Arxiu d'etiquetes: comunistes

Casanellas i Lluch, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1897 – el Bruc, Anoia, juny 1933)

Polític. Els primers anys va pertànyer a la CNT. Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar. Tornà a Barcelona el 1919. Participà en l’atemptat contra el president del govern espanyol Eduardo Dato (8 març 1921), per la qual cosa hagué d’exiliar-se a l’URSS, on treballà en l’organització comunista internacional. El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina.

Tornà a Barcelona pel juny de 1931 i fou encarregat pel Komintern de la direcció del Partit Comunista de Catalunya i del Partido Comunista de España. Expulsat, hi tornà; fou detingut i sofrí un atemptat. Morí en un accident de motocicleta, junt amb el militant comunista Francisco del Barrio, en circumstàncies poc clares, quan anaven a una reunió política a Madrid.

Bloc Obrer i Camperol

41 Respostes

(Barcelona, 1930 – Catalunya, 1936)

(BOC)  Organització política marxista. Fundada arran de la fusió del Partit Comunista Català i la Federació Comunista Catalano-Balear, disconformes amb el Partit Comunista d’Espanya i dissidents de la III Internacional.

Sota la direcció de Joaquim Maurín, secretari general, reivindicava la lluita revolucionària, i propugnava la federació de nacions socialistes de l’Estat espanyol i l’autodeterminació de Catalunya. Impulsà la creació de l’Aliança Obrera (1933).

S’escindí en dues fraccions: l’una es fusionà (1936) en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) amb altres organitzacions marxistes, i l’altra s’uní amb l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin (1935) per formar el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).

Bandera Roja

1 Resposta

(Barcelona, 1968 – )

Organització d’esquerra revolucionària. Influïda per la Revolució Cultural xinesa i pels Fets de Maig francesos, aplegà elements procedents de diverses escissions del PSUC. El 1970 es transformà en l’Organització Comunista -i el 1973 esdevingué Organització Comunista d’Espanya- en assolir una implantació estatal.

Incorporada a l’Assemblea de Catalunya (1972), l’any 1974 el sector més moderat i possibilista (J. Solé Tura, A.C. Comín, J. Borja) l’abandonà i creà Bandera Roja de Catalunya, que, el mateix any, ingressà al PSUC.

Adscrita al marxisme-leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugnà per a Espanya una república democràtica i federal com a transició al socialisme. Tenia com a principals publicacions “Bandera Roja” (des del 1968), “Estrella Roja” al Principat (d’ençà del 1970) i “El Comunista” al País Valencià.