Albert de Queralt  (Catalunya, segle XII – 1179)  Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).

Berenguera de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.

Bernat de Queralt  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.

Dolça de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.

Guerau de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.

Guillem de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.

Jordi de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.

Pere de Queralt  (Lleida, segle XV)  Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.