Maria I de Montpeller

(Montpeller, França, vers 1182 – Roma, Itàlia, 21 abril 1213)

Reina de Catalunya-Aragó (1204-13). Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’Eudòxia Comnenos.

De molt jove la casaren amb Barral, vescomte de Marsella, que morí al cap de poc temps. El 1197 va contraure segones noces amb Bernat de Comenge, del qual tingué dues filles.

Repudiada sota el pretext de parentiu, el 1204 s’hi casà Pere I el Catòlic per tal d’afermar la seva influència al migdia gàl·lic; el matrimoni vinculà la senyoria de Montpeller a la corona catalano-aragonesa.

El rei Pere se’n separà dos anys després de les noces, i intentà d’aconseguir el divorci per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del regne de Jerusalem, però el sant pare no accedí a les demandes de divorci.

En un breu període de reconciliació del matrimoni fou engendrat l’infant Jaume (1208), el futur Jaume I, que a tres anys fou arrabassat de les mans de la seva mare per lliurar-lo com a ostatge a Simó de Montfort (1211).

La reina Maria marxà a Roma.