(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 febrer 1913 – Girona, 30 agost 1999)
Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l’avi Rau), el qual l’inicià en el conreu de la música.
Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d’altres, la de Girona i la d’Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975).
Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de Llegenda del bruel (1975), suite per a cobla.
(Barcelona, 16 gener 1874 – 3 novembre 1945)
Compositor i director d’orquestra. Estudià al conservatori de Colònia i fundà a Barcelona l’Escola Musical Internacional Burgès, d’on fou professor.
Escriví unes vuit-centes obres, entre les quals la Sonata dramàtica, per a piano, i els poemes simfònics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp (1900), executat a les principals ciutats europees.
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor i teòric musical.
Compongué el cànon a tres veus Beatus vir, que obtingué un premi notable en el concurs de Catch-Club de Londres el 1765.
Publicà un tractat teòric, Carta Apologética (1766), en què defensava l’obra Labyrinto de Labyrintos del seu germà Pere.
(Canet de Mar, Maresme, 25 març 1795 – Tarragona, 13 agost 1876)
Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l’organista titular.
És autor d’obres de música sacra per a veus i orquestra.
(diòcesi de Llemotges, França, 1520 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1591)
Compositor. Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell del 1539 al 1589 i actuà amb el mateix càrrec a Santa Maria del Mar, de Barcelona (1577-78).
És autor de la col·lecció De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a cuatro bozes… (1585), dedicada al duc de Savoia amb motiu del seu casament amb Caterina d’Àustria, conté quinze madrigals a quatre veus i uns Goigs de Nostra Dona, de tres a sis veus (1585). Quatre d’aquests madrigals tenen text català i dos són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc.
També se n’ha conservat una missa de difunts a quatre veus, que és l’única obra catalana d’aquest gènere del segle XVI d’autor conegut.
La seva escriptura contrapuntística expressa una forta emotivitat. La seva llibertat d’estil el vinculen més als músics renaixentistes francesos que no pas a l’escola romana.
(Barcelona, 17 juliol 1959 – )
Flautista i compositor. Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior. Amplià estudis a França i a Anglaterra.
Com a flautista formà part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i fou el primer flauta de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Ha compost diverses obres musicals, entre les quals Quatre peces per a corda, que obtingué el premi de composició Orquestra Nacional de l’any 1977, i el Primer Premi Ciutat de Barcelona (1983), per a la primera de les seves simfonies. Ha escrit una altra simfonia –Resplendor-, un quartet, una sonata per a viola i altres peces de cambra.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)
Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).
Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).
(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1805 – Barcelona, 3 febrer 1882)
Guitarrista i compositor. Rebé lliçons de Dionisio Aguado. Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on féu diversos concerts.
Compongué algunes obres per a aquest instrument (fantasies, valsos, etc), una selecció de les quals fou publicada el 1885.
(Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850)
Compositor i organista. A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l’any 1803, fou nomenat mestre de capella de l’Abadia de Montserrat (1828-34).
Excel·lí com a improvisador i hàbil organista, col·laborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus.
(Badalona, Barcelonès, 15 març 1894 – Barcelona, 16 gener 1939)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el premi Maria Barrientos, i fou deixeble d’Enric Morera.
Escriví una seixantena de sardanes, entre les quals destaquen La sardana de Ripoll (1920), Primavera, L’ametller, Plou i fa sol i Caterineta. Compongué el poema simfònic Venus i Adonis, obres de cambra i corals.
Harmonitzà cançons populars catalanes i fou fundador-director de l’Orfeó Badaloní.
Dades dels Països Catalans 