayerbe)  Eclesiàstic. Besnét de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.

Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne. Pere III el Cerimoniós l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó.

Arquebisbe de Tarragona (1346-57), celebrà quatre concilis provincials (1349-51, 1354 i 1357), dels quals restà una relació global escrita.

Hi donà normes sobre la dotació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de les calendes.

Llupià, Gaspar de

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 1518)

Noble. Estigué al servei del duc de Borgonya per lluitar contra França.

El 1477 el duc el trameté com a ambaixador a Joan II de Catalunya, tractant que aquest l’ajudés contra França a la defensa de Borgonya i de Flandes.

Es casà amb Constança de Gualbes i foren pares de:

Margarida de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1568)  Muller de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera, foren fills seus: Tomàs, Lluïsa, Pere (I) i Carles (I) de Llupià i de Llupià.

Joan (I) de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI)  Senyor de Llupià i de Vilarmilà. Lluís XI de França li confiscà els béns. Fou el pare de:

  • Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Escriptor. És autor d’un Nobiliari (1480).
  • Francesc de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Fou l’iniciador de la línia dels barons de Corbera. Fou avi de Lluís de Llupià.

Llull i Dusai, Joan

(Barcelona, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, 1476/80)

Dit el Cavaller. Fill de Joan Llull i de Gualbes.

Fou armer del rei (1438), el qual li concedí el privilegi de cavaller (1452/54) i el féu governador de Sorrento i Capri i cònsol de catalans a Gènova (1446).

Es casà (1432) amb Elisabet de Gualbes i Pastor.

Llobera i Garró, Joan de

(Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 2 setembre 1454)

Mercader. Germà de Bartomeu i fill de Joan de Llobera, del qual fou declarat hereu universal dels seus béns.

Adquirí el castell de Vallferosa, i donà suport a diverses operacions financeres i comercials de la Generalitat. Fou membre del govern municipal com a representant de la Biga, i també cònsol dels catalans a Nàpols.

Fou arrendatari del dret de marques entre la corona de Catalunya-Aragó i França, així com dels drets de la bolla de plom i de cera per part de la Generalitat de Catalunya al comtat de Prades.

Llaveria i Hertzberg, Josep

(Barcelona, 1850 – Tànger, Marroc, 1908)

(o Llaberia)  Diplomàtic. Es distingí com a mitjancer eficaç al conflicte russo-egipci i a la guerra xino-japonesa. Intervingué també amb paper sobresortint a la conferència d’Algesires.

A la seva mort era ambaixador al Marroc.

Letamendi, Agustí de

(Barcelona, 28 agost 1793 – Madrid, 21 abril 1854)

Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició.

Fundà els periòdics liberals “El Constitucional” i “Minerva Española”.

Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà.

Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford.

Lesseps, Ferdinand Marie

(Versalles, França, 1805 – castell de La Chênaie, França, 1894)

Diplomàtic i enginyer. Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.

Lacy i White, Francesc Antoni de

2 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1731 – 31 desembre 1792)

Militar i comte de Lacy. D’ascendència irlandesa, educat a Barcelona.

Li foren encomanades missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia.

Fou president de la Reial Audiència de Barcelona (1789) i capità general del Principat, càrrec que exercí fins a la mort.

Julià, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà. L’1 de novembre de 1463, amb Francesc Ramis, sortí de Barcelona com a ambaixador extraordinari, amb dues galeres de la ciutat.

La seva missió fou oferir la corona al conestable Pere de Portugal, que l’acceptaria i continuaria la guerra contra Joan II.

Julià, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Constantinoble, Turquia, 29 maig 1453)

Cònsol a Constantinoble. Presumpte personatge fictici que exercia el càrrec el 1453, quan la capital bizantina fou atacada per les forces turques de Mahomed II.

Assumí el comandament dels catalans que participaren a la defensa. Eren diversos mercaders, resident fixos o accidentals, i els mariners d’una nau que es trobava al port en produir-se l’atac.

Fou confiada als catalans la defensa del palau de Bucoleont.

Després de la caiguda de la ciutat, el 29 de maig, Pere Julià i diversos compatriotes foren escapçats.