Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Boïl i de La Scala, Felip

3 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Illes Balears, 1348)

Cavaller. Fill de Pere Boïl i d’Aragó. Segon senyor de Manises. Prengué part en la campanya de Sardenya (1323-24) i el 1326 fou nomenat lloctinent reial de l’illa.

Conseller, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II el Just i d’Alfons III el Benigne, tingué una gran importància en el regnat de Pere III el Cerimoniós. Participà en l’expedició a Mallorca i en l’ocupació del Rosselló (1343-44).

Fou governador de Perpinyà (1344), i reformador de Mallorca (des del 1345), on organitzà la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca. El rei Jaume II li concedí la jurisdicció de Manises (1329).

Fou el pare de:

Felip Boïl i de Bellvís  (País Valencià, segle XIV – 1375)  Fou el pare de Pere Boïl i Colom.

Pere Boïl i de Bellvís  (País Valencià, segle XIV)  Fou batlle de València des del 1356.

Boïl i d’Aragó, Pere

4 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)

Cavaller. Fill de Guerau de Boïl i Foces i de Sança d’Aragó. Senyor de Manises. Conseller, tresorer (1302-06) i mestre racional (1306-20) del rei Jaume II el Just, amb nom del qual, i de Frederic III de Sicília, actuà d’ambaixador a Nàpols (1308), amb els objectius d’aconseguir una pau entre angevins i sicilians i, per altra banda, de debilitar la posició de Pisa, dominadora de Sardenya, mitjançant diversos pactes amb Florència i Lucca.

Assistí al concili de Viena (1310-11) i fou nomenat majordom per Jaume II. El 1318 tornà a Nàpols, per aconseguir la pau entre aquest regne i Sicília. Prengué part en l’expedició a Sardenya (1323), on morí.

Féu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València.

Blan, Pere

2 Respostes

(Perpinyà, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)

Burgès de Perpinyà. Conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per diversos prèstecs fets al rei, obtingué les lleudes de Perpinyà (1368-73), li vengué alguns castells i jurisdiccions i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà (1360-74), Saragossa, València i Barcelona (1371-74). Fou procurador de l’infant Joan.

Fou nebot seu Pere Blan  (Perpinyà, segle XIV – 1444)  Cavaller. Participà en la campanya de Sardenya (1409). Fou el missatger que comunicà a Ferran I d’Antequera la seva elecció a Casp (1412) com a rei de Catalunya-Aragó. Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim (1425).

Benvenist de la Cavalleria

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, segle XIV – vers 1410)

Financer. D’origen hebreu, al servei dels reis Pere III el Cerimoniós i Martí I l’Humà. Comissari reial des del 1380, exercí una considerable influència en la cort fins al 1388.

El 1396 fou banquer de l’arquebisbe de Saragossa i, posteriorment, passà al servei de Martí I, el qual el designà (1401) per tractar amb els diputats d’Aragó i li encomanà altres missions financeres (1403-07).

Benavent, Bernat de

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XII – segle XIII)

Noble. Serví Pere I el Catòlic, del qual en fou conseller.

El 1205 acompanyà el monarca a entrevistar-se, a Jaca, amb el rei d’Anglaterra.

Bellvís, Francesc de

Deixa un comentari

(València, segle XV)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim com a falconer major. L’acompanyà a diversos fets d’armes d’Itàlia, des de l’expedició que sortí el 1420 cap a Sardenya i Còrsega.

El 1432 fou un dels comandants de l’atac a l’illa de Gerba que dirigí Ramon de Perellós. L’any següent fou promogut a lloctinent del virrei de Nàpols, quan fou investit d’aquest càrrec Ramon Boïl. El 1435, amb el rei, caigué presoner a la batalla naval de Ponça.

Belluga i Tous, Pere

1 Resposta

(València, segle XV – 1468)

Jurista. Estudià dret civil i dret canònic a Bolonya. Tornà a València i fou assessor del justícia criminal (1429). Després d’un exili de quinze mesos a Almansa, causat per una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja (el futur Calixt III), i entrà al servei del rei Alfons IV el Magnànim com a mestre racional (1442) i com a advocat patrimonial (1457) i de Joan II el Sense Fe com a advocat fiscal (1458) i com a advocat patrimonial (1461).

Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum (editat diverses vegades els segle XVI i XVII), dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una defensa personal contra els motius de l’exili decretat per l’aleshores lloctinent de governador i germà del rei Joan de Navarra, un tractat adoctrinador de monarques, una apologia de l’organització política valenciana i la propugnació d’una monarquia limitada per furs i lleis i per via de contracte; però, al mateix temps s’hi troben una sèrie d’idees sorprenentment revolucionàries i antimonàrquiques: nega l’origen diví de la monarquia i afirma que totes es formaren gràcies a la violència i a la usurpació.

Bellcastell -llinatge-

Deixa un comentari

Pere de Bellcastell  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller al servei del rei Sanç I de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca. Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip. Juntament amb el seu fill Francesc fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. Fou el pare de:

Francesc de Bellcastell  (Rosselló, segle XIV – 1368)  Cavaller. Era senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Palma de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella. Segurament fou el pare de:

Pau de Bellcastell  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. Fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.

Bauçà i Ferrando, Bernadí

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1717)

Jurista i doctor en dret civil i canònic. Des del 1691 fou advocat del reial fisc de la inquisició. Felip V de Borbó el nomenà membre del seu consell i, quan aquest monarca creà el règim de Nova Planta de Mallorca, també vocal-president de la junta suprema de justícia i govern. Fou fiscal i assessor de la procuració reial d’aquesta illa i oïdor de la reial audiència (1716).

Escriví, entre altres obres, un Tratado de los derechos de Mallorca (1702, reimprès l’any 1767).

Batlle, Ramon

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Conseller reial de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Fou un dels qui instigaren el rei a aliar-se amb França i facilitar la invasió de Catalunya el 1285.

El mateix any, poc abans de la invasió, el rei Pere II el Gran féu una incursió a Perpinyà i hi capturà Batlle, amb un altre conseller, Puig d’Orfila, que havia pres la mateixa actitud.