Arxiu d'etiquetes: comunistes

Esquerra Comunista

6 Respostes

(Catalunya, març 1932 – setembre 1935)

Partit polític espanyol, que tingué la major part dels militants a Catalunya. Format després de la proclamació de la II República. Era dirigit per Andreu Nin i Juan Andrade i publicava la revista “Comunismo”.

D’orientació trostkista, es proposava d’elevar el nivell de la lluita de la classe treballadora revolucionària.

Pel març de 1934, formà part de l’Aliança Obrera a Catalunya amb la UGT, l’USC i el BOC. El 1935 es fusionà amb el BOC per constituir el POUM.

Catalunya Roja

Deixa un comentari

(Barcelona, 1932 – 1934)

Setmanari polític. Redactat gairebé tot en castellà.

Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España.

N’eren els principals col·laboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Odena i Ramon Casanellas.

Bernadó i Calcató, Amadeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 gener 1899 – Clichy, París, França, 24 juliol 1974)

Polític i periodista. Militant d’Estat Català del 1924 al 1926, el 1928 participà en la fundació del Partit Comunista Català i en dirigí el seu òrgan (“Treball”). En fusionar-se aquest per formar el Bloc Obrer i Camperol (1930), se n’allunyà, i el 1932 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya.

Col·laborà en els periòdics “L’Opinió”, “Justícia Social” i “Treball”, òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual esdevingué cap de redacció.

El 1939 s’exilià a França i participà en la resistència antinazi.

Historià el moviment obrer català, restant adscrit a la facció comorerista del PSUC.

Solé i Barberà, Josep

Deixa un comentari

(Llívia, Baixa Cerdanya, 15 juny 1913 – Barcelona, 4 gener 1988)

Polític i advocat. Procedent del BOC (1931-34), el 1936 fou un dels fundadors del PSUC. Durant la guerra civil fou nomenat jutge de primera instància de Reus. Empresonat i condemnat a mort (1941), restà presoner fins al 1944.

En retornar a Barcelona, reprengué l’exercici de la seva professió (1950) i s’especialitzà en la defensa de processos polítics; així, actuà com a advocat defensor en el consell de guerra de Burgos (1970), seguit contra diversos membres d’ETA.

Principal representant del PSUC en els organismes unitaris de l’oposició catalana (Consell de Forces Polítiques i Assemblea de Catalunya) els darrers anys del règim franquista, després fou elegit diputat per Tarragona (1977 i 1979) i fou membre de la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.

Partit Socialista Unificat de Catalunya

72 Respostes

(Catalunya, 22 juliol 1936 – )

(PSUC)  Organització política. Fundada per la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari, el Partit Comunista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE. Convertit en el partit comunista de Catalunya, sota la direcció del seu primer secretari general, Joan Comorera, participà en els governs de la Generalitat i defensà una política oposada a la revolucionària del POUM i de la CNT-FAI durant la guerra civil. Després, fins al 1948, mantingué una lluita de maquis al Pirineu.

Expulsat del partit Comorera el 1947, el PSUC es reorganitzà, a la clandestinitat, sota la direcció dels seus secretaris generals, Josep Moix (1948-65) i Gregori López i Raimundo (1965-77), especialment en els mitjans obrers i culturals, propugnant una línia de compromís de totes les forces oposades al règim franquista per tal d’assolir la democràcia i l’autonomia catalana.

Favorable al corrent d’eurocomunisme durant la secretaria general d’Antoni Gutiérrez i Díaz (1977-81), experimentà un creixement de militància i influència i uns bons resultats electorals (1977-80).

Però la crisi interna durant la secretaria general de Francesc Frutos (1981-82) i, de nou, d’A. Gutiérrez i Díaz (1982-86), suposà l’escissió (abril 1982) dels contraris a l’eurocomunisme, que crearen el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), i provocà la seva forta davallada electoral (1982-87).

A partir d’aleshores s’intentà contrarestar aquest retrocés amb la fundació d’Iniciativa per Catalunya (IC) -amb l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i el PCC-, durant la secretaria general de Rafael Ribó (des del juliol 1986), federació de partits en la qual s’ha integrat plenament el PSUC, traspassant-li les seves principals funcions.

Enllaç web:  Partit Socialista Unificat de Catalunya

Partit Socialista d’Alliberament Nacional

7 Respostes

(Països Catalans, 1969 – )

(PSAN)  Organització política de caràcter marxista i independentista. Creada per militants escindits del FNC, des del 1974 s’estengué a tots els Països Catalans, però aquest mateix any la part radical del partit se n’escindí i construí el PSAN-Provisional, que el 1979 es convertí en Independentistes dels Països Catalans (IPC).

