Arxiu d'etiquetes: dames

Rocabertí -varis/es bio-

3 Respostes

Dalmau de Rocabertí  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Es distingí entre els qui defensaren el Rosselló dels atacs francesos de 1597-98.

Elieta de Rocabertí  (Catalunya, segle XIV – Narbona, França, segle XV)  Dama. Era una de les filles del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí i d’Esclarmunda de Fenollet. Es casà amb el vescomte Eimeric de Narbona.

Francesc de Rocabertí  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543.

Hug Jofre I de Rocabertí  (Catalunya, segle XIII)  Possible vescomte de Rocabertí (1229-50), per bé que és poc probable.

Josep de Rocabertí  (Catalunya, segle XVII)  Noble. Fou comte de Peralada i batlle general del Principat. Ocupava aquest càrrec el 1678, quan hagué de fer front a l’atac naval francès contra Barcelona.

Ribelles -varis/es bio-

Deixa un comentari

Amorós de Ribelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Arnau de Ribelles  (Urgell, segle XII)  Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII d’Urgell. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc.

Berenguer Arnau de Ribelles  (Urgell, segle XIII)  Noble. Serví el comte Àlvar d’Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada.

Bernat Ramon de Ribelles  (Catalunya, segle XIII)  Conseller i magnat de Ponç I d’Urgell, amb el qual signà (1238-59) una carta de franquícia als habitants d’Agramunt.

Elvira de Ribelles  (País Valencià, segle XV)  Primera baronessa d’Alcàntera. Es casà, en segones noces, amb Joan de Montagut. Pertanyia a una línia del llinatge establerta al regne de València.

Margarida de Ribelles  (Catalunya, segle XV – després 1458)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d’Aitona.

Violant de Ribelles  (País Valencià, segle XV)  Primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent.

Requesens -varis/es bio-

2 Respostes

Bernat Requesens  (Catalunya, segle XV)  Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del monestir d’agustins d’Igualada.

Elionor de Requesens  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Muller de Ponç de Caramany. Néta d’Arnau de Requesens i d’Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents.

Galceran de Requesens  (Itàlia, segle XV)  Noble. De la branca italiana de la família. Fou corsari en aigües italianes, servint-hi la política d’Alfons IV el Magnànim. El 1439, amb Gilabert de Montsoriu, actuava amb sis galeres en aigües de Salern.

Jaume Joan de Requesens  (Catalunya, segle XVI)  Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l’església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L’obra fou enllestida dos anys després.

Joana de Requesens  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Muller de Pere de Cardona i Enríquez, un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. El seu marit fou governador del Principat durant molts anys. El mateix càrrec havia de tenir el seu fill dit també Pere de Cardona.

Maria de Requesens  (Catalunya, segle XVI)  Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió.

Relat, Isabel de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Muller de Jaspert de Guimerà. Filla de Berenguer de Relat, del qui heretà Castelldefels.

Bernat Metge li dedicà la traducció de la Història de Valter i Griselda.

El seu testament és de 1394.

Queralt -varis/es bio-

Deixa un comentari

Albert de Queralt  (Catalunya, segle XII – 1179)  Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).

Berenguera de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.

Bernat de Queralt  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.

Dolça de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.

Guerau de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.

Guillem de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.

Jordi de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.

Lluís de Queralt  (País Valencià, segle XV)  Noble. El 1473 actuava com a procurador de Joan Roís de Corella, a les bandositats que aquest sostenia, al País Valencià, amb el noble Lluís Cornell.

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.

Pere de Queralt  (Lleida, segle XV)  Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.

Puigverd -varis/es bio-

Deixa un comentari

Arnau de Puigverd  (Catalunya, segle XII)  Noble. Figura al seguici i consell d’Alfons I el Cast. El 1180 fou un dels signants de la carta de poblament de Mont-roig.

Berenguer de Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons. Aquest o un homònim intervingueren a favor de Bernat de Solcina a les bandositats de Vila-seca (1340).

Berenguer de Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1357 era amb les forces agrupades al regne de València a les ordres de l’infant Pere I d’Empúries, oncle del monarca.

Catalana de Puigverd  (Catalunya, segle XV)  Dama. A la mort de Catalana de Llança, es féu càrrec de la majordomia dels petits infants Joan i Martí, futurs reis i fills de Pere III el Cerimoniós.

Galceran de Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre Sardenya el 1323-24.

Guerau de Puigverd  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví a Sicília contra els angevins. S’hi destacà molt. El 1291, regnant Jaume II el Just i governant Sicília l’infant Frederic II de Sicília, era un dels quatre capitans principals del front de Calàbria.

Miró Guillem de Puigverd  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels defensors de Pere de Puigverd al procés de Lleida de 1157.

Pere Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1362 era un dels caps principals de les forces catalanes que tenien per base el castell de Càller.

Ramon de Puigverd  (Urgell, segle XIII – Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1314, a Lleida, assistí al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença. Per aquesta unió passava als contraents el comtat d’Urgell.

Ponça -dama, s. XI-

1 Resposta

(Catalunya, segle XI)

Dama. Era muller de Guerau Alemany (II) de Cervelló, el qui excel·lí en temps de Ramon Berenguer I el Vell, i mare de Guerau Alemany (III) que es destacaria amb els comtes següents.

Pinós -varis/es bio-

Deixa un comentari

Antoni Pinós  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. És autor d’una Sinoptica relectio de nutritione (1750).

Arnau de Pinós  (Bagà, Berguedà, segle XIV – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1370)  Frare dominicà. Havia pres hàbit al convent de Puigcerdà. Pertanyia a la família noble dels Pinós. Tingué fama de sant per les seves virtuts.

Beatriu de Pinós  (Catalunya, segle XIV – 1357)  Dama. Fou enterrada al monestir de Poblet.

Bernadí de Pinós  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Noble. Fill de Bernat de Pinós. A la mort del seu pare (1464), fou posat sota la tutela de Francesc de Pinós, de Siracusa.

Felip de Pinós  (Catalunya, segle XVII)  Noble. El 1640 sobresortí entre els qui prengueren les armes contra Felip IV, quan esclatà la guerra de Separació. Participà a la victoriosa batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.

Francesc de Pinós  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Senyor de Siracusa. Fou el tutor de Bernadí de Pinós a la mort del seu pare, Bernat de Pinós.

Miquel de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.

Pere de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1597-98, en companyia de diversos familiars, destacà lluitant al Rosselló contra la invasió francesa.

Peronella I de Bigorra

1 Resposta

(França, després 1175 – Escala-Dieu, França, 1251)

Comtessa de Bigorra. Vídua i sense fills de Gastó VI de Bearn, contragué nou matrimoni amb Nunyo Sanç I, comte de Rosselló i defensor de la Bigorra contra els croats francesos, però aquest matrimoni fou declarat nul pel papa Innocenci III.

Peronella se’n separà i hagué de maridar-se amb un fill de Simó de Montfort, l’invasor.

Perellós i de Mur, Elfa de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1495)

Filla de Ponç de Perellós i van Steenhoont. Aportà les baronies de l’Albi i Cervià a la descendència del seu primer marit Hug III de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig.