(Sogorb, Alt Palància, 1499 – 30 agost 1564)
Duquessa de Cardona (1543-64). Filla de Ferran I de Cardona i Enríquez, de qui heretà el ducat.
Muller d’Alfons d’Aragó i de Portugal, comte d’Empúries i duc de Sogorb, reunint així les dues grans cases nobiliàries, els hereus de les quals s’anomenaren d’Aragó i Folc de Cardona o Folc de Cardona i d’Aragó.
Violant de Cardona (Catalunya, segle XV – 1490) Dama. És esmentada com a filla del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II de Cardona i de Joana de Prades. A la seva mort deixava hereu el seu nebot Joan Ramon Folc IV, comte de Cardona i conestable d’Aragó.
Violant de Cardona (Catalunya, segle XV – Rosselló ?, segle XV) Filla de Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Es casà amb el poderós noble rossellonès Felip Albert que, potser per aquesta vinculació amb els Cardona, es convertiria en un dels grans valedors de Joan II el Sense Fe a la guerra d’aquest rei contra la Generalitat.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XII – segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Guillem II d’Anglesola, que morí devers el 1235. El seu fill gran fou un altre Guillem d’Anglesola. També tingué una filla anomenada Gueraua. És possible que tingués igualment per fill Berenguer Arnau.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XIII) Filla del vescomte Ramon Folc IV de Cardona i d’Agnès de Torroja. Es casà amb Guerau Alemany de Cervelló.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XIII – 1300) Filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la segona muller d’aquest, Sibil·la d’Empúries. Es casà amb Àlvar d’Àger, germà d’Ermengol X d’Urgell. No li donà fills.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XIV) Filla de Bernat Amat de Cardona i d’Empúries, senyor de Torà, i de Constança de Pinós. Es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, que en 1343 heretà el comtat del seu germà Arnau Roger II. Quedà vídua en 1350 i el comtat de Pallars passà al fill del matrimoni, Hug Roger I de Pallars.
Sibil·la de Cardona (Catalunya, segle XIV) Filla de Ramon Folc VI de Cardona i de la seva amant Flor de Pontiac. Es casà amb Guerau de Cervelló.
Maria de Cardona (Catalunya, segle XIV) Dama. Era una de les filles del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. Es casà amb Alfons Roger de Lloria, fill de Jaume II de Xèrica i de Beatriu de Lloria, el qual havia adoptat el cognom matern per raons d’heretatge. Maria fou cunyada, doncs, del cèlebre i coratjós Pere de Xèrica. No tingué fills.
Maria de Cardona (Itàlia ?, segle XV – Sicília ?, Itàlia, segle XV) Filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia, comte d’Avellino, i de Joana de Vilamarí. Es casà amb el seu parent llunyà Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Golisano, de la branca siciliana dels Cardona.
Maria de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec, comte d’Oliva.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Centelles.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Era filla de Joan Ramon de Cardona i néta, per part de mare, del cavaller i historiador Pere Tomic. Es casà, abans del 1481, amb Galceran d’Òdena, cavaller que vivia encara el 1499.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Neboda de l’anterior, filla de Joan Ramon Folc II, i de Joana de Prades. El 1428 es casà amb el comte Arnau Roger IV de Pallars. Fills seus foren el famós Hug Roger III de Pallars i Elionor, que seria comtessa d’Abranches.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era filla natural del duc Ferran de Cardona. No ha de ser confosa amb la Joana I de Cardona que era filla legítima i hereva del mateix duc.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XVI) Filla d’Hug de Cardona, membre desposseït de la branca dels Cardona de Bellpuig, i d’una filla del comte de Pallars. Es casà amb Pere Joan d’Erill, descendent del Joan Roger d’Erill assassinat, en 1463. Essent Joana filla única, s’extingiria amb ella aquesta línia del cognom Cardona.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Dama. Era filla de Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Córdoba. Es casà amb el seu parent llunyà Anton de Cardona, duc de Sessa, pertanyent a la branca cardonina de Bellpuig.
Isabel de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Filla legítima o natural del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II. Era monja del monestir de Vallbona. Apareix documentada el 1468.
Isabel de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agustín.
Isabel de Cardona (Catalunya, segle XV – segle XVI) Dama. Filla d’Anton de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Castellana de Requesens. Es casà amb Bernat II de Vilamarí, el segon dels almiralls d’aquest nom. Restà vídua el 1516.
Acard de Cardona (Catalunya, segle XV) Fill segon de Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d’Elfa de Perellós i de Mur. A la mort del seu pare (1463), desposseïda la seva branca familiar pel rei Joan II de Catalunya, el conestable de Portugal, elegit rei pels catalans, el nomenà patge seu, en unió del seu germà gran Hug. Degué morir molt jove.
Adelaida de Cardona (Catalunya, segle XI – 1078) Dama. Era filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia, i germana dels successius vescomtes Bremond I, Eribau i Folc I de Cardona. Es casà dues vegades, amb personatges prou coneguts anomenats Guerau i Guillem, ambdós propietaris de possessions d’importància. Deixà filles del primer matrimoni i fills mascles del segon. Testà el 1078.