També el 1979, diferents sectors del PSAN anomenat Oficial s’uniren al moviment Nacionalistes d’Esquerra.

Enllaç web:  Partit Socialista d’Alliberament Nacional

Partit Obrer d’Unificació Marxista

37 Respostes

(Barcelona, 29 setembre 1935 – )

(POUM)  Partit polític comunista autònom, d’ideologia marxista. Fundat per la fusió del Bloc Obrer i Camperol amb Esquerra Comunista. Un comitè executiu, sota la direcció del secretari general Joaquim Maurín, impulsà l’extensió del partit fora del Principat.

La FOUS fou la seva central sindical, i “La Batalla”, el seu portaveu periodístic. El POUM, en formar part del Front d’Esquerres de Catalunya, aconseguí que Maurín obtingués escó de diputat en les eleccions del febrer de 1936.

Després participà en l’aixafament de la insurrecció militar del juliol de 1936 i s’integrà en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i en el govern de la Generalitat, amb Andreu Nin com a conseller de Justícia (setembre-desembre 1936).

Per la seva actitud antiestalinista i arran dels Fets de Maig del 1937, Nin fou assassinat per agents soviètics, mentre que altres dirigents foren detinguts i processats (octubre 1938).

A la postguerra es mantingué en la clandestina lluita antifranquista fins als voltants del 1952. Reaparegué el 1973, una part del POUM convergí vers el Moviment Socialista de Catalunya, mentre que una altra mantenia l’organització, que no aconseguí una especial incidència i evolucionà cap a postures independentistes d’esquerra. Va abandonar la seua activitat al començament de la dècada dels 1980, sense arribar a dissoldre’s.

López i Raimundo, Gregori

3 Respostes

(Tauste, Aragó, 11 juny 1914 – Barcelona, 17 novembre 2007)

Polític comunista. El 1931 immigrà a Barcelona, entrà el 1934 a les Joventuts Socialistes amb el seu germà Antoni (president del sindicat de Banca de la UGT), i ingressà al PSUC (1936). Durant la guerra civil fou comissari polític al front d’Aragó (1936-38), el 1939 s’exilià a Mèxic.

Tornà clandestinament (1947) al Principat per reorganitzar el PSUC. Detingut arran de la vaga general de 1951, passà tres anys a la presó i després tornà a l’exili, on fou elegit secretari general del PSUC. Des del 1960 alternà l’activitat clandestina a Catalunya amb les estades a l’estranger. Detingut i immediatament alliberat el 1976.

Fou secretari general (1965-77) i president del PSUC des de la seva legalització (1977). Elegit diputat al congrés el 1977, 1979 i 1982. Defensà l’eurocomunisme propugnat des del PCE per Santiago Carrillo. Cessà com a secretari general del partit i n’ocupà la presidència durant els períodes 1977-81 i 1982-85.

Estigué casat amb l’escriptora Teresa Pàmies i Bertran, i fou el pare de l’escriptor Sergi Pàmies.

Ha publicat entre d’altres els llibres Escrits. 50 anys d’acció (1947-1988) (1989) i Primera clandestinidad (1993).

Casanellas i Lluch, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1897 – el Bruc, Anoia, juny 1933)

Polític. Els primers anys va pertànyer a la CNT. Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar. Tornà a Barcelona el 1919. Participà en l’atemptat contra el president del govern espanyol Eduardo Dato (8 març 1921), per la qual cosa hagué d’exiliar-se a l’URSS, on treballà en l’organització comunista internacional. El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina.

Tornà a Barcelona pel juny de 1931 i fou encarregat pel Komintern de la direcció del Partit Comunista de Catalunya i del Partido Comunista de España. Expulsat, hi tornà; fou detingut i sofrí un atemptat. Morí en un accident de motocicleta, junt amb el militant comunista Francisco del Barrio, en circumstàncies poc clares, quan anaven a una reunió política a Madrid.

Bloc Obrer i Camperol

35 Respostes

(Barcelona, 1930 – Catalunya, 1936)

(BOC)  Organització política marxista. Fundada arran de la fusió del Partit Comunista Català i la Federació Comunista Catalano-Balear, disconformes amb el Partit Comunista d’Espanya i dissidents de la III Internacional.

Sota la direcció de Joaquim Maurín, secretari general, reivindicava la lluita revolucionària, i propugnava la federació de nacions socialistes de l’Estat espanyol i l’autodeterminació de Catalunya. Impulsà la creació de l’Aliança Obrera (1933).

S’escindí en dues fraccions: l’una es fusionà (1936) en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) amb altres organitzacions marxistes, i l’altra s’uní amb l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin (1935) per formar el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).