(Catalunya, segle XI)
Muller de Guillem de Mediona, famós magnat i gran repoblador de la comarca d’Anoia.
Arsinda
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: dames
Arsenda -dama, s. XI-
(Catalunya, segle XI)
Dama. Era muller del noble Guerau Alemany (III) de Cervelló, el que excel·lí amb Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III de Barcelona, i mare de Guerau Alemany (IV) que es destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Arenós, Gonçal Dies d’
(País Valencià, segle XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347)
Senyor d’Arenós. Lluità en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya, el qual, en recompensa, l’armà cavaller.
El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. Morí lluitant contra els unionistes a la batalla de Bétera.
Fou el pare de Violant d’Arenós i Cornell (País Valencià, segle XIV) Muller d’Alfons d’Aragó, duc de Gandia. Aportà la baronia d’Arenós al seu marit.
Alisa de Mallorca
(Xipre, segle XIV)
Única filla de Ferran de Mallorca i d’Ibelin, vescomte d’Omelades, i d’Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre. En fugir de Xipre el seu pare, ella era de poca edat. Restà a la cort de Nicòsia amb la seva mare.
Anys després es casà amb el noble Felip d’Ibelín d’Arsur. L’enganyà amb l’almirall Joan de Monstry, que el 1369 fou empresonat pel seu marit, el qual s’havia convertit aleshores en un poderós valedor del partit que acabava de dur al tron el nou rei Pere II.
Havent ocupat Xipre els genovesos, l’almirall Piera de Campo Fregoso féu detenir i escapçar Felip (1373). Alisa, que es féu famosa per la seva vida turbulenta, s’amistança aleshores, o potser ja abans, amb l’almirall genovès, que era ja el segon marí d’aquell grau entre les seves relacions.
Abbate, Al·legrança
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Segona muller de Mateu de Montcada, comte d’Agosta.
Tingué dos fills del seu matrimoni: Antoni de Montcada i Abbate, que seria comte d’Adernó, i Pere.
Virgília
(Catalunya, segle IX – segle X)
Filla de Dela I d’Empúries. Fou amistançada de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú.
Violant de Sicília i de Caríntia
(Sicília, Itàlia, 1334 – 1365)
Filla petita del rei Pere II de Sicília, de la branca catalana establerta en aquella illa, i d’Elisabet de Caríntia.
El 1356 fou detinguda pels barons llatins i els angevins que ocupaven Messina, amb la seva germana Blanca. Com aquesta, fou duta en captiveri a Nàpols.
Violant de Grècia
(Grècia, vers 1270 – València, 1319/20)
(o de Ventimiglia) Dama. Era filla del dèspota grec Teodor Làscaris II, titulat emperador de Nicea, i d’Eudòxia o Irene Làscaris. Era descendent de l’emperadriu grega Constança, que acompanyà a Catalunya.
Jaume II el Just i Blanca d’Anjou, convingueren el seu matrimoni amb Pere d’Aierbe, majordom reial. En tingué dues filles, però acabà per divorciar-se (1313). Des d’aleshores residí sovint al palau reial de València, acompanyant l’esmentada Constança.
S’ocupà durant algunes temporades de les infantes Isabel i Violant, filles de Jaume II.
Vilallonga, Sibil·la de
(Rosselló, segle XII – segle XIII)
Dama. Pubilla del noble Simó de Vilallonga (Rosselló, segle XII) Noble. Era senyor del castell de Vilarnau d’Avall, prop de Canet.
Heretà del seu pare el castell i les terres de Vilarnau d’Avall.
Es casà amb Jaume (I) de Vallgornera, noble empordanès, que aleshores, a la darreria del segle XII, s’establí al Rosselló.
Teresa d’Aragó i Zapata
(Catalunya, segle XIII – Aragó, segle XIII)
Filla natural del rei Pere II el Gran i de l’amistançada Agnès Zapata.
Es casà amb l’aragonès García Romeu.
Dades dels Països Catalans 