Agnès de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Joan de Montcada, comte d’Aitona.
Alfons de Cardona (Catalunya, segle XV – segle XVI) Noble. Era un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i d’Urgell i d’Aldonça Enríquez. Es casà amb Aldonça Ferrer. Apareix documentada la seva participació en un torneig, lluitant sis contra sis, celebrat a Barcelona el 12 de juny de 1514.
Amaltrud de Cardona (Catalunya, segle XI – 1090) Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. Es casà amb Bofill, del qual fou vídua molts anys. Morí a edat avançada, vivint amb el seu fill Arnau, senyor de la Clua.
Anna de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Filla d’Antoni de Cardona i Enríquez, virrei de Sardenya. Es casà amb Blasco d’Alagó i d’Arbòrea, segon comte de Villasol. El seu germà Joan de Cardona i de Requesens, marí famós, traspassà sense fills i la deixà hereva de la baronia de Sant Boi (de Llobregat.
Blanca de Cardona (Catalunya, segle XIV – 1322) Dama. No n’és conegut altre esment que la referència de la seva mort.
Catalana de Cardona (Catalunya, segle XII – segle XIII) Dama. És esmentada com una de les filles del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.
Caterina de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc III de Cardona i de la seva primera muller, Joana d’Urgell. Morí soltera.
Dolça de Cardona (Catalunya, segle XII) Dama. És esmentada al testament, datat el 1156, del seu germà Ramon de Cardona.
Elfa de Cardona (Catalunya, segle XIV) Filla del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el comte Joan II d’Empúries. El seu marit no fou mai reconegut com a comte pel rei Martí I l’Humà, a causa de la rebel·lió del seu antecessor contra la Corona. El matrimoni no tingué fills.
Elicsèn de Cardona (Catalunya, segle XIV – Coimbra ?, Portugal, segle XIV) Dama. Era la filla petita de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu, filla natural del rei Pere II el Gran. Entrà en religió. Fou abadessa de Coïmbra.
Elisabet de Cardona (Catalunya, segle XVII) Dama. Era casada amb Ramon de Sentmenat. Heretà del germà Maurici de Cardona la baronia de Sant Mori.
Elisenda de Cardona (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba, i germana, per tant, del també vescomte Ramon Folc IV de Cardona. Havia estat promesa, el 1203, amb el vescomte Arnau I de Castellbó.
Ermengarda de Cardona (Catalunya, segle XI – segle XII) Dama. Filla d’un Bremond i germana d’Arnau, Guillem i Bernat. Aquest darrer li feia una deixa en testament datat del 1102.
Folc de Cardona (Catalunya, segle XII) Cavaller del Temple. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a mestre del seu orde.
Frederic de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV) Fill de Ramon de Cardona i d’Empúries. Adquirí la baronia de Mazzarone. Fou l’avi del següent.
Frederic de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XIV) Nét de l’anterior i germà de Jaume de Cardona. Es rebel·là contra el rei Martí I l’Humà i perdé la baronia de Mazzarone.
Gabriel Cardona (Catalunya, segle XV) Militar. Probablement no pertanyia a la família noble dels Cardona. Era cavaller. Participà a favor de la Generalitat a la guerra contra Joan II. Era capità de la guarnició de Vilafranca. Quan els joanistes entraren a la vila, fou escapçat.
Galceran de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1612) Noble. Fill segon de Jaume de Cardona, baró de Sant Mori, i de Rafaela Sunyer. El 1607 morí solter el seu nebot Joan de Cardona, baró de Sant Mori. L’heretà. Galceran morí sense successió directa. La baronia anà al seu cosí llunyà Miquel de Cardona.
Gilberga de Cardona (Catalunya, segle XI) Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. No n’hi ha altre esment que el que en fa el genealogista Llobet.
Guerau de Cardona (Catalunya, segle XII) Personatge. Figurà entre els signants de la solemne presa de possessió del vescomte Guillem I de Cardona.
Guillem Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Personatge. És documentat el 1447 com a donzell i senyor del castell de Solerbernat, a la zona de Torà, havent adquirit tres cuirasses de les quals es considera deutor. No és coneguda la seva posició genealògica.
Guillema de Cardona (Catalunya, segle XII – segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Hug (V) de Mataplana, el qual morí el 1229. En tingué un fill anomenat també Hug (VI), hereu de la baronia de Mataplana.
Guisla de Cardona (Catalunya, segle XI) Dama. El genealogista Llobet la cita com la menor de les filles del comte Ramon de Cardona i d’Engúncia.
Hipòlita de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agostín.
Isobard de Cardona (Catalunya, segle XI – la Molsosa, Solsonès, 1021) Magnat. Era un dels fills del vescomte Ramon de Cardona, i d’Engúncia.
Jeroni de Cardona (Catalunya, segle XVI) Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.
Jerònia de Cardona (Catalunya, segle XIII) Abadessa de Vallbona. Exercí dues vegades l’abadiat, als períodes 1267-70 i 1273-82.
