(Ribagorça, segle XII – segle XIII)
Noble. Serví Pere I el Catòlic, del qual en fou conseller.
El 1205 acompanyà el monarca a entrevistar-se, a Jaca, amb el rei d’Anglaterra.
Benavent, Bernat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: consellers/es
Bellvís, Francesc de
(València, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim com a falconer major. L’acompanyà a diversos fets d’armes d’Itàlia, des de l’expedició que sortí el 1420 cap a Sardenya i Còrsega.
El 1432 fou un dels comandants de l’atac a l’illa de Gerba que dirigí Ramon de Perellós. L’any següent fou promogut a lloctinent del virrei de Nàpols, quan fou investit d’aquest càrrec Ramon Boïl. El 1435, amb el rei, caigué presoner a la batalla naval de Ponça.
Belluga i Tous, Pere
(València, segle XV – 1468)
Jurista. Estudià dret civil i dret canònic a Bolonya. Tornà a València i fou assessor del justícia criminal (1429). Després d’un exili de quinze mesos a Almansa, causat per una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja (el futur Calixt III), i entrà al servei del rei Alfons IV el Magnànim com a mestre racional (1442) i com a advocat patrimonial (1457) i de Joan II el Sense Fe com a advocat fiscal (1458) i com a advocat patrimonial (1461).
Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum (editat diverses vegades els segle XVI i XVII), dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una defensa personal contra els motius de l’exili decretat per l’aleshores lloctinent de governador i germà del rei Joan de Navarra, un tractat adoctrinador de monarques, una apologia de l’organització política valenciana i la propugnació d’una monarquia limitada per furs i lleis i per via de contracte; però, al mateix temps s’hi troben una sèrie d’idees sorprenentment revolucionàries i antimonàrquiques: nega l’origen diví de la monarquia i afirma que totes es formaren gràcies a la violència i a la usurpació.
Bellcastell -llinatge-
Pere de Bellcastell (Rosselló, segle XIV) Cavaller al servei del rei Sanç I de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca. Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip. Juntament amb el seu fill Francesc fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. Fou el pare de:
Francesc de Bellcastell (Rosselló, segle XIV – 1368) Cavaller. Era senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Palma de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella. Segurament fou el pare de:
Pau de Bellcastell (Rosselló, segle XIV) Cavaller. Fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.
Bauçà i Ferrando, Bernadí
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1717)
Jurista i doctor en dret civil i canònic. Des del 1691 fou advocat del reial fisc de la inquisició. Felip V de Borbó el nomenà membre del seu consell i, quan aquest monarca creà el règim de Nova Planta de Mallorca, també vocal-president de la junta suprema de justícia i govern. Fou fiscal i assessor de la procuració reial d’aquesta illa i oïdor de la reial audiència (1716).
Escriví, entre altres obres, un Tratado de los derechos de Mallorca (1702, reimprès l’any 1767).
Batlle, Ramon
(Rosselló, segle XIII)
Conseller reial de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Fou un dels qui instigaren el rei a aliar-se amb França i facilitar la invasió de Catalunya el 1285.
El mateix any, poc abans de la invasió, el rei Pere II el Gran féu una incursió a Perpinyà i hi capturà Batlle, amb un altre conseller, Puig d’Orfila, que havia pres la mateixa actitud.
Batlle, Berenguer
(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)
Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.
Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).
Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.
Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.
Barter, Felip de
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.
Banyuls, Dalmau de
(Catalunya, vers 1272 – Rosselló ?, 1345)
Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç I de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca.
A la mort del rei Sanç es guanyà l’enemistat de Felip de Mallorca, regent per la minoritat del successor Jaume III de Mallorca, i se n’hagué d’exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló.
El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.
Arenós, Gonçal Dies d’
(País Valencià, segle XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347)
Senyor d’Arenós. Lluità en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya, el qual, en recompensa, l’armà cavaller.
El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. Morí lluitant contra els unionistes a la batalla de Bétera.
Fou el pare de Violant d’Arenós i Cornell (País Valencià, segle XIV) Muller d’Alfons d’Aragó, duc de Gandia. Aportà la baronia d’Arenós al seu marit.