Joan Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV – abans 1481) Personatge. Tingué una filla anomenada Joana, haguda d’una Tomic que era filla de l’historiador Pere Tomic.
Josep de Cardona (València, segle XVII – 1702) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu i rector de la universitat de València. Publicà sermons i d’altres escrits.
Llàtzer Cardona (Catalunya, segle XVI) Escriptor. Publicà en llatí una obra sobre la Concepció de Maria, impresa a Venècia el 1584.
Macià Cardona (Valls, Alt Camp, 1698 – El Escorial, Madrid, 1755) Compositor. Estudià música al monestir de Montserrat. En 1721 professà com a frare jerònim a El Escorial, on fou mestre de capella. És autor de música religiosa.
Magdalena de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Dama. Era filla d’Hug de Cardona-Anglesola (I de la branca de Bellpuig) i de Francesca de Pinós. Es casà amb el noble ribagorçà Felip Galceran de Castre-Pinós, senyor de Castro, Peralta i Tramacet, que era en realitat un Pinós, ja que el cognom de Castre era el de l’avia materna, adoptat per raons d’heretatge.
Margarida de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XV) Néta de Jaume de Cardona. Darrera representant de la línia siciliana dels barons de Mazzarone.
Marquesa de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Filla del vescomte Hug Folc II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el noble Galceran de Santapau.
Marsats de Cardona (Catalunya, segle XII) Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Claramunt i d’Almodis. És una figura gairebé desconeguda.
Mateu de Cardona (Cardona, Bages, segle XVI – Manresa, Bages, 1620) Frare carmelità. Visqué al convent manresà de l’orde. Tingué gran fama per les seves virtuts.
Maurici de Cardona (Catalunya, segle XVII – 1672/74) Fill de Jaume de Cardona i de Jacinta de Guimerà. Heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. Morí sense successió directa. Fou heretat per la germana Elisabet, muller de Ramon de Sentmenat.
Ramon Folc de Cardona (Catalunya, segle XV – 1519) Frare mercenari. Era fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. Fou elegit bisbe de Conca el 1504, però renuncià a aquesta dignitat. Excel·lí per les seves virtuts.
Romeu de Cardona (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Personatge. Jaume II de Catalunya li encomanava, a ell i als descendents, la castellania del castell-palau de Terrassa el 1313. Així i tot sembla que més tard la tingué Berenguer de Cardona pel vescomte Ramon Folc VI. El rei li encomanà novament la castellania el 1337.
Timbor de Cardona (Catalunya, segle XV) Religiosa. Només és coneguda pel cenotafi que li féu esculpir l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, el qual s’anomenava nebot de la difunta a la dedicatòria. Podia ser filla dels comtes Joan Ramon Folc I o Joan Ramon Folc II.
Elionor de Cardona (Catalunya, segle XIV) Dama. Germana d’Elicsèn. Filla de Ramon de Cardona i de Beatriu d’Aragó. Es casà amb el noble Hug de Cervelló.
Elionor de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Dama. És esmentada entre les filles menors del primer comte de Cardona Hug II de Cardona.
Elionor de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Sembla que era filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de la segona muller d’aquest, Beatriu de Pallars. En 1451 embarcà cap a Sardenya per casar-se amb Antonio Cubello, marquès d’Oristany. No en tingué fills, Restà vídua en 1455. Els poetes Lleonard de Sorts, Francí Guerau i Joan Berenguer de Masdovelles li dedicaren composicions.
Constança de Cardona (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Dama. Era filla de Bernat Amat de Cardona i d’Empúries, senyor de Torà, i de Constança de Pinós. Es casà amb el noble Gilabert de Cruïlles.
Constança de Cardona (Catalunya, segle XIV – 1325) Dama. Una de les filles legitimades del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l’amistançada Flor de Pontiac.
Brunissenda de Cardona (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla del vescomte Ramon Folc IV de Cardona i d’Agnès de Torroja. Es casà amb el comte Roger IV de Foix, primer dels membres d’aquell casal que també fou vescomte de Castellbó. Fills d’aquest enllaç foren Roger Bernat III, futur comte de Foix i vescomte de Castellbó, Esclaramunda, futura muller del rei Jaume II de Mallorca, i les altres tres filles, Agnès, Sibil·la i Felipa, que es maridarien respectivament amb el comte de Bigorra, el vescomte de Narbona i Arnau d’Espanya, fill del comte de Comenge.
Brunissenda de Cardona (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Dama. Neboda de l’anterior, filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva primera muller, Esclaramunda de Foix. Germanastre seu fou el famosíssim Ramon Folc VI de Cardona. Es casà amb el noble Guerau de Cervelló.
Brunissenda de Cardona (Catalunya, segle XIV) Dama. Neboda de l’anterior (filla de Ramon Folc IV). Era filla del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant francesa d’aquest, Flor de Pontiac, que durant molts anys visqué a tot honor a la cort vescomtal. Es casà amb el noble Guillem de Fluvià.
Dades dels Països Catalans